La Generalitat defineix els processos participatius com experiències de participació política promogudes des d’una institució pública i que, combinant l’autoritat dels representants polítics amb les contribucions d’una deliberació ciutadana, tenen com a objectiu incidir en la definició d’una política pública específica. La clau d’aquests processos rau en la deliberació i la presa de decisions entre tots.
Recentment, el govern municipal ha convocat un nou procés participatiu d’un projecte d’habitatges públics per a joves. Vagi per endavant que estem d’acord en promoure l’habitatge públic, ja que fa quasi 30 anys que no se n’ha construït cap al nostre municipi i sembla que la promoció del Molí d’en Ral tampoc es realitzarà.
Centrant-nos en aquest nou projecte, el procés participatiu s’inicia amb la localització, el nombre d’habitatges i el tipus constructiu ja establert. Aquí és on sorgeixen els dubtes: Què falta decidir d’aquest projecte? Per què aquesta ubicació? Per què 8 habitatges? Satisfà la demanda d’habitatge de protecció oficial per a aquesta franja de edat? Per nosaltres un procés participatiu hauria d’iniciar-se plantejant una problemàtica i buscant solucions des del principi entre els diferents actors. Aquest enfoc ja es va donar amb els processos participatius de la Plaça de la font del Lleó, del parc termal i del parc de Can Rius, on els projectes ja venien predefinits. El govern imposa un projecte previ totalment concretat en espai, forma i pressupost i la ciutadania només pot fer aportacions accessòries. És una forma subtil de validar un projecte evitant el debat polític de la seva necessitat preferent.
Tenim molt clar que cal abordar la problemàtica d’habitatge a Caldes, però és necessari fer-ho de forma valenta explorant els espais que hi ha disponibles en els diferents plans parcials no desenvolupats. Parlem dels polígons d’actuació del Puigdomí sud o de Sant Salvador, on l’ajuntament podria reclamar l’espai públic pertinent per desenvolupar habitatge de protecció oficial de forma decidida.
