L’amistat és com un art, que hem de mantenir i cuidar.
El següent poema el vaig escriure a una amiga, quan acabava de superar una malaltia:
“Deixa enrere els xaragalls maldestres
d’uns dies feixucs que ja han passat,
llença la visió esgarriada i vençuda
d’aquest malson que ja tens superat.
Enllaça amb les branques amigues
que avui amb tu es volem abraçar,
deixa enrere les fulles esmaperdudes
i els patiments que no pots arranjar.
Ja han passat les boires pertorbadores
a una estació nova que fluctua
pels canals de la bondat.
Ara tots junts celebrem amb alegria
tot gaudint de la teva amistat
i deixarem enrere la melangia,
omplin el cor de llibertat.
Lloa la mare natura
el color del cel i del mar,
i avui t’agraeixo bona amiga,
que en aquesta trajectòria passatgera
ens hagis deixat estar al teu costat.
En aquest camí de la vida,
que es renova constantment,
l’amistat és la que ens convida
a viure feliçment”.