Les criatures esperen amb candeletes que sigui el dia del seu aniversari. Si tot va be els pares s’avindran a fer una festa amb els amics i durant aquell dia, aquella persona serà el rei o la reina, l’enveja de la resta, el centre d’atenció perquè a més rebrà regals i obsequis.
Sovint abans d’arribar a la majoria d’edat, molts adolescents es posen més edat de la que tenen perquè els deixin entrar en un local o els venguin una consumició alcohòlica.
Però a mesura que passen els anys el joc és a l’inrevés, segons com sigui de presumida la persona o no bada boca de quants anys té i se n’intenta treure de sobre.
Com diu una amiga amb una mica de “xassís i carrosseria” és a dir maquillatge i tint per a les canes.
De tota manera els anys hi són, i ens agradi o no, pesen i com més aviat ens fem a la idea que hi són i que hem d’adaptar la nostra vida a l’edat que tenim millor.
Això vol dir que ens hem de quedar al sofà llepant-nos les ferides i dormisquejant davant les imatges ?
Dependrà de cadascú, de la vida que hagi portat i de com vulgui o pugui viure la vellesa.
Ara bé, si les xacres pròpies de l’edat ( el mal del genoll, el canell que avui es queixa, les lumbars que estan castigades……) ens deixen fer una vida “normal” el millor és no parar, no anquilosar-se i continuar actius.
Una activitat que si algun dia ens sobrepassem ja sabem que l’endemà hem de fer bondat.
Jo ara n’he complert 60 i estic molt més satisfeta que quan en vaig fer 50.
Amb el mig segle em vaig ennuegar, no el païa i una pregunta m’anava rosegant.
És aquesta la vida que vols portar, perquè ja n’has superat l’equador….
Ara tinc la satisfacció d’haver tancat un capítol de la meva vida molt complicat, que ha durat més de quatre anys, sovint amb la incertesa de si me’n sortiria o no.
Per sort, després de molt esforçar-me i amb l’ajut d’uns quants, l’aventura ha tingut un final feliç.
De manera que ara crec que haig d’adaptar la meva vida a la nova situació que em brinda ser ja gran. Continuo treballant, amb una feina intensa i exigent i per això vull deixar córrer altres pressions, altres compromisos com aquest que m’obra una finestra a casa vostra cada mes.
Aquest és el darrer article que faig per El Calderí, ha estat un plaer escriure, és un exercici que m’encanta i encara més saber que algú et llegeix, comparteixi o no la teva opinió.
Tots vosaltres heu estat la meva única recompensa durant tots aquests anys.
![revetlle]({"full":{"0":"2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg","1":2505,"2":1666,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/53_MNRevetlle.jpg"}})
