Parlem de política econòmica i d’allò que poden fer les administracions i els governs en aquest sentit. Ningú discuteix el fet que la globalització prioritza sempre els interessos financers, els beneficis dels mercats, per sobre de la justícia global i dels drets humans. Per això, l’economia social és una eina necessària davant d’un mercat salvatge i que no té pietat. Ho hem vist, per exemple, amb el mercat immobiliari.
Avui en dia els problemes d’accés a l’habitatge són una de les preocupacions més grans de molta gent, també a Caldes. És un repte compartit amb molts municipis metropolitans impulsar polítiques públiques d’accés a l’habitatge que corregeixin les tendències del mercat.
L’habitatge cooperatiu n’és una claríssima i la farem a Caldes, de fet ja hem anunciat que el consistori posarà a disposició sòl públic en cessió d’ús en un projecte que a Catalunya és prou innovador. L’objectiu és ampliar el parc públic d’habitatges, sobretot per destinar-los a lloguer assequible. Una altra mesura que impulsarem és l’increment del 50% de l’IBI en aquells habitatges desocupats i començarem, òbviament, per les entitats bancàries. A més farem habitatge social reconvertint la Sala Polivalent del costat del Centre Cívic.
Un altre projecte importantíssim que durem a terme és el casal de la gent gran amb l’ampliació de la Casa dels Mestres.
No es preocupin, però, la majoria d’impostos i taxes segueixen congelats a Caldes de Montbui. I ja fa més de vuit anys que això és així. Però creiem que és evident que hem fet molta inversió, molta obra pública, i que els ajuntaments, amb el de Caldes al capdavant, cada vegada prestem més serveis. Tot i que, com poden imaginar-se, aquest model de congelació fiscal i d’augment de serveis és poc sostenible a llarg termini. Però no hauríem arribat fins aquí sense una bona gestió econòmica.
Ens calen polítiques públiques decidides, sobretot dels ajuntaments, però també ens calen més competències! Les administracions locals som sempre el germà petit i pobre de l’administració, però també som sempre la primera trucada del ciutadà. Per això reivindiquem el principi de subsidiarietat, també en el que és econòmic!
És per això que també hem de construir un país nou, una República catalana que posi al centre del debat polític les persones, els ciutadans, que persegueixi decididament els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 20-30. Que construeixi, al cap i a la fi, una societat millor i que contribueixi a un món millor.
