Xevi Porcell Oliveras

> Mireia Clapers 

Reconeix que sempre ha estat un cul inquiet, amant de la velocitat i les motos, fa tres anys que s’ha professionalitzat en l’art de fer arrossos per a molta gent. Tot i les dificultats, el que més valora és el reconeixement de la gent quan degusta els seus plats. Enyora la tramuntana i es refugia al racó familiar de Les Cremades on respira tranquil·litat.

IMATGE | J.SERRA 

 

“Xefla és un dinar popular d’amics, per mi és una paraula molt maca que significa molt”

 

· Com vas arribar al món de la cuina?

Vaig arribar al món de la cuina a través d’un amic de Caldes, amb motiu de l’estrena del seu disc, em va demanar que cuinés per més de cent persones. D’allà va sorgir tot, em va dir per què no t’hi dediques? I va ser així. Jo ja havia cuinat anteriorment per colles castelleres, per diables, perquè faig molta cultura catalana, però ho feia com a membre de la colla, i ara m’he professionalitzat.

 

· Quin és el secret perquè un arròs surti espectacular quan cuines per a molta gent?

Un és el producte de proximitat, encara que no hi hagi marges, s’ha de fer servir un bon producte de proximitat. L’altre secret és la paciència i saber trobar el punt de cocció de l’arròs.

 

· Hi ha alguna diferència entre cuinar per a 4 persones o per a 100, més enllà de les quantitats?

Jo crec que és el mateix. Si has de quedar bé, has de quedar bé per quatre o per 200. L’única diferència és que per 200 persones necessites més ajuda, però és exactament igual.

 

· Quin ha estat el servei o esdeveniment més complicat que has hagut de cuinar?

El més complicat va passar no fa gaire, era un servei per a 80 persones i em vaig deixar l’arròs a casa. A més a més, era un diumenge, però vaig tenir la sort de recordar que els diumenges a la costa els supermercats no tanquen. Tenia 25 minuts per anar a comprar-lo. Però vaig arribar molt tard i vaig haver de fer-ho tot a correcuita i va ser complicat. Vaig patir molts nervis. Però bé, de les coses se n’aprèn. La meva dona sempre em deia que havia de fer un llistat i ara el faig i el repasso abans de sortir de casa.

 

· Ets conegut per Xevi Xefles, per què vas triar aquesta paraula?

Xefla és una paraula gironina, més aviat de l’Alt Empordà. M’identifica molt perquè jo quan vaig arribar a Caldes, als amics que vaig començar a fer aquí els hi deia anem a fer xefles i tothom preguntava què volia dir. Xefla és un dinar popular d’amics i que t’ho passes bé. Pot ser de festa major o d’aniversari, per mi és una paraula molt maca i que per mi significa molt.

 

· Dels tres anys que portes amb aquest projecte, què és el que més t’agrada?

El que més m’agrada és veure que la gent surt contenta dels meus serveis i em feliciten. A vegades m’envien missatges i això m’omple moltíssim. És una de les coses que m’ha fet seguir, perquè al final hem de recordar que treballo dies festius, que la gent quan està de festa, jo estic treballant. Una de les coses que m’emporto és que la gent valora la meva feina.

 

· Aquest any has estat l’encarregat de l’arròs de l’Aplec de Sant Sebastià, com valores l’experiència?

Quan em va arribar la proposta m’ho volia rumiar bé, perquè no sabia ben bé com podia anar, però vaig pensar que podia ser el meu granet de sorra per ajudar a recuperar l’Aplec.

 

· També has treballat de fuster, l’experiència t’ha servit a la cuina?

Sí que m’ha servit per muntar la logística de les paelles, perquè a vegades necessito fer coses en llocs complicats i en ser una mica manetes m’ha donat més facilitat a muntar la paradeta.

 

· Quan eres ciclista professional, quin era el repte més dur?

De jove vaig fer descens i el repte més dur era sempre el mental. Però t’haig de dir que a mi m’agrada molt superar-me mentalment. Amb tot, quan tinc un objectiu miro d’aconseguir-ho sempre.

 

· Com has viscut el canvi entre professions tan diferents al llarg dels anys?

Soc un cul de mal seient. Sempre que veig alguna cosa que m’agrada o que m’hi sento bé, intento arribar al màxim d’allò. Ja sigui fent de fuster, cuiner, ciclista, sigui el que sigui, m’agrada esforçar-me al màxim.

 

· Què t’atrau més de les motos?

La velocitat. La sensació d’estar lliure en una moto no te la dona un cotxe. Tu pots anar a 240 en moto i la sensació és molt diferent que si ho fas en cotxe. Ara fa 12 o 13 anys que no tinc moto, en tenia dues, però en un futur molt pròxim espero tenir-ne una.

 

· Si haguessis de triar entre una bona moto, una bona bicicleta o una bona paella… què et costaria més deixar?

És una pregunta molt difícil, però ara que estic en el rol de les paelles, em quedaria amb les paelles, segur.

 

· Quin tipus de música t’agrada escoltar quan cuines?

M’agrada molt el rock català, especialment Sopa de Cabra, també em sento molt identificat amb Sau. També escolto grups gironins, no perquè siguin de Girona, sinó perquè ja des de petit que m’agraden.

 

· De totes les teves passions, quina és la que més t’ha definit com a persona?

Temps enrere hauria dit la moto, però ara et diria que fer les paelles. Soc una persona que m’agrada molt donar, i quan faig l’arròs em sento molt bé que aquella gent mengin d’una cosa que estic fent jo. I això em produeix una sensació brutal.

 

· Què trobes més a faltar de l’Empordà?

La tramuntana, però amb diferència. Fins i tot a vegades quan em diuen que bufa vent agafo la furgoneta i me’n vaig cap allà, fins i tot m’hi he estat dos dies, que em toqui una estona la tramuntana, per mi és molt important.

 

· Ens trobem a “Les cremades”, què significa per a tu?

Aquest terreny és de la meva dona, quan vaig veure això, és fàcil comprovar les vistes que tenim aquí, la tranquil·litat que s’hi respira i, alhora, la proximitat amb el poble. Aquí m’hi sento molt a gust. A vegades vinc a passar l’estona, a respirar i prou.

 

· També participes molt a la cultura popular.

Jo encara soc diable de l’Albera d’allà dalt. I encara m’escapo per anar a fer correfocs. No vull perdre aquest fil amb l’Empordà i em sento bé. Me’n vaig allà, faig el correfoc, torno. Però he fet de tot, també he portat gegants. Només em falta ser casteller, no descarto apuntar-me algun dia a la colla castellera de Caldes, perquè és l’únic que em falta.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Do not miss