Vicenç Conejos Sáez

> Mireia Clapers 

Administratiu i actor amateur 

Arribar a la cinquantena li va permetre desfer-se de la timidesa i llançar-se a deixar sortir el showman que porta dins. Reivindica la llengua catalana i la vila de Caldes cada vegada que li pregunten d’on és quan surt de Catalunya. Amb mirada transparent, es preocupa per les desigualtats socials i voldria que se celebrés una festa el dia del seu enterrament

IMATGE | J.Serra 

 

– Quan comences a interessar-te per la interpretació? 

Quan vaig fer cinquanta anys. De fet, sempre m’ha agradat, he tingut aquest cuquet, però l’he tingut allà adormit. La veritat és que de jove era molt tímid, era incapaç d’aixecar el cap i parlar amb algú que no conegués. I amb cinquanta anys vaig fer el clic. Amb el projecte del nou teatre d’El Centre hi va haver gent que van impulsar la creació d’un grup de teatre, em va cridar l’atenció i des d’aquell dia ja a tope. M’agrada fer de showman.

– Així fa poc que fas d’actor?

Fa 5 o 6 anys que em dedico a aquest hobby, però fa molts anys que alguna vegada ja havia fet d’speaker presentant el Carnestoltes. Després hi ha tot el que ha anat sorgint en paral·lel: he presentat el Carnestoltes, he participat en el Mar i Cel a través de Vocàlic. 

– Quin paper tens a la companyia “Tres pares de narices”? 

Acompanyar. La Maria Dolores Rascón, la Cristina Tolosa i la Carme Ortega van formar aquesta companyia de pallasses i jo intervinc amb elles amb el que em demanin. Faig una mica de crossa. Vam participar en la inauguració del Teatre del Centre el febrer d’aquest any i va ser molt maco. Elles encara estan en procés de fer el gran esclat de presentar una obra en societat. I des d’aquí les animo que ho facin tan aviat com es pugui perquè segur que ho peten.

– D’entre els projectes on has participat, quin ha estat el més especial? 

Tot el que sigui pujar dalt d’un escenari i donar-me un micròfon (o sens), em sento l’home més realitzat del món. No hi ha projecte petit ni gran. Soc un obsés perquè la gent rigui i estigui contenta. És com una droga per a mi. La qüestió és que amb el que faig en aquell moment la gent s’ho passi el millor possible.

– Va ser un repte interpretar el personatge de Malek en Mar i Cel?

Em va costar molt preparar aquest personatge per la dificultat d’haver de cantar. Tot i que deia poques frases, el musical costa molt perquè a part de saber cantar, has de poder interpretar i quadrar amb la música. 

– També tens un programa a Ràdio Caldes, el “Males Cartes”. 

Sí, quan tenia 24 o 25 anys, venint de Tarragona, amb uns amics els vaig dir que volia fer un programa de ràdio sense saber ben bé què. Va sorgir la idea que la gent m’enviés cartes o inventar-me que me les enviaven i d’aquí va sortir el Males Cartes. 

– De què tracta aquest programa? 

Tracta de la vida. La meva inquietud és fer un programa que pugui acompanyar la gent que, per exemple, no pot sortir de casa. Tinc aquest pensament recurrent, que la ràdio acompanya molta gent que no som conscients que no poden sortir de casa. I sempre penso amb aquesta gent que durant una hora li parla a algú no se sent sol.

– Sents inquietud per la política?  

Durant una època, sí. Em vaig presentar quan hi va haver el Procés Constituent amb la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres. Vaig ser un fervorós defensor de la idea que, com a mínim, Catalunya ha de decidir. La idea era agrupar a tothom que tingués aquest pensament. Però no interessa, penso que tothom vol la seva parcel·la de poder. Jo soc un home d’esquerres i crec en la justícia social, però sé que és molt difícil: hi ha persones amb un ego molt gran.

– L’any 2015 vas formar part de la candidatura de Som Caldes, com valores l’experiència? 

Molt positiva. Ens vam agrupar amb Iniciativa per Catalunya i la CUP i vam presentar aquest projecte. Estic molt agraït que hi hagués gent que ens donés suport amb el seu vot, però penso que hi ha d’haver relleus. Ara ja estic amb aquella pau d’haver fet el que havia de fer. 

– Has participat en el Comitè d’empresa de l’Ajuntament, què t’impulsa a formar-hi part? 

Per justícia, lluitar per eliminar discriminacions o diferències. Sobretot vam lluitar per la valoració de llocs de treball, intentar fer una valoració i un escalat retributiu d’acord amb les responsabilitats de cadascú, i ho vam mig aconseguir. En vaig ser president durant més de vint-i-cinc anys i estic molt content d’haver-hi estat, també per créixer personalment. Ho tornaria a fer, sens dubte. 

– Sempre t’han preocupat les injustícies socials? 

No, això ha estat el meu creixement personal el que m’ha portat fins aquí. Quan ets jove ningú t’ho explica. No és fins que et fas una mica més gran i comences a veure gent que ho està passant malament i que no ho pot explicar, o cada vegada hi ha més gent que emmalalteix, o gent que coneixes que ho està passant malament econòmicament… Em considero afortunat, perquè puc dir que estic bé, però ens pot passar a tothom.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss