Ser a Madrid té sentit si serveix per defensar Catalunya i fer avançar el país. Des de Junts per Caldes, aquesta és la nostra exigència davant del 29N: que els vots es converteixin en compromisos que es compleixin i en millores que arribin a les nostres llars.
Amb la Míriam Nogueras al capdavant, el grup de Junts ha defensat les persones autònomes, ha exigit corregir la llei d’amnistia i ha contribuït a impulsar la llei ELA. Negociar no és donar suport a canvi de res: és fer valer cada vot. Sánchez ha tingut la seva oportunitat. Qualsevol acord haurà de posar Catalunya al centre, amb el concert econòmic sobre la taula.
L’habitatge també exigeix respostes concretes. Defensem facilitar l’accés a l’habitatge habitual i que l’administració assumeixi els impagaments de famílies vulnerables, sense traslladar aquesta responsabilitat als petits propietaris. Protegir qui necessita una llar i qui la posa a lloguer ha de ser compatible.
En immigració, reclamem capacitat per decidir des de Catalunya: gestionar els fluxos migratoris, els permisos de residència i la integració, amb recursos i participació dels Mossos en el control fronterer. Volem una política amb drets i deures, que afavoreixi la convivència i el coneixement del català.
La fiscalitat travessa tots aquests reptes. Mentre els nostres diners es decideixin a Madrid i no retornin com cal, hem de ser-hi amb vots decisius davant de qui vulgui escoltar Catalunya. Els impostos han de tornar en serveis públics i inversions que ens beneficien a Catalunya: transport, connexions energètiques, sanitat i educació.
La desinversió no és innòcua: afecta els municipis, les llars i les oportunitats de futur. No ens conformem amb el suport als partits d’obediència espanyola sense contrapartides per al país. Treballem per revertir aquesta dinàmica i perquè viure a Catalunya signifiqui un present millor i més oportunitats per a tothom.
