Pau Dudekula Grau
- 08/10/2024
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Calderins
- 0
> Mireia Clapers
Tot i haver estudiat interpretació en teatre físic a l’Institut del Teatre, somia en dirigir el seu propi projecte. Amb la imaginació de la infància va guanyar un concurs d’invents. Fill de pare indi i mare catalana va endinsar-se en el món casteller de molt petit, actualment és el cap de colla dels Escaldats i aquesta Festa Major esperen sorprendre al públic.
IMATGE | J.SERRA
“Fer castells és el més semblant a fer poble, a fer comunitat i a fer país”
- D’on neix la vocació d’actor?
Vaig acabar l’ESO una mica perdut i el batxillerat que més em va cridar l’atenció va ser l’Escènic a Granollers. Allà vaig descobrir el teatre, la dansa, totes les arts escèniques i em va agradar molt. Em va agradar tant que quan vaig acabar el batxillerat vaig decidir presentar-me a l’Institut del Teatre i vaig entrar a cursar interpretació en teatre físic.
- Què vol dir teatre físic?
Aquesta especialització és un vessant del teatre que se centra en l’expressivitat a través del cos, és a dir, el cos i el moviment com a llenguatge principal d’expressió.
- També t’has format com a ballarí?
Si bé a la universitat ens expliquen al final que la interpretació i la dansa és el mateix art, al final un és intèrpret, sigui executant moviments o executant moviments i paraules.
- Ets l’actual cap de colla dels Escaldats, d’on ve el teu interès cap al món casteller?
Quan era petit, amb 3 o 4 anys, el meu pare es va apuntar als castellers i jo durant alguns mesos l’acompanyava. El meu pare va tenir un accident i ho va haver de deixar. Amb onze anys vaig tornar gràcies a uns amics i vaig ser-hi fins als disset anys, quan vaig començar a l’Institut del Teatre. Llavors vaig decidir deixar-ho per centrar-me en els estudis i ara fa tres anys vaig tornar. Vaig incorporar-me amb cares noves, però també vells coneguts i vells amics. Aquest és el segon any que soc cap de colla.
- Què et va atrapar de fer castells?
Tot, jo diria. M’agrada el treball en equip, la superació. M’agrada el repte físic que suposa. Tant d’aguantar com de pujar. M’agrada la coordinació que s’ha de tenir entre diversos equips de diferents edats. Que venen de llocs molt diferents. Acabes formant grans vincles amb gent que sense els castells no els coneixeria.
- Quina funció tens com a cap de colla?
La funció de cap de colla és semblant a la d’un entrenador de futbol. Jo preparo i dissenyo els dos assajos setmanals Preparo quins castells assagem. Normalment solen ser entre 15 i 20 castells per assaig. De diverses tipologies i pilars. Castells aixecats per sota, castells caminats. Centrar-nos en què volem assajar i en què voldrem portar a plaça en les actuacions. No només és el nom del castell, sinó també és donar indicacions, triar quina gent és millor per a cada lloc, per exemple. Hi ha un equip molt gran. Equip de pinyes, de troncs, un equip de canalla i un equip de formació. Cada equip té unes tasques específiques i jo intento dinamitzar el millor que puc, perquè tothom pugui aprendre i gaudir al màxim fent castells.
- Com explicaries què és el món casteller?
Fer castells és el més semblant a fer poble, a fer comunitat i a fer país. Per a mi és el vehicle principal de connectar amb la tradició i amb una cosa catalana que crec que ens defineix com a poble.
- Com a colla, amb quines dificultats us trobeu?
Jo diria que dues. Una és la capacitat d’arrossegar i intentar captar nous castellers en una zona que no és tradicional. No som el Camp de Tarragona, on tothom ha vist castells des de fa molts anys. Aquí es fan castells des de fa 25 o 30 anys. Penso que encara no és una cosa del tot arrelada i llavors poder arrossegar més gent per poder fer castells més grans és una de les nostres dificultats. L’altra dificultat és el local i la infraestructura que tenim. Tot i que no ens podem queixar. Actualment, molts dels castells que portem a plaça no els podem fer sencers on assagem perquè no hi caben per una qüestió d’alçada.
- Com seria una jornada castellera rodona?
Espero que la de Festa Major d’aquest any. Portant castells límit per nosaltres, que són castells que ens motiven molt. I evidentment, descarregar-los tots. Això seria el millor.
- Recentment, heu participat a Torredembarra al concurs de Castells, amb la vostra 2a millor actuació de la història, què significa això?
Un orgull immens. No hi ha més que ser capaços d’arrossegar a 140 persones a fer castells a Torredembarra un diumenge des de les deu fins a les tres de la tarda a ple sol, envoltats amb 11 colles castelleres més. I poder repetir el castell més complicat que hem assolit fins ara, que és el 5 de 7. L’aprenentatge del concurs de Torredembarra d’aquest any ha estat brutal.
- Estem a les portes de la Festa Major de Caldes, on les entitats de cultura popular tenen gran protagonisme, com la viviu com a colla?
Per nosaltres, Festa Major és un dels moments de l’any amb més feina, amb més emocions. No només és la diada castellera, a més a més, portem una barra al parc de Can Rius que ens ajuda molt a sufragar les despeses que tenim. Sí que altres anys hi participàvem d’una manera més activa, però per causes estètiques, l’Ajuntament ha volgut prescindir d’aquest model on les entitats participaven més i ens ha relegat, amb més o menys raó, a portar una barraca que portem contents. Però el principal és l’actuació de Festa Major, que és l’actuació on anem a màxims.
- Prepareu una jornada especial?
La nostra intenció és que sí, que hi hagi sorpresa. Estem assajant el 7 de 7 per primer cop a la història. Hem pogut travessar el tronc net, és a dir, el tronc del 7 de 7 sencer amb la pinya en dues ocasions al local. És una gran mostra de la salut de la colla, de la quantitat de gent que està venint als assajos i que ens pot ajudar a portar aquest castell a la plaça. L’acompanyarien del 5 de 7 que ja vam estrenar enguany a Torredembarra i amb el castell que ens va quedar pendent a Torredembarra, que vam desmuntar en dues ocasions que és el 4de7 amb agulla. Si l’aconseguíssim fer, seria la millor actuació de la història.
- Diries que el món casteller encara és un gran desconegut?
Diria que és un gran inexplorat. Crec que tothom, tots els catalans, saben què són els castells. El que passa és que molt pocs s’han apropat a la colla castellera més propera al seu poble o ciutat a participar i a veure què és realment. A mi m’encantaria que molta més gent pogués prendre aquesta llibertat de venir als assajos, tothom té un lloc a l’hora de fer castells.
- Hi ha una cita que diu que “sou persones normals fent coses excepcionals”, hi estàs d’acord?
Hi estic d’acord. Des de l’última persona de la pinya fins a l’enxaneta. Tots som gent normal. Tenim la nostra feina, hem estudiat les nostres coses. Ens agrada aquesta suma que acaba sent el castell, és únic en el món. La majoria de gent, quan ho veu, s’emociona.
- És veritat que l’any 2013, amb dotze anys, vas guanyar un premi amb un invent per punxar les olives?
Hi havia un concurs en un museu d’invents de Barcelona i vaig participar-hi. Havies de fer dibuixos proposant invents i jo en aquell moment estava molt obsessionat amb menjar olives i vaig començar a fer dibuixos. El meu dibuix va ser seleccionat, van fer un prototip i me’l van regalar.
- Què és el que més t’agrada de Caldes?
Crec que la història de Caldes és fascinant, des dels ibers als romans, l’època medieval …, Caldes ha estat un lloc notori i això segueix aquí en forma de pedres antigues. Es respira a Caldes alguna cosa especial. L’aigua calenta és la sang del poble, però els ossos, el cos, els edificis, les ruïnes, les muntanyes, el paisatge, la riera, això jo crec que és el que un calderí quan arriba a Caldes respira i diu, soc el meu poble.