Carla Linares Yuste

Actriu i directora del curt ‘Daucus Carota’

” Soc d’aquestes persones que no sé si t’escapes d’una cosa fent-ne moltes o t’afartes d’una cosa  fent-ne moltes”

 
Diumenge passat, el curt Daucus Carota, de  la qual n’és la directora i guionista, es va estrenar a la secció oficial de Zinebi, el festival internacional de cinema documental i curtmetratge de Bilbao. Divendres pot saber si és la guanyadora. Està rodant ‘El tiempo que te doy’ per a Netflix.  I ara ja està escrivint el guió de la seva primera pel·lícula.

 

· Com és que s’estrena el teu curt al festival Zinebi?
Quan vam acabar el curt, que d’això ja fa un any, vam començar amb la distribució. El Shorcat, el programa de promoció internacional de curts de Catalan Films, selecciona cada any 8 curts. Fan una distribució a mercats de festivals, esponsoritzen el curt i el venen. Vam tenir la sort que ens el van agafar. Des d’aquell moment fins ara, el Shortcat ens l’ha anat distribuint a diferents festivals. Com que hi ha hagut tota l’aturada del coronavirus, tot ha anat una mica més lent.

· Per aquells que encara no l’han vist, de què va el curt?
Daucus carota crec que és una història d’alliberament d’una persona que troba per primera vegada la seva veu reconnectant amb el cos i amb el seu sexe. Viu en una comunitat de dones en un antic convent que cau a trossos. Té 85 anys quan sent aquesta veu i s’adona de l’absurditat amb la qual estava vivint. Per primer cop es diu: ‘Un moment, jo no tinc per què fer això. Estic sentint coses que són meves i vull seguir-les i des d’aquí em puc realitzar a mi mateixa’.

· Potser una mica tard no?
No. No ho sé. M’interessava el tema perquè la vellesa sempre s’associa a coses que no són l’esperança i sí a la malaltia, a la decadència, al ja ho has fet tot. També penso que me la vull donar a mi aquesta esperança quan jo tingui aquesta edat, perquè no puc descobrir coses…

· Al curt, són totes dones?
Són totes dones. Tot i que és bastant coral, la protagonista del curt és una dona. Es diu Irene, malgrat que no surt mai el seu nom.

· Fins a la realització d’aquest curt, mai t’havies atrevit amb la direcció…
Per a mi, ha estat molt important tenir referents propers o d’aquells de dones i homes que fan pel·lícules que m’inspiren, però també de tenir unes amigues al meu voltant emprenedores, que apostaven pels seus projectes i d’alguna manera això em va fer dir que el que estava sentint ho podia fer i de veure a veure on arribava si començava. En el meu cas, és molt intuïtiu i molt cec. No sabia que acabaria en aquest punt. Vaig començar amb una idea que m’engrescava i a partir d’aquí va venir la resta.

· Es pot dir que ets una artista multidisciplinar?
Soc d’aquestes persones que no sé si t’escapes d’una cosa fent-ne moltes o t’afartes d’una cosa  fent-ne moltes. Però per ara és per on m’han portat les coses sempre que he necessitat expandir-me.

· Tens 29 anys, però portes més de mitja vida formant-te…
Sí. Crec que la formació és important sobretot per a un mateix. Et centra d’alguna manera, et fa sentir seguretat també. No és fonamental. Algú, de cop i volta, amb menys formació pot arribar on vulgui també. En el meu cas, ha estat molt important la formació que he rebut. M’he agafat a diferents coses, no m’he tancat en una de sola. El que soc ara té a veure amb tots aquests anys. No és un bolet que de cop i volta ha crescut sinó que segurament ha estat un bolet que es va començar a construir fa temps.

· Amb 12  anys, ja estaves a l’escola de teatre de Nancy Tuñón…
I en el fons en la direcció, com no vaig tenir mai referents en aquell moment mai sabia que podria dirigir i no m’ho vaig plantejar. Però em tirava molt perquè me’n recordo de gravar els meus cosins, de voler actuar en aquestes gravacions però deia: ‘Jo us gravo i penso l’escena’. Ja hi havia una inquietud allà.

· Què podem fer per revertir la situació per la qual passa la cultura en aquest temps de pandèmia?
S’ha vist que els contagis han estat mínims i que les mesures d’higiene s’han garantit durant aquesta temporada que teatres i cinemes han estat oberts. Crec que és un tema de govern. Si des del govern central es dona suport important a la cultura, la gent que potser per a ella li queda més lluny o és un tema satèl·lit veurà que és un tema important. Durant el confinament, tothom estava mirant sèries o pel·lícules, llegint llibres o consumint teatre que es feia en línia. Crec que la cultura és molt necessària.

· Ets molt activa a les xarxes socials. Vas impulsar les @Sexspeaches des d’Instagram. Converses sobre sexe?
El tema dels Sexspeaches és meravellós i ho hauria d’explotar més. Amb la Covid-19 ho vaig haver d’aturar. És una proposta que surt d’un dia que vaig penjar una proposta a una ‘story’ d’Instagram dient que s’hauria de parlar més sobre sexe, sense cap altra transcendència. I molta gent em va contestar: ‘I tant, jo també ho crec’. Llavors em vaig plantejar fer un sopar amb tots els que m’havien respost per parlar de sexe. No era per organitzar cap mena d’orgia… Potser unes 40 persones em van contestar. Vaig dividir el grup en dos, vaig llogar un local, vaig portar fruita, pica-pica i begudes… i ens vam asseure i a parlar. Vam quedar a les 6 de la tarda i vam estar fins a les 22 h. Ningú volia marxar d’allà. La gent em va enviar missatges l’endemà dient-me que s’havia de repetir. Llavors una vegada al mes organitzava un Sexspeaches.

· Per què creus que van tenir tant de ressò les trobades?
Tots sabem què és el sexe, però hi ha alguna cosa tabú, que no es parla. Potser amb la parella o amb algun amic o amiga propera. En part també és una cosa íntima, que ja està bé que no en vulguis parlar i es quedi per a tu. Però hi ha una part que necessitem escoltar.

· També t’has embrancat en les ‘performance’ amb el moviment Pussy Picnic…
Érem un grup de noies que som amigues i durant dos anys ens vam reunir amb la idea de fer alguna cosa, però mai sabíem què acabaríem fent. Ens va sorgir l’oportunitat de fer una mini performance en un lloc i amb aquesta excusa ens vam donar a la llum com a performers. Divendres passat justament es va estrenar un videoclip amb la primera performance que vam fer de Clara Aguilart amb Laura Weissmahr. Hem actuat a diferents llocs de Barcelona i a Roma.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss