Rosa Permanyer Lloveras

Investigadora de l’art

No para ni un moment. Qualsevol sortida o viatge té una traducció a la seva obra. Li agrada el mar, la llum i l’arquitectura, però també posa en evidència l’atac que està patint la natura per l’actual urbanisme salvatge. I es mostra lliure per crear i expressar-se, sense el lligam de fer obres a demanda.

 

· De petita t’agradava dibuixar?
Sí, era una cosa innata, dibuixava molt bé.  Per a mi no tenia cap valor perquè em sortia fàcilment. Vaig fer retrats, models, paisatges a l’oli… Però t’has d’anar especialitzant. Llavors van ser els professors que tenia que em van dir que havia de fer belles arts i dedicar-me a l’art. Però per temes familiars, no vaig poder. I ho vaig fer a partir del moment que vaig arribar a Caldes. Vaig poder entrar al Taller d’Art i a partir d’aquí vaig començar. Vaig fer interiorisme, també, però va arribar el moment en què vaig haver de decidir-me. La vida és una vegada i has d’apostar per allò que vols fer. Es pot dir que la tria m’ha anat força bé.    

· Va ser una de les fundadores del Taller d’Art. L’any que ve farà 40 anys. Encara continues anant-hi amb la mateixa il·lusió?
Sí, tinc la mateixa il·lusió perquè ens avenim molt tot l’equip directiu i allà  estic molt lliure. Podem desenvolupar tot el nostre potencial i tenim molta llibertat creativa. He estat també durant molts anys fent classes a l’Acadèmia de Sant Lluc. A mi m’agrada molt donar classes, m’apassiona.

· Tens una formació autodidacta. Sempre estàs investigant. Per què?
Això m’ho ha donat l’ensenyament. La docència ha fet que no pari d’investigar coses noves. Imagina’t que hagués fet durant 30 o 40 anys el mateix, seria molt avorrit! Penso que l’artista ha d’investigar i ha d’avançar. Una cosa és l’artesà i l’altra l’artista, i de vegades es confon molt. Un artista sempre té ganes d’expressar i té aquell cuquet a dins de fer coses noves i de jugar-se-la. I ha de tenir un compromís amb el medi ambient, l’entorn…

 

“Un artista sempre té ganes d’expressar i té aquell cuquet a dins de fer coses noves i jugar-se-la”

 

· Fas gravat i suposo que els primers àcids que feies servir eren altament contaminants…
De joveneta, jo havia treballat a la perruqueria dels meus pares, ara és de la meva germana, a Sant Feliu de Codines. De jove es pot dir que ja m’havia contaminat. Al fer gravat, vaig tenir problemes als ulls i a la pell fins que va arribar el moment de plantejar-me si ho deixava o m’espavilava. Llavors em vaig posar en contacte amb un grup d’artistes i professors de la Universitat de Barcelona que també estaven buscant un camí amb gent dels Estats Units i no vaig parar de buscar materials menys agressius. Al Taller d’Art també estem fent classes a nens i no els pots fer treballar amb pintures tòxiques ni dissolvents.

· Quin tipus de material fas servir per als teus gravats?
Fotogravat. Per fer gravats molt grossos, faig servir unes planxes òfset que es feien servir a la impremta. Com que tinc al meu estudi de Sant Feliu un terrat molt preciós, el gravat el poso en uns vidres amb acetat al sol i el revelo. Per als de format més petits, utilitzo unes planxes de polímer.

· Has exposat a Quebec, Corea del Sud, Japó, Estònia, Noruega, Madrid, Còrdova… El gravat com està considerat respecte altres disciplines artístiques?
Com una obra menor. I precisament a mi m’agrada per això, perquè és una obra socialista. Pots fer petites edicions, cada vegada en faig de més petites, i per 40 o 50 euros pots tenir un gravat. El gravat és un procés laboriós i molt lent i per fer una aquarel·la, quan tens ja el traç ferm, potser m’hi estic mitja hora. Una cosa m’ha ajudat amb l’altra. He fet aquarel·les amb collage gràcies al gravat.

· Les noves tècniques t’han fet adoptar un nou llenguatge?
M’he adaptat. Depèn de la tècnica et surt una cosa o una altra.

· Ets una artista compromesa?
Amb el medi ambient segur. I després amb la denúncia, tot i que queda soterrada. Per exemple, amb els vermells dic molt. Tot i que em diuen que queda molt bonic o és molt japonès, la realitat és que el vermell vol dir moltes coses.

· En què t’inspires a l’hora de crear les teves obres?
Sempre estic observant i mirant el meu voltant. Si vaig a caminar, sempre estic mirant a terra o si viatjo agafo imatges noves. A mi m’hagués agradat fer fotografia, però com que a tot no arribo vaig decidir fer fotogravat.

· Ets membre de l’associació Empremtes de Dones. A què es dedica aquesta entitat?
Vam començar sent cinc dones, ara en som quatre. Complim deu anys. Juntament amb l’amic i crític d’art Ramon Casalé ens està portant un seguit d’exposicions per Catalunya. Hem fet molts intercanvis amb Quebec, Brussel·les, Itàlia, França. Vam començar amb l’Argentina. La impulsora del grup va ser l’Alicia Gallego, una argentina que està establerta a Catalunya. Ella volia fer alguna cosa de gravat amb dones i va proposar fer aquests intercanvis. Ens hem avingut molt i ens hem enriquit l’una a l’altra, no hem tingut mai cap problema.
    
· Hi ha diferències entre un gravat realitzat per un home que per una dona?
De vegades les dones som més fortes. Per exemple, dins de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Barcelona les que destaquem més com a innovadores som les dones. I això per què? Perquè hem hagut de lluitar més, ens ha costat més tot. Els homes són més clàssics, tot i que són molt traçuts amb la tècnica i les dones anem més enllà, anem a trencar una mica.

· A les teves obres també hi apareixen molts edificis. T’agrada l’arquitectura?
Sí, de fet jo volia ser arquitecta per preservar l’harmonia i el conjunt dels pobles i de les ciutats. Però m’  ho hauria passat molt malament. Sempre em fa molt mal quan vaig a un lloc i veig que han construït tan alt, sense ordre ni sentit. Quan vaig a les ciutats, em fixo també molt en els arbres i la natura, els parcs, les branques, la llum que hi ha entre les branques i el cel. La llum sempre m’ha acompanyat i la necessito.

· Treballes per encàrrec?
No. Sí que he fet edicions de gravat per al Museu Thermalia, per a l’Ajuntament per a actes institucionals i llavors sí que miro de posar-hi temes de Caldes. Però dono classes i m’espavilo fent més cursos si necessito diners. No vull estar mai pendent de si venc o no venc. M’havia trobat amb galeries que em feien fer sempre el mateix perquè es venien els gravats. Arriba un moment que necessites fer una altra cosa perquè també vas canviant amb els anys.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss