Fa calor, sí. Però a dins, més.

> Javier Garcia Garcia, president de l’AFA de l’Escola Montbui 

 

Que fa calor a les aules fa temps que és un fet contrastat. Pels alumnes, claustre i famílies. Fa anys que des de les AFA hi treballem. Quan des de l’AFA de l’Escola Montbui vam advertir que s’hi arribaven a temperatures incompatibles amb res que s’assembli a aprendre, la resposta institucional va ser d’una elegància difícil de superar: és estiu i fa calor. 

I és cert. El juny de 2025 va saltar una espurna en forma de correus creuats, amb una audiència considerable. El detonant va ser informar des de l’AFA de l’escola Montbui a l’Ajuntament que s’estaven començant les classes a 29,9 ºC a les 9 del matí, demanant urgència. Deixant de banda els retrets personals, la resposta va ser que “és estiu i fa calor“, acompanyada d’una explicació tècnica sobre la inèrcia tèrmica: que els edificis acumulen calor i es refreden lentament. Impecable. Rigorosament cert. Aquell dia, la temperatura mínima a les aules de primer —la mínima, de matinada, amb l’edifici buit— va ser de 29,2 ºC, mentre a fora baixava fins als 17,3. Dotze graus de diferència. Començaven classes a 29,9ºC a les 9 del matí. Els infants no entraven a classe: entraven en un forn de baixa intensitat que algú s’havia descuidat d’apagar. 

I ho sabem perquè les famílies vam comprar termòmetres i vam registrar dades durant mesos. En tot aquest temps ningú de l’Ajuntament ens les havia demanades. Ni una vegada. Ni les dades, ni on teníem els sensors. Però als correus se’ns assegura que hi ha molta preocupació. Quan una cosa és realment una prioritat, normalment algú pregunta i se’n preocupa. 

Hi ha un historial de solucions proposades per les famílies. Aïllament del terrat: pressupostat per l’AFA i descartat per nosaltres mateixos, després d’analitzar les dades. Lames a les finestres: pressupostat, però no ens convenç. Tendals plegables: denegats, perquè implicarien manteniment. Aparells de climatització: al 2023 l’AFA va demanar dos pressupostos i es va oferir a pagar-los; l’Ajuntament ho va denegar per costos de manteniment i energia. La solució municipal va ser dues marquesines metàl·liques fixes —metàl·lica, sí, un material que s’escalfa amb el sol—. La resta de la climatització l’han comprada les famílies: ventiladors. L’escola encara ens en demana per arribar a dos per aula. Aquest estiu hem demanat pressupost de reixes per obrir finestres a les nits. En avaluació. Aquest és l’estat actual. 

Mentrestant, i només com a detall “menor”, el maig de 2025 l’Ajuntament de Sabadell ajornava un ple municipal perquè la sala arribava als 29 ºC, per sobre dels 27 que fixa el Reial decret 486/1997. S’havia espatllat l’aire acondicionat. A les nostres aules de primer no es va baixar dels 27 ni un sol dia des del 30 de maig. Els regidors de Sabadell no podien deliberar; els nostres alumnes, en canvi, podien fer dictats, i les mestres podien treballar un mes sencer per sobre del màxim legal. Si algú gosa preguntar a quina temperatura es treballa als despatxos municipals, és populista. Té gràcia: el Reial Decret 486/1997 no és populista. És un Reial Decret. 

Parèntesi personal. Al Ple Municipal de setembre de 2025 vaig portar la climatització de les aules al torn de precs i preguntes —retransmès, i per tant consultable per qualsevol—. La resposta no va anar de graus, de calendaris ni de la moció aprovada el 2023 —amb els vots del mateix equip de govern— per climatitzar almenys un espai per centre educatiu durant el curs 2023/2024. D’allò mai més se n’ha sabut res més, encara que es pregunti. La resposta va anar de mi: se’m va titllar d’obsessiu, d’afectar el poble i de tancar-me portes al Departament d’Educació. Quina porta s’ha tancat, encara ho he de saber. Tanco parèntesi. 

I llavors ha arribat l’edifici nou de l’Institut-Escola. S’han acabat molts anys de barracons. Era necessari i és una bona notícia; ningú ho ha discutit mai. El que s’hi ha aixecat és un edifici flamant, de vidre i fusta, que a la pràctica funciona com un hivernacle. S’hi arriba pràcticament als 35 ºC. No s’hi pot estar. Hem passat de la precarietat portàtil a l’arquitectura contemporània amb efecte hivernacle. Dissenyat des de zero, amb projecte, pressupost i tots els informes que calgui, en un municipi que presumeix —amb raó— de comunitat energètica i de Pla d’Acció Climàtica. I tot i així, s’han lliurat unes aules a 35 graus. El problema mai no va ser la inèrcia tèrmica, ni l’estiu, ni el to dels nostres correus: és que el confort tèrmic de les aules no ha estat mai a la llista de prioritats, ni a les aules velles ni a les noves. Ni amb el canvi climàtic accelerat tocant a la porta. Ja a la primavera es va advertir del risc en el nou edifici i al darrer Consell Escolar Municipal va ser tema de conversa. Han passat les setmanes, les classes han començat a gairebé 35 ºC i ara, com sempre, venen les presses. 

I és justament ara, amb el despropòsit de l’edifici nou fumejant, que el mateix alcalde publica un vídeo i diu, textualment, que “no pot ser que els alumnes estiguin a més de 30 ºC a les aules“. 

Subscric cada paraula. Fa anys que les escrivim des de l’AFA. L’única diferència és que, quan les escrivíem nosaltres, allò era rancúnia, retrets, obsessió i política de partit disfressada d’AFA. 

Benvinguts, doncs. No calen disculpes pels atacs personals rebuts: cal un calendari, pressupost i una revisió centre per centre, perquè cada edifici té la seva manera d’escalfar-se i el més nou de tots ha resultat ser el més calent. La propera vegada que una família o AFA porti un pressupost o un full de dades, estaria bé que algú els llegeixi i els analitzi abans de respondre des de les vísceres. 

Perquè aquest inici de curs, a l’Escola Montbui el termòmetre marcava 33,3 ºC i a l’edifici nou gairebé 35. I això, no és una opinió. 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss