Eduard Orriols

Eduard Orriols Guillén

> Mireia Clapers 
Delegat de l’Aula Universitària a l’Abast

A punt de jubilar-se com a cap d’exportació d’Europa del sud d’una multinacional dedicada als làctics, el calderí Eduard Orriols ens explica la seva passió pel foment de la cultura i el coneixement com a delegat de l’AUA. Ens citem a la plaça Romà Martí, un espai molt especial per motius personals

 

“L’AUA pretén enriquir el coneixement propi i fomentar la cultura”

https://youtu.be/fFdczgXdUq8

 

IMATGE | J.SERRA 

– És delegat de l’Aula Universitària a l’Abast de Caldes, com hi arriba?
Aquest procés va començar fa set o vuit anys quan el fundador de la Fundació Universitària Martí l’Humà, Santiago Cucurella, i la meva dona, van començar a fer una sèrie de cursos amb certificació de la Universitat Autònoma. Després d’aquests cursos van començar a fer uns sopars on hi havia un col·loqui amb una sèrie de gent que venia del món del teatre, de l’esport, de la política, escriptors, historiadors… Després, per raons de salut, allò va anar canviant. Més tard va arribar la pandèmia i tot es va aturar. Passada la pandèmia em vaig posar en contacte amb el director de la Fundació i vam decidir tornar a arrencar el projecte de l’Aula Universitària a l’Abast amb un format diferent. Ja no serien sopars, sinó que serien conferències, com tenen a la Garriga.

– Quin és l’objectiu de l’Aula Universitària a l’Abast?
El nostre principal objectiu és fer difusió de la cultura. El director de la Fundació, en Jordi Salayet, acostuma a dir que després d’una conferència sempre hi ha algú que és una mica més feliç que abans d’entrar a la conferència, perquè tindrà més coneixement. I és cert. Hi haurà gent que li interessarà més un tema i una altra li interessarà més un aspecte diferent, però en definitiva, l’AUApretén enriquir el coneixement propi i fomentar la cultura, aquest és l’objectiu.

– Formen part de la Fundació Universitària Martí l’Humà, què significa això?
La Fundació Universitària Martí l’Humà fa moltes coses, moltes activitats, des de cursos d’idiomes, de música, d’art, a la Garriga. També fan tallers a les presons de Catalunya, fan postgraus a la Universitat de Vic. Amb un projecte com el nostre va molt bé anar acompanyats d’una organització o una entitat tan potent, amb història, i que té molta experiència. Ens donen suport, aporten el seu coneixement i la seva experiència, això ens ajuda molt.

– Celebren conferències amb reconeguts especialistes, com decideixen els temes a tractar?
Som una colla de gent, de set o vuit persones, que ens reunim per tractar quins temes poden ser d’interès. Busquem persones expertes de diferents àmbits. Intentem que sigui gent que tingui un cert pes a la societat, ja sigui en l’àmbit polític, en l’àmbit de la medicina o la història, de costums i tradicions. Proposem una sèrie de noms, els discutim i llavors els triem i mirem de contactar-hi. Intentem buscar temes que siguin interessants i que valgui la pena parlar-ne.

– Aborden temes d’actualitat?
Sí, les conferències de l’AUA són per a tots els públics, tothom que en sigui soci pot assistir-hi. El que passa quan cerques una persona que sigui important o que sigui un expert molt coneixedor o que sigui mediàtic sobre un tema d’actualitat és que tenen l’agenda molt plena i això dificulta poder concretar les dates, però sempre ho intentem.

– Quina valoració fan de les conferències que ja s’han realitzat?

Molt positiva. La inauguració de l’AUA d’aquest curs la va fer en Quim Torra. Després va venir l’Agustí Alcoberro, historiador, per parlar de la cacera de bruixes. Posteriorment, hem comptat amb l’Enric Calpena, que va parlar dels orígens de Catalunya i l’últim ha estat l’eurodiputat Jordi Soler. Les tres primeres conferències, l’entrada era lliure, el públic assistent només havia de donar les dades, un correu i el nom ja està.

– I quina resposta han rebut del públic?

En general, la gent que ha vingut ens han donat un feedback molt positiu. Segons el tema que s’ha tractat durant la conferència, poden haver-hi opinions de tota mena. Però en general, la resposta és molt positiva, el públic en surt content.

– Quants socis formen part de l’AUA?
Actualment som una cinquantena de socis. A nosaltres ens agradaria acabar el cicle de les conferències d’aquest curs arribant als vuitanta, aquest seria l’objectiu.

– Ja tenen tancada la programació per als pròxims mesos?

Sí, ara al febrer comptarem amb l’oncòleg Josep Tabernero i el mes de març vindrà la Carme Ruscalleda. La conferència del mes d’abril anirà a càrrec de Josep Lluís Trapero, Major dels Mossos, per parlar sobre els valors i la diversitat al cos de Mossos. També podem avançar que al maig vindrà l’Eloi Cordomí per parlar del canvi climàtic i tancarà el cicle d’aquest curs, l’Oriol Junqueras.

– Ha estat president de l’Associació de Veïns del Nucli Antic i president de l’AMPA de l’Escola Pia, per què decideix formar-hi part?

Referent a l’AMPA de l’Escola Pia decideixo entrar-hi després que plegués la junta que hi havia i amb una altra gent vam decidir posar-nos-hi, ho fas perquè hi tens els fills i t’interessa que les coses funcionin bé i des de l’AMPA puguis fer coses per a tots els alumnes. Amb l’Associació de Veïns del Nucli Antic, va passar una cosa similar, en plegar l’anterior junta, uns quants vam decidir entrar-hi per reprendre converses amb l’Ajuntament per intentar millorar el barri i donar resposta a les inquietuds dels veïns i veïnes, en la mesura que ens va ser possible.

– Va ser secretari de la Junta de Pescadors de Caldes, què era aquesta associació?

A Caldes hi havia gent que es dedicava a pescar amb canya, tant al riu com al mar, i van fundar l’Associació de Pescadors, que va créixer molt de pressa. Hi havia gairebé dos-cents socis de pescadors, tant de riu com de mar, de salmònids. Al cap de poc d’acabar la mili i vaig entrar a formar-hi part. S’organitzaven moltes sortides, s’havien guanyat campionats socials de diverses categories, masculina, femenina i infantil, participàvem en campionats provincials i nacionals. Estava molt bé perquè hi havia molta gent, molt bon ambient, i la gent responia molt.

– Encara manté l’afició per la pesca?

No tant com anys enrere, però espero que ara quan em jubili poder tornar a recuperar-la.

– L’interessa la política?

Sí, des de molt jove m’ha interessat la política en general. Als disset anys ja vaig estar involucrat en el partit de Convergència Democràtica i actualment col·laboro amb un partit, però la política calderina està molt tranquil·la. Totes les societats han madurat i les coses s’han tranquil·litzat. A un poble com Caldes, on no hi ha extremismes, penso que no hi ha posicions molt allunyades les unes de les altres. Penso que s’estan fent coses i aquesta tranquil·litat també permet fer més coses i treballar més bé per part de qui governa.

– Què destacaria de la vida calderina?

Caldes és un poble on ha vingut molta gent. Ja no hi ha una sola societat, però penso que s’ha integrat molt bé. Tenim una sèrie de tradicions, com la de Sant Antoni, on la gent participa. Crec que és una societat bastant participativa, ho demostra el fet que hi ha moltíssimes associacions, i això demostra que és una societat participativa i integradora i penso que és un bon poble. És un bon poble per viure, per la gent i pel que representa.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss