Daniel López

Daniel López Codina

Professor de la UPC, investigador del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) i membre de Caldes Solidària

 

“Seria partidari de quedar-nos a casa confinats almenys 15 dies”

 

De jove va ser objector de consciència. Reconeix que la vida li ha portat a tenir dues passions: la cooperació per al desenvolupament i utilitzar la física i les matemàtiques per entendre el funcionament dels sistemes biològics. Dues passions independents però que al final han acabat quadrant.

 
· De jove ja vas tenir la passió per la biologia?
Sí, volia entendre la biologia des de punt de vista físic i matemàtic. Vaig començar treballant en microbiologia però amb els anys vas guanyant habilitats i possibilitats. Des de fa uns 15 anys, estem treballant en malària, tuberculosi, malaltia de Chagas, leishmaniosi. El treball en leishmaniosi i malaltia de Chagas ens ha portat coneixements en epidemiologia i juntament amb les matemàtiques ens han resultat molt útils per la Covid-19.

· Quina utilitat té el vostre grup de recerca?
Tan aviat com va començar l’epidèmia a la Xina, ja ens vam plantejar intentar entendre què passava. És el que ens passa als científics, que som uns maniàtics i volem entendre-ho tot. De seguida, vam veure que no es podia entendre des del punt de vista d’epidemiologia matemàtica que estableix les relacions entre els infectats, els susceptibles, els recuperats… La dinàmica de l’epidèmia depenia bàsicament de les mesures de control perquè estàvem davant d’una epidèmia on tothom és susceptible. I segueix sent així. Vam optar per un model matemàtic descriptiu molt simple i ens va funcionar molt bé.

· Què va passar quan l’epidèmia va arribar a Europa?
Quan l’epidèmia arriba a Europa, el model ens segueix funcionant molt bé. Des de la Comissió Europea ens van demanar col·laboració per fer informes diaris de la situació. Va ser un treball bàrbar i ara el fem només tres vegades a la setmana. Diàriament enviàvem informes a la Comissió de xarxes de comunicació i a la Comissió de Salut de la Comissió Europea. AQuAS, l’agència de la Generalitat que supervisa la qualitat del sistema sanitari, ens va demanar col·laboració. Vam començar a treballar amb ells de costat, encara que amb distància perquè tot ho hem fet en línia. El treball ha estat molt fructífer amb ells. La col·laboració amb la Comissió Europea, amb epidemiòlegs de l’agència europea ECDC i amb AQuAS ens van portar a desenvolupar eines que són molt útils com el diagrama de risc, l’EPG o risc de rebrot com diuen als canals de televisió. Fem eines per avaluar la situació i fem previsions del que passarà en un futur.

· També esteu treballant amb el secretari de Salut Pública, el doctor Josep Maria Argimon…
Sí, la seva entrada al departament va ser un canvi radical. Em fa patir molt ara que està malalt. És una peça cabdal. A Catalunya tot estava descontrolat i fins que no va entrar ell no es va posar ordre.

· Actualment la situació a Catalunya està descontrolada?
Els serveis de salut no estan descontrolats, sinó sobrepassats. La qüestió epidemiològica sí que està descontrolada, sí. Està a un nivell superior del que podem controlar.

· No hem cuidat prou la salut pública i l’assistència primària?
La nostra mentalitat capitalista de dir ‘jo tinc diners i compro’ no serveix. No pots construir un servei sanitari de qualitat anant al mercat i comprant. Primer perquè no hi ha metges, metgesses i infermeres que puguis anar contractant fàcilment. I d’altra banda, la gent s’ha de formar. Especialment salut pública requereix una formació que té molts aspectes perquè és una disciplina propera a la sociologia, no és només una qüestió tecnològica. Fer créixer aquests serveis no és fàcil. Ara s’ha contractat molta gent, però molts són administratius. Si els fas de gestor Covid, són persones que no tenen capacitat per aportar un valor important. Assistència primària i salut pública van ser els serveis més malmesos amb les retallades del 2008. A Caldes mateix ho vam patir amb el tancament del CAP a les nits. Es va retallar enormement i és molt difícil refer-ho. El personal de salut pública sempre han treballat rere la cortina i fan una feina molt important que és la prevenció de la malaltia. El resultat és que tenim uns serveis febles per fer front a una situació com aquesta. Si alguna cosa hem d’aprendre d’aquesta situació és que aquests dos serveis han de ser absolutament reforçats de forma estructural.

· S’han fet les coses malament a Espanya i a Catalunya per a contenir la propagació del coronavirus?
Als primers mesos, al març i l’abril, no es pot parlar d’errors. Simplement no se sabia què s’havia de fer. L’error greu és quan s’acaba el confinament global, es fa una obertura com si aquí no hagués passat res, la gent no és conscient del que passa, els serveis de vigilància no estan preparats i això va provocar que fóssim els primers a la llista de tenir creixements importants. La desescalada hauria d’haver estat progressiva. Al revés del que va fer Itàlia, que va mantenir l’estat d’alarma, la vigilància i les exigències sobre la població. Aquí no, ho vam obrir tot i no passa res.

· Hem estrenat el passat cap de setmana mesures més restrictives pel que fa a la mobilitat. Series partidari de mesures més estrictes?
Sí, quedar-nos a casa confinats almenys 15 dies. El que està passant és massa greu com per no veure res. Abans estava parlant amb un pediatre de la Vall d’Hebron i m’explicava que el servei de Drassanes, que atén tuberculosi i malalties de transmissió sexual i la població de l’entorn que és molt complexa, està tancat. Tot el personal l’han desplaçat a Vall d’Hebron per atendre el creixement d’ingressos que tenen. Les conseqüències que estem tenint són molt greus. Ja no podem esperar més. Hem de ser molt contundents amb la frenada. Seria immoral acostar-nos a les xifres que teníem al març. En aquests moments tenim 120 morts en 7 dies. És una barbaritat. Però ens en podem anar a tres vegades més si anem creixent a aquest ritme.

· Com a veí de Caldes, com ha patit el teu entorn l’esclat de la pandèmia?
Fer recerca en tuberculosi, malària o malaltia de Chagas és el fons fer recerca sobre una cosa llunyana. Tot i que a Catalunya teníem al voltant de 1.000 casos anuals de tuberculosi, veurem ara què passa. A conseqüència de la desatenció del sistema públic, creixerà el nombre de casos. La tuberculosi causa 1,5 milions de morts anuals, que és una barbaritat… però tot és llunyà. Ara no. El coronavirus el tenim al costat de casa. Només començar la pandèmia, un amic meu del Berguedà va morir. Tinc molts vincles amb Bagà. La residència de gent gran d’aquella població va ser un dels primers centres on va haver-hi morts, un rere l’altre.

· A més, la Covid-19 és una malaltia que no et permet dir l’últim adéu als teus éssers estimats…
És d’una crueltat absoluta. La directora de la residència de Bagà explica que el que va fer ella és acompanyar a tots els que morien, un a un. No sé com ha quedat afectada després d’haver viscut tot això. És una situació molt dura i molt difícil, realment.

· En el teu dia a dia, quines mesures prens de protecció quan surts?
Quan surto, ho faig amb mascareta i mantenint les distàncies. Com que no surto gaire. Després del confinament, vaig patir la Covid-19 tot i que no em van diagnosticar i em vaig quedar tancat a casa. El primer dia que vaig sortir a llençar les escombraries, que estan a 25 metres de casa, va ser com una experiència surrealista. Hem de protegir-nos i protegir als altres. La gent que no n’és conscient és la responsable que el virus es vagi transmetent amb facilitat.

· Aquests temps ens aboquem més a la solidaritat?
Espero que la gent vegi que la solidaritat és necessària. A poc a poc anem fent camí en la via correcta. Ara penso en clau local. A Caldes, a la crisi econòmica del 2008 el govern municipal va reduir l’aportació en cooperació al desenvolupament. En aquests moments ja no és així, ja som conscients que en moments de crisi és important la solidaritat i mantenim el 0,7%. Sabem que en moment de crisi la població respon. Però la solidaritat hauria de ser més gran per part dels estaments públics. Els meus orígens són l’antimilitarisme i l’objecció de consciència. És horrorós veure que en moments de crisi gastem tants diners comprant armament absolutament inútil quan s’haurien de destinar a la solidaritat interna i externa.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss