El nen i l’armari

> Jaume Baigual i Rusiñol

 

Era un fill de pares separats

el vailet, tenia sis anys,

estava atabalat,

uns dies passava amb el pare

després, cap a un altre costat,

sa mare també el volia

el noiet, estava desorientat.

 

Faltaven pocs dies pels reis,

l’avi matern li preguntà,

– Què et fa il·lusió que et portin?

El nen li contestà molt amatent:

–  Vull un armari de fusta

l’avi, s’estranyà d’aquest pensament

–  Un armari de fusta?

–  Sí avi, serà el meu lloc d’acolliment,

a dintre hi posaré les meves coses,

també i guardaré els meus sentiments,

necessito tenir un lloc estable,

i arraconat a l’armari, m’hi sentiré valent.

 

Tots teniu casa vostra,

dormiu sempre amb el mateix llit,

a mi em belluguen d’un lloc a l’altre

crec que n’abusen perquè soc petit.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss