Marta Mas Tarradas

Directora de l’Escola El Calderí

Porta vinculada a l’escola des que va néixer ara fa 15 anys. El Calderí està concebut com una comunitat d’aprenentatge, on els pares s’impliquen en la seva gestió. Emprenedora, s’interessa ara per aprendre en els processos d’acompanyament emocional. Ara ha de fer front al primer confinament d’un grup pel coronavirus.

 

 

“Sota el paraigües de la comunitat d’aprenentatge, oferim que la família intervingui en la vida escolar del centre”

 

 

  • Heu intentat des dels inicis que les famílies siguin part de la comunitat?

Sí. I tant. És del tot imprescindible perquè aquesta escola va néixer amb aquest projecte de comunitat d’aprenentatge. Es tracta d’un projecte participatiu, que contempla la participació de les famílies, el voluntariat, la relació amb els agents més propers de l’escola, el barri, el poble, etcètera.

  • No teniu cap AFA?

Està constituïda només a nivell burocràtic perquè aquest projecte afecta l’organització del centre i això fa que estiguem organitzats de manera diferent de la majoria d’escoles d’aquest país. Tenim una sèrie de comissions mixtes on treballem de manera conjunta famílies i mestres. Cada comissió té un representant, que es reuneix cada mes i mig o dos mesos amb una altra comissió, la comissió gestora. Aquí gestionem i vehiculem el que passa a cadascuna de les comissions.

  • Les famílies s’impliquen en el projecte?

Moltíssim. El que ofereix l’escola amb el paraigües d’aquest projecte és la possibilitat que intervinguin en la vida escolar de moltes maneres. Una forma de participar és formar part d’una de les comissions mixtes. Però en certa manera també s’obren les portes a la família perquè vingui a treballar en horari lectiu i ens acompanyin en activitats puntuals. Hi ha una sèrie d’activitats que anomenem activitats educatives d’èxit que estan recollides dins d’aquest projecte de comunitats d’aprenentage com són les tertúlies dialògiques o els grups interactius, entre d’altres, on els pares i mares entren i conjuntament amb els mestres treballen en el si de l’activitat.

  • Quin efecte tenen aquestes activitats?

En certa manera, es tracta de crear més ponts cap a la complicitat família-escola. És una manera de compartir molt més que les quatre parets.

  • I els mestres no ho veuen com una intromissió?

Els mestres quan venen aquí ja saben que és una comunitat i si no ho saben el primer del que els informo és això. T’he de dir que en els anys que porto aquí no hem tingut massa dificultats amb el fet que els mestres treballin, per dir-ho d’alguna manera, amb la porta oberta. Sí que és veritat que estem molt més exposats que a altres escoles on es fa una fila al pati i les famílies ni tan sols entren. Per tant, aquest és un centre molt transparent.

  • Les famílies també decideixen sobre inversions que cal fer?

Totalment. Les famílies decideixen a través d’aquestes comissions i la comissió gestora. A més, fem uns plenaris. Fa dues setmanes vam fer-lo de manera virtual. Els plenaris són una assemblea i es convida a tothom a dir-hi la seva.

  • Us va caldre formació per tirar endavant el projecte?

Per ser comunitat, el primer any de vida de l’escola vam haver de fer una formació on veníem els dissabtes tota la plantilla docent i totes les famílies de la mà del Fòrum Idea, un grup de recerca de la UAB. Vam fer tota una formació a un any vista on es va decidir a final de curs que érem una comunitat. Com vam començar a treballar? Fent una celebració que anomenem Festa del Somni. En aquests 15 anys, hem fet aquesta feta tres vegades. L’última edició de la festa la vam fer una setmana abans del confinament. En el de curs de la festa es recullen els somnis de nens, pares i mares, voluntaris, equip docent, no docent. Es llegeixen i s’organitzen per temàtiques concretes. Aquests somnis donen peu a les comissions. Ara estem en procés de revisió d’aquestes comissions.

  • Perquè el projecte tingui èxit, potser cal que els mestres tinguin continuïtat al llarg dels anys. Ho heu aconseguit?

No. Aquesta és una demanda històrica que tots els centres que som comunitat d’aprenentatge demanem al Departament d’Educació. Voldríem que quan es fan els nomenaments el mestre sàpiga que el centre té aquest projecte.

  • Com ha estat l’inici d’aquest curs marcat per les mesures de prevenció per fer front al coronavirus?

Et diria que ha estat força positiu. I estic molt contenta de poder fer aquesta valoració. Des del 24 d’agost hem passat unes setmanes molt intenses plenes de complexitat, amb una pila de gestions, intentant llegir, valorar, considerar i rellegir totes les orientacions que rebíem tant des de Salut com d’Educació. Teníem moltíssimes ganes d’obrir l’escola ja que feia més de sis mesos que no veiem els alumnes trepitjar el centre. Tot el que són entrades, sortides esglaonades, els diferents torns de pati, totes les mesures higièniques i de prevenció crec que podem valorar de forma positiva. Tenim clar que treballem per aconseguir dos objectius i que no ens hem cansat de repetir-ho a les famílies: minimitzar els riscos de salut i vetllar per la qualitat educativa, que és el que dóna sentit a l’escola. Malgrat que des del dia 26 de setembre vam saber que teníem un alumne que va donar positiu amb la prova PCR i que posteriorment vam haver de confinar la classe de 6è, ens estem sortint prou bé.

  • Amb aquest grup de sisè que s’ha confinat, automàticament ha començat la formació ‘on line’?

A les 15 h del primer dia que es van confinar, dilluns de la setmana passada, vam fer la seva primera trobada virtual amb la seva tutora, la qual també està confinada. Els alumnes ja estan informats de tot el que farem aquests dies que no poden venir per garantir que continuen amb el seu procés d’aprenentatge des de casa. Sí que és veritat que hi ha materials que encara tenen a classe. Quan els convoquin per fer les proves PCR a l’escola, es podran endur els dossiers i el material que l’equip docent ja tenia preparat.

  • Com recordes el primer dia de curs?

El primer dia estava a l’escola amb un termòmetre a la mà. Això va ser una novetat que ens va condicionar a tots i a totes. Malgrat això, com que rebem als nens i nenes amb un somriure, va ser un retrobament de mirades molt bonic. El que hi havia a sota era una alegria per aquest moment de retrobada. Els primers dies, els nens estaven encantats d’estar aquí perquè tot era molt nou. Estaven en grups de 26 o 27 alumnes i ara estan en grups de 13 perquè hem fet desdoblaments de tots els cursos de primària, tret de primer perquè no hi havia més espais. Els nens han hagut de passar per un procés de dol importantíssim de veure que aquell amic o amiga s’ha quedat a l’altre grup. Per ells, és un petit gran dol. El pati mateix està sectoritzat i al menjador mengen en taules diferents en funció del seu grup estable. D’altra banda, és una oportunitat increïble per treballar la dinàmica del grup.

  • Dius que el 26 de setembre et vas assabentar del primer cas positiu de Covid-19 a l’escola. Això era un dissabte. Això vol dir que dediques més temps a l’escola fora de les hores lectives?

Et diria que un tant per cent de les direccions d’escoles d’aquest país estem duplicant i triplicant la jornada. Realment quan t’informen que hi ha un cas, tant si és dissabte com diumenge, has d’estar al servei. Els equipaments educatius funcionen perquè hi ha persones molt competents i molt responsables al darrere que fan que les coses funcionin. La burocràcia de vegades se’ns menja i ens ocasiona una lentitud que et fa posar molt nerviós. És important que entre tots ens cuidem i actuem des de la responsabilitat.

  • Aquest curs 2020-2021 serà el de la contínua adaptació?

Sí, serà un curs de molts reptes i moltes incerteses. A nosaltres, però, ens agrada més veure l’ampolla mig plena que mig buida. I amb les possibilitats que tenim, no ens cansarem de buscar solucions, de ser flexibles i de millorar el que calgui.

  • Compartiu espais amb l’institut Pic del Vent. De quina manera us heu coordinat?

És tot un procés. Tiro una mica enrere. El Calderí va néixer com un centre d’infantil i primària, estàvem en barracons. La comunitat es va mobilitzar molt. Vam tallar carreteres i s’havien fet acampades per reivindicar un edifici. Quan hi va haver el projecte de l’edifici, el Departament ens va fer la proposta que fóssim un institut-escola. I això en el si del Consell escolar municipal no es va validar. El Departament es va fer enrere, a nosaltres se’ns va començar a dir que perdíem línies perquè hi havia una davallada de la natalitat i ara som un centre de només una línia. Llavors va néixer el Pic del Vent com un institut nou, independent del nostre centre. Quan vam tenir l’edifici, vam saber que el compartiríem amb l’institut. El que vam fer des del minut 1 és coordinar-nos per compartir espais, assegurar els torns de pati i altres qüestions logístiques.

  • Però finalment esdevindreu un institut-escola…

Sí. L’Ajuntament de Caldes ha fet una aposta molt ferma. De fet, el tema ja ha passat pel ple. La intenció és que en un parell d’anys o tres siguem un institut-escola. Serà un procés de fusió. El Departament ens ha demanat que aquest curs les direccions acostéssim projectes educatius. Es posarà en valor les fortaleses dels dos centres. Serà un repte molt important. La fusió anirà de la mà de millores de l’edifici i l’eliminació de barracons.

Porta vinculada a l’escola des que va néixer ara fa 15 anys. El Calderí està concebut com una comunitat d’aprenentatge, on els pares s’impliquen en la seva gestió. Emprenedora, s’interessa ara per aprendre en els processos d’acompanyament emocional. Ara ha de fer front al primer confinament d’un grup pel coronavirus.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss