Laia Soler Moreno

> Mireia Clapers 

Doctora en Història de l’Art

Parla de la seva professió amb una passió que encomana. Una vocació que l’acompanya des de petita i que es fa evident quan recorda amb intensitat la primera vegada que va contemplar la seva obra preferida. Per a ella, l’art és una manera de sentir, de descobrir i d’entendre el món. Recentment, també ha descobert la costura, una afició que encaixa amb el seu caràcter perfeccionista i la seva sensibilitat pels detalls

IMATGE | C.M.C

 

“Com a calderina, sempre fa molta il·lusió investigar les nostres arrels i conèixer més sobre els nostres orígens”

 

 

– D’on neix la teva passió per la història de l’art?

Des de primer d’ESO ja tenia clar que volia estudiar història de l’art, perquè a mi des de petita sempre m’ha agradat molt l’art. Els meus pares m’han portat molt a museus, es podria dir que sempre he tingut interès. Per una banda, l’art i per l’altra, la història, sempre he sentit curiositat pel passat, per investigar com eren les coses abans, per comprendre les meves arrels, d’on venim, crec que ha sigut una mica una barreja de tot això. La vocació l’he tingut clara des del principi i sense dubtes.

 

– Per a què serveix l’art?

L’art sempre ha estat intrínsecament lligat a la humanitat. Des que existeix la humanitat existeix l’art. I l’art serveix per a moltes coses diferents. A vegades no hem de buscar tant la funció d’una cosa en si, sinó també el que ens emociona. L’art és un vehicle per expressar sentiments, per expressar inquietuds, però també ha sigut una manifestació de poder, de poder econòmic. L’art, durant molts segles ha estat lligat a les classes socials més poderoses i ha servit com un instrument de mostrar aquest poder. Diguéssim que és una pregunta una mica complicada de respondre. Jo diria que la cultura en general, la gent li dona poca importància i la cultura és una part fonamental de qui som nosaltres i de com som i de la nostra història.

 

– Has treballat en diferents institucions culturals i has investigat àmbits diversos, des del col·leccionisme fins a la història de les tradicions populars. Què és el que més t’interessa?

M’estimo la meva professió des de tots els seus vessants i és molt difícil triar-ne un. M’agrada definir-me com una professional multidisciplinària perquè sempre he treballat en diversos museus i he fet tasques molt diferents entre si. La investigació és un vessant molt interessant de la meva professió. La veritat és que els meus interessos són molt variats. M’interessa l’art del s. XIX i les tradicions populars. La resposta curta a la pregunta és que no podria dir que m’agrada més perquè m’agrada tot.

 

– Quina part del procés et resulta més apassionant?

A mi m’agrada molt el fet d’investigar. És una feina molt de formigueta. Comences amb poques dades i després, a partir de la consulta de fonts, siguin documentals o orals, vas avançant. Quan fas un descobriment hi ha una part de sentiment i satisfacció molt important. El que trobo molt gratificant de les investigacions és donar a conèixer els resultats. Per exemple, en el cas de Caldes, doncs, poder explicar quins són els orígens de la festa de Sant Antoni Abat o com era la Festa Major abans feia segles. A mi el que m’agrada molt és que amb les meves investigacions, el públic en general pugui conèixer una mica més.

 

– Què significa com a calderina, poder investigar i donar a conèixer la història del teu municipi?

És un honor immens. Jo havia fet investigació d’altres temes d’art, però sempre tenia el desig de poder fer alguna cosa per aquí, pel poble. Quan vaig tenir l’oportunitat de poder comissariar l’exposició de Sant Antoni Abat va ser una grandíssima notícia per a mi i també ara amb l’exposició de la Festa Major. Jo agraeixo molt aquesta confiança dipositada. Com a calderina, sempre fa molta il·lusió investigar el que serien les nostres arrels i conèixer més sobre els nostres orígens.

 

– La teva recerca sobre Sant Antoni Abat va permetre documentar la celebració de la festa l’any 1667, dos segles abans de la data que es prenia com a referència fins aleshores. Com vas arribar a aquesta troballa i què vas sentir quan vas descobrir el document?

Des d’un primer moment ja ho comentàvem amb l’aleshores president de la Facultat, amb el Joan Bellavista, que crèiem que la festa de Sant Antoni Abat havia de ser molt més antiga. S’havia de remuntar amb més antiguitat que no pas al segle XIX, però la font documental que s’havia emprat era precisament del segle XIX. Vaig anar investigant sobre aquest tema i vaig trobar una obra que és un estudi sobre la Santa Majestat, que és la talla medieval que conservem aquí a la parròquia de Santa Maria. En aquest estudi, hi havia un capítol on es parlava de les confraries de Caldes, les que hi havia a la parròquia, i parlava de la confraria de Sant Antoni Abat. Això demostra que la festa té uns orígens anteriors. Era com buscar una agulla en un paller. A l’arxiu de la parròquia vaig trobar un llibre on a la coberta amb lletra manuscrita i mig esborrada pel temps deia Confraria de Sant Antoni Abat. I evidentment, una de les funcions de la Confraria era organitzar la festa de Sant Antoni Abat. Ja a la primera pàgina hi havia les relacions que feien sobre ingressos i despeses i la primera data era del 1667. En aquell moment vaig sentir una il·lusió enorme, no només per haver fet aquesta descoberta, sinó també perquè Caldes ja podria datar de manera molt més antiga aquesta festa. La veritat és que el recordo com un dels dies més feliços de la meva vida i de la meva vida professional com a investigadora.

 

– Més recentment, has investigat i comissariat l’exposició Records de la Festa Major calderina. Quines descobertes t’han sorprès?

En primer lloc, que l’Aplec del Remei era una festa molt multitudinària i molt popular que no estava vinculada a la Festa Major. Aquesta vinculació es va esdevenir posteriorment l’any 1861. En segon lloc, que la Festa Major ha canviat diverses vegades de data. En un primer moment es realitzava l’11 d’agost, aprofitant que era la festa de Santa Susanna. Més endavant es va passar al quart diumenge de setembre perquè es creia que així podrien acudir més banyistes. El tercer canvi definitiu de data que es va fer perquè en el moment que la Festa Major era el quart diumenge de setembre, coincidint amb la festivitat de la Santa Majestat, i el que passava és que la Festa Major en si no era especialment celebrada. Ens hem de posar en la pell dels nostres avantpassats i pensar que antigament les persones tenien uns recursos econòmics més limitats i per exemple, el moment d’estrenar roba era en alguna festa rellevant. També era el moment de convidar a familiars i amics a casa, de comprar carn, etcètera. O sigui que una festa tenia al seu voltant tot un seguit de despeses que no es feien habitualment i tot un seguit de rituals. Com que la Festa Major es feia el quart diumenge de setembre i molt a prop de l’Aplec del Remei, els calderins i les calderines preferien reservar-se i celebrar l’Aplec del Remei, que era una festa que tenia molta més fama. Per això l’any 1861 es va decidir fer el canvi definitiu i passar tot a l’octubre per tal d’unir el que seria la Festa Major i l’Aplec del Remei. També destacaria que al segle XIX, i sobretot més cap a la segona meitat, la Festa Major no era aquesta festa popular amb activitats pensades per a tots els gustos com la coneixem avui en dia, sinó que era una festa organitzada per les societats recreatives de Caldes. Això vol dir que els actes eren privats. Per Accedir-hi calia ser soci i pagar la quota anual i ser convidat per un soci. I si no tenies aquests contactes, doncs havies de pagar la teva entrada. Un seguit d’actes com balls, teatre i concerts eren a porta tancada. Cada societat organitzava els seus i llavors les persones ja triaven on anar. Una de les coses més boniques d’investigar és que a vegades fas descobriments de manera completament inesperada. Buscant informació sobre com funcionaven aquestes societats calderines, vaig trobar una notícia periodística que confirma que el Casino de Caldes és més antic del que es creu. El Casino es considera que es va fundar l’any 1864, però realment aquesta és la data de construcció de l’edifici. El Casino, com a societat recreativa existeix d’abans. Aquesta notícia que vaig trobar ens parla que l’any 1860 el Casino intervenia a participar en la Festa Major de Caldes, però com que no tenia seu pròpia, llogava un envelat. La història del Casino comença una mica abans de la construcció de l’edifici, és a dir, com a societat va començar a existir abans.

 

– Quin element del patrimoni calderí creus que mereixeria més reconeixement?

Des d’un vessant més personal, jo diria que un element molt destacat del patrimoni és on ens trobem ara mateix, l’ermita del Remei. Un santuari del segle XVI i que té una història bastant curiosa al darrere. A la Timba del Remei hi ha una cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu, que després van col·locar en un petit oratori que van construir a la zona on la gent tenia visions En el moment que es va construir, les visions estranyes que tenia la gent es van aturar. L’edifici és del segle XVI, però l’aspecte actual correspon a una reforma molt important que es va fer a finals del segle XIX. L’ermita del Remei és un element que és important dins la història de Caldes. És el nucli de l’Aplec del Remei i és un indret que jo personalment li tinc molta estima perquè amb la família sempre hem celebrat molt l’Aplec del Remei, venia aquí amb els meus avis a posar un ciri a la Mare de Déu. Per mi aquest és un lloc molt especial i considero que és un dels llocs més bonics de Caldes.

 

– En les teves recerques treballes amb documents antics que permeten reconstruir històries oblidades. Hi ha alguna descoberta que t’hagi emocionat especialment?

Quan vaig realitzar la tesi doctoral, tres anys dedicats exclusivament a estudiar la figura del col·leccionista Manuel Rocamora Vidal, vaig tenir la immensa sort de poder fer la meva investigació cada dia a la Fundació Rocamora, que és l’indret on es custodia tota la memòria d’aquest col·leccionista. Allà, dia a dia, vaig anar fent petites descobertes, tots els moments que vaig poder llegir la correspondència d’aquest col·leccionista i tot el que vaig poder anar coneixent de com recopilava la seva col·lecció, quines eren les peces preferides, etcètera. Això em va provocar una gran satisfacció personal, però la veritat és que no em podria quedar amb un moment únicament perquè totes les investigacions són diferents, d’una manera o una altra es descobreix alguna cosa, encara que a vegades potser no es fa cap descobriment molt rellevant. Però això també forma part de la bellesa de les investigacions que mai saps que et trobaràs.

 

– Si poguessis escollir un nou projecte de recerca sobre Caldes de Montbui, sense cap limitació de temps ni de recursos, quin t’agradaria dur a terme?

Hi ha molts projectes interessants per Caldes. Però crec que seria un bon projecte, en relació amb la Festa Major, investigar sobre les societats recreatives, esbrinar com van sorgir, com es van fundar. Quina va ser la seva trajectòria i com van desaparèixer després. Perquè les úniques que perviuen actualment són el Casino i el Centre Democràtic i Progressista, però n’hi havia moltes més.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss