Naixem, ens desenvolupem, ens reproduïm i morim. Aquest és el cicle de la vida de tot ésser viu o, almenys, el que es pensava fins el moment. El descobriment d’una medusa que habita el Mediterrani, aparentment immortal, ha fet qüestionar si aquest destí no podria ser evitat i aconseguir la immortalitat humana.
L’envelliment sempre s’ha considerat un efecte colateral de viure, un canvi que pateix tot ésser viu a mesura que avança en edat. En efecte, un esdeveniment biològic inseparable de la vida. No és sinó ara que ens plantegem separar ambdues paraules. És el cas de la medusa Turritopsis dohrnii, que és capaç d’allargar la seva vida fins l’eternitat. El mecanisme pel qual ho aconsegueix és revertint el seu cicle vital, és a dir, tornant a la infantesa una vegada ha assolit l’etapa adulta. A més, i el que ha causat més expectació en les investigacions, és que aquesta regeneració es pot produir constantment i sense ninguna mena de límit.
“La medusa Turritopsis dohrnii és capaç d’allargar la seva vida fins l’eternitat”
És diferent en el cas dels humans, incapaços d’evitar els efectes de l’envelliment. L’acumulació de mutacions, que apareixen pel simple fet d’existir (recordem que ja només rebre llum solar, completament natural i inevitable, provoca alteracions en el nostre ADN), acaben per posar fi a la vida. I no només el nostre entorn ens “emmalalteix”, sinó que inclús les nostres cèl·lules tenen data de “caducitat”, doncs s’ha observat com els telòmers (extrems protectors dels cromosomes, estructures que contenen l’ADN) es van perdent al llarg del temps. Aquests factors, juntament amb molts altres, desencadenen en el deteriorament del cos i la mort biològica.
A través la seqüenciació del genoma de la medusa immortal s’han identificat gens involucrats en la reparació de l’ADN, la diferenciació cel·lular i la integritat dels telòmers, entre altres. Són gens especialment interessants, doncs una investigació més profunda en aquest àmbit obra la porta a aplicar teràpia gènica (tractament pel qual es transfereixen gens beneficiosos per les cèl·lules, o s’inactiven gens que ocasionen problemes) per aconseguir la tant desitjada immortalitat.
