Albert Trobalón Miramanda

> Mireia Clapers 

Propietari d’Agricaldes.

Apassionat de la informàtica i de l’electrònica, amb un esperit inquiet i autodidacte, sempre ha tingut ganes d’aprendre i innovar.  De tracte amable i proper, transmet confiança i dedicació quan escolta, atén i aconsella els seus clients. Una manera d’entendre el comerç on la tecnologia conviu amb el valor de les persones i on l’aposta pel producte de proximitat i del territori és ferma i sincera.

IMATGE | J. SERRA 

 

“La meva feina és un aprenentatge constant, si alguna cosa no sé , no pararé fins a poder-ho solucionar”

 

  • Si haguessis d’explicar Agricaldes a algú que no us coneix, què els diries?

Doncs ara mateix diria que és l’agrobotiga de referència de Caldes de Montbui.

 

  • Què significa per a tu haver continuat amb el llegat familiar?

Doncs per a mi és una experiència, a banda que és amb el que ens guanyem la vida. És la continuació d’una il·lusió que va muntar el meu pare l’any 1982. I que ara també continuarà amb la incorporació de la meva filla, Joina. Per tant, no s’acaba.

 

  • Quan vas saber que aquest també seria el teu camí professional?

No esperava que aquest fos el meu camí professional. Jo vaig estudiar electrònica, però cap allà als setze anys, vaig entrar a la botiga per donar un cop de mà al meu pare per fer un programa informàtic per la botiga. I de mica en mica m’hi vaig quedar.

 

  • Alguna vegada t’has penedit de no dedicar-te professionalment a l’electrònica?

L’electrònica era la meva passió, m’encantava i també la informàtica, la fotografia. Puc dir que soc de les primeres persones que es va connectar a internet aquí Caldes. Em volia dedicar a aquest sector, però entrar a treballar amb el meu pare em va agradar molt i estava molt motivat per continuar amb la feina que ell va començar, però sempre he trobat el moment, sobretot a les nits, per mantenir la meva passió amb l’electrònica i la informàtica.

 

  • Agricaldes és un negoci molt arrelat a Caldes, què creus que té de particular treballar amb pagesos i agricultors d’aquí?

La principal particularitat és la proximitat. Treballar amb la gent de l’entorn, poder oferir un producte de qualitat, de proximitat i un bon assessorament.

 

  •  Durant tots aquests anys deus haver passat èpoques bones i dolentes, hi ha algun moment que hagi marcat la història d’Agricaldes?

Hi va haver un moment bastant dolent. Ara no recordo exactament l’any, però per un petit accident que es va produir en un terrari, la botiga es va cremar i vam haver d’estar gairebé quatre mesos amb la botiga tancada. La vam fer nova de dalt a baix. Aquesta va ser la pitjor experiència. Després sempre hem anat evolucionant. Al principi, va començar sent una botiga dedicada únicament al sector agrícola. Veníem fitosanitaris, terres i llavors. Més tard vaig formar-me amb biologia, nutrició animal i tractament d’aigües i, de mica en mica, vam anar incorporant productes d’altres sectors.

 

  • Després de tants anys, encara hi ha alguna cosa que et faci il·lusió quan arribes a la feina cada matí?

Cada dia al matí arribo amb molta il·lusió a la feina, perquè per mi és més que una feina. És diferent de la feina que pot tenir una persona que està en una fàbrica, que cada dia és una rutina. Jo aquí m’ho passo molt bé atenent els clients. A més a més, és un aprenentatge constant, si hi ha alguna cosa que no sé o un client em genera un repte, no pararé fins a poder-ho solucionar.

 

  • Les XXSS han canviat molt la manera de donar a conèixer un negoci. Quan vau començar a apostar-hi, pensaves que podien arribar a tenir tanta importància per a Agricaldes?

N’estava convençut. És una evolució natural, però malauradament, també s’ha de dir que provoca que el comerç de proximitat se’n ressenti una mica. Però si no puges a aquest tren, vas malament.

 

  • Us han servit només per vendre i donar-vos a conèixer o també per crear una comunitat al voltant del negoci?

Hem creat comunitat al voltant del negoci. Hem creat venda en línia a través d’una pàgina web nova i sobretot a donar-nos, a conèixer a gent d’arreu de molt lluny.

 

  • Ara la teva filla Joina t’ajuda en el dia a dia d’Agricaldes. Com és compartir feina amb ella?

En un principi estava una mica amoïnat perquè té caràcter. Però hem fet un tàndem perfecte. La deixo manar. De mica en mica estic fent un pas a l’esquerra, perquè ella ha estudiat disseny de producte i totes les matèries que ha après les està aplicant en el nostre negoci.

 

  • T’has convertit una mica en “el metge” de molts pagesos de la zona. Quin és aquell consell que dones més sovint?

És cert, em diuen que soc el metge de les plantes. Sempre aconsello que primer que em portin mostres perquè moltes vegades m’expliquen els símptomes, però si no les veig pot portar a confusió. També dic sempre que els productes recomanats pels veïns per combatre una malaltia o una plaga no sempre funcionen, sempre és millor deixar-se aconsellar. També els dic que moltes vegades compren tenint ja productes a casa. Porta’m una mostra i jo et diré el que has de fer i quins productes disposes a casa, perquè segurament que alguna cosa et pot fer servei.

 

  • Vivim en un moment en què es parla molt d’agricultura de proximitat i de consumir producte de casa. Des de la teva experiència, què aporta realment apostar pels agricultors i productors del territori?

Si fos el president del govern obligaria a consumir productes de proximitat. Malauradament això no existeix. Tot el producte que ve de fora no ha de passar els controls sanitaris que als productors d’aquí s’exigeixen, l’ús dels fitosanitaris n’és un exemple. Aquí no estan permesos moltíssims que en altres països sí que ho estan. Per tant, ja tenen una competència deslleial amb el control de plagues i malalties. Si tots féssim l’esforç de comprar productes de proximitat, els pagesos de la zona, a banda que menjaríem de molta més qualitat, els beneficis també repercutirien al territori.

 

  • Quan surts de la feina, què et permet desconnectar realment?

Quedar amb els amics. Moltes vegades quan tanquem la botiga em venen a veure una colla d’amics i fem aquí la xerrada i prenem una copeta de cava a la zona del celler.

 

  • Com ha evolucionat Caldes al llarg dels anys?

Ha crescut moltíssim demogràficament. Jo veig Caldes realment molt millor. Recordo que quan era petit la riera baixava de color verd o de color gris amb espuma, ara hi ha peixos. Molts carrers no estaven ni asfaltats, ara està tot asfaltat. El nucli antic ha millorat moltíssim. Per a mi és un dels pobles més macos i acollidors, on es pot viure millor.

 

  • Si haguessis d’escollir un racó de Caldes, quin seria i per què?

Diria la Torre Roja. És un lloc on et pots evadir, pujar un diumenge xino-xano i veure els boscos preciosos que tenim a Caldes. Es pot contemplar tot el Vallès i passar una estona caminant en companyia d’amics. Per mi és relaxant.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss