Núria Vila Ruiz

> Mireia Clapers 

Productora audiovisual

Es reconeix afortunada de ser calderina de naixement, amb una gran facilitat de paraula, transmet una gran passió per la seva professió. Ha creat el tàndem perfecte amb el seu company de vida i de professió, amb la seva productora aposten fort pel talent del territori. No pot evitar emocionar-se quan parla de Caldes.

 

 “Necessites un equip professional que sàpiga el producte que estàs fent, les necessitats que té i rodejar-te de bona gent”.

 

 

-Com comences a interessar-te pel món audiovisual?

Quan vaig acabar a l’institut Manolo Hugué, em vaig inscriure a Enginyeria Industrial i vaig fer un primer trimestre d’enginyeria, però va ser una de les meves primeres frustracions de la vida, perquè no era el que realment m’agradava. Jo sabia que m’agradava tot el món audiovisual, però en aquell moment no hi havia estudis al respecte. Hi havia FP d’imatge i so, mòduls, però no estudis. Aquell any va ser una mica com que el vaig perdre, en realitat no vaig perdre perquè vaig poder veure que realment el que m’agradava era el món audiovisual. Vaig tenir la sort de fer un mòdul professional al Centre Calassanç perquè després sabia que el següent any era el primer any de l’Escola de Cinema i audiovisuals de Catalunya, l’ESCAC, vaig formar part de la primera promoció i va ser tota una experiència.

 

-Vas estudiar a l’ESCAC, en què et vas especialitzar i per què?

Em vaig especialitzar en muntatge, amb l’edició. M’agradava molt tot el que era l’elaboració de la narrativa de les històries. Veure de quina manera pot afectar quan fas un canvi d’un pla a un altre. Com expliques la història. Gràcies a un dels professors que ens va fer enamorar d’aquest art, el Joan Marimon, vaig decidir especialitzar-me en muntatge. Tot i això, hi havia un altre professor, el Josep Maria Puigvert, que era productor de tota la vida, em va oferir unes pràctiques perquè creia que a mi el tema de la producció m’agradava, però jo en aquell moment preferia posar-me a elaborar historietes. Aquest vessant de coordinar i organitzar sempre l’he tinguda. De fet, el muntatge m’ha donat una base per després poder liderar un equip a l’hora de produir, perquè quan has de prendre decisions és molt important també tenir tots aquests coneixements de muntatge i de realització.

-Quines són les funcions d’una productora?

Dins del vessant de producció hi ha rols molt diferents i tot depèn molt de com és de gran el projecte. En projectes petits hi ha una persona que assumeix el rol de producció i s’encarrega de coordinar quin equip és el que hi haurà, parlar amb el client, prendre decisions i fer el pressupost. Quan hi ha qualsevol problema, com la necessitat de més dies de postproducció, la productora els ha de resoldre. Si el projecte és gran dins de la producció hi ha molts rols més, com la direcció de producció i producció executiva amb el rol més elevat.

 

-La figura de la producció és una de les més importants de qualsevol projecte?

Un bon productor en un projecte és molt important perquè l’equip que forma cada projecte ha de ser l’adequat. Si has d’elaborar un projecte en què necessites un equip amb una sensibilitat en concret perquè el projecte en si ho necessita i no fas una bona elecció, pots triar bons professionals, però que no executin de manera correcta. També és rellevant per elaborar un pressupost. Si necessites deu dies de rodatge i en pressupostes 5, l’equip no estarà gaire content. Probablement és un rol més invisibilitzat, però darrere d’un bon realitzador o realitzadora hi ha d’haver un bon equip de producció per tirar endavant els projectes.

 

-Has treballat en grans empreses audiovisuals com Mediapro, com valores l’experiència?

Hi vaig treballar durant setze anys i em va donar la possibilitat de poder créixer. La meva primera feina va ser Media Park, que ara forma part de Mediapro, que produïa canals via digital, és on vaig tenir la meva primera oportunitat sortint de la universitat. Primer estava en un departament de canvi de formats, i a partir d’aquí vaig evolucionar ràpidament cap postproducció. Fent un informatiu diari al canal Natura vaig aprendre una barbaritat. Després vaig entrar en el món de la promoció de Canal, que són totes aquelles peces promocionals que s’emeten en canals autopromocionant-se ells mateixos. Però va arribar un moment que vaig decidir que ja sabia que s’havia acabat aquesta etapa perquè eren molts anys fent el mateix i tampoc veia una evolució dintre de l’empresa.

 

– L’any 2017, juntament amb en Roger Reig, fundeu Uniunfandos, amb seu a Caldes, com sorgeix la idea?

Amb els anys, amb el Roger, que també és realitzador i muntador, especialitzat en motion gràfics, fèiem moltes feines relacionades amb tema de muntatge. Al principi eren feines en què únicament ens vinculaven en l’àmbit de muntatge i de postproducció, integració de grafisme, però després vam començar a fer la producció sencera, és a dir, des del guió fins a l’entrega final. En paral·lel, tant el Roger com jo teníem feines diferents i ens vam anar embolicant. Sempre hem treballat amb la mateixa guionista, la Cristina Vicente. Arran d’unes crides del 3Cat a les productores vam presentar una proposta sobre un programa de sexualitat per a la gent jove i els va agradar molt la nostra proposta, que és el programa “El punt D”. I a partir d’aquí, tot i que ja feia temps que treballàvem en altres coses, és quan Uniunfandos comença a produir formats.

 

-En aquest estudi audiovisual produïu qualsevol mena de format, en quin format t’agrada més treballar?

És cert que quan prepares un format de programa per a una plataforma, sempre engresca més perquè saps que arriba a més gent. Això és indiscutible. Però hi ha hagut projectes per departaments de la Generalitat on estàs explicant algun contingut en concret que no coneixes com per exemple, les peces del 012, les vam gaudir molt. Aquests formats que potser pel que fa a feina no són tan grans, però et donen un enriquiment personal de coneixements que estan molt bé. A vegades hi ha coses petites que t’aporten més que altres que són interessants, però tampoc tant.

 

-Heu fet programes per a la Corporació com “El punt D”, que parla sobre sexe, o “Química” que s’emet al SuperCampus del SX3, com neixen aquests projectes?

Quan estàs pensant propostes per vendre a les plataformes penses molt en aquell contingut que creus que no existeix i que pot ser necessari. En proposar de fer “El punt D” crèiem que hi havia una necessitat molt gran en el fet que els adolescents, i no tan adolescents, coneguin què és la sexualitat i com han de ser o haurien de ser les relacions sexo-afectives. I per això vam fer aquesta proposta. En el cas de “Química” va haver-hi una crida perquè es va obrir una nova plataforma sobre continguts curriculars per als estudiants de primària, ESO i Batxillerat. Hem fet unes peces que han generat interès als estudiants.

 

-Quines són les claus per fer viable una producció?

Primer tenir un molt bon equip, però no vol dir tenir un equip súper professional, que també, però un equip professional que sàpiga el producte que estàs fent, les necessitats que té i rodejar-te de bona gent. El producte final es nota si tu tens un bon equip, gent amb ganes, que li agrada la seva feina, que tothom formi un equip, des de l’ajudant de càmera, el que està fent la direcció de fotografia, el tècnic de so, que tothom pugui aportar la seva professionalitat. I tenir una bona idea.

 

-En l’evolució d’Uniunfandos, amb quins reptes us heu enfrontat?

Hem de dir que tant el Roger com jo som docents. Per tant, la docència la tenim també com a base, som bastant multitasques. La nostra base és l’empresa i el nostre objectiu principal és que aquesta empresa tiri endavant i pugui fer-se gran, que pugui tenir un equip sòlid en qui puguis confiar i tirar endavant. A vegades sembla que per què has produït coses per 3Cat o estàs fent feines, ja tinguis la feina assegurada i no és així. Has d’estar picant pedra constantment, presentant propostes i fent rodar aquesta roda per continuar treballant. Nosaltres estem molt il·lusionats, tenim moltes idees. Justament ara, aquest mes estem treballant moltes propostes per anar-les presentant.

 

-Com ha evolucionat el sector audiovisual i com us heu anat adaptant?

El més important és no parar. Jo vaig començar en el món del muntatge, pur i dur, sense postproducció ni res. Vaig estar fent coses també de més d’integració, de grafisme. Nosaltres treballem molta peça de gràfics, tenim diferents departaments de la Generalitat com a clients i, si us fixeu, tant a “Química” o “El punt D”, el grafisme està molt present. Jo crec que l’important és no parar, anar treballant perquè vegin que també estàs viu i que tens ganes de fer coses.

 

-De tots els projectes que heu realitzat, n’hi ha algun que sigui especial per a tu?

Per mi, el programa de “El punt D” és superespecial, va ser el primer on nosaltres ens vam poder lluir. Encara recordo la trucada del productor de TV3 quan em va dir: Núria, esteu dins. Em vaig emocionar molt, que la tele pública aposti per contingut d’aquest tipus. Al final la tele pública és el que ha de fer, apostar per continguts no pensats merament en un tema comercial i d’audiències, sinó més amb l’objectiu en què està pensat. I aquest era un clar exemple d’això.

 

-Si haguessis de definir Caldes amb una paraula, quina seria?

La meva vida. M’emociono i tot. No he viscut enlloc més. Per això també m’agrada estar vinculada amb coses de Caldes, al final, si no ens vinculem i no ens comprometem, ja ens podem queixar de tot, que no anirem enlloc.

 

-Què destacaries de la vida calderina?

Jo crec que som molt afortunats i que es viu molt bé, a Caldes. El que passa és que molts de nosaltres ho donem per fet.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Do not miss