«…aquest any he decidit que aquest discurs serveixi per donar veu a aquells a qui els han volgut tapar la boca, dels nostres presos i preses polítiques i exiliades. Perquè si alguns es pensaven que privant-los de llibertat no ens arribarien les seves paraules i que perdríem l’objectiu de la independència com a eina per assolir la República catalana, estaven equivocats. La cosa no va de persones, sinó d’un objectiu comú, i la fita on volem arribar està intacta.
Potser trigarem més del que hauríem volgut o desitjat, sí, però després del que hem après de l’1 i del 3 d’octubre, després de veure com se les gasta l’Estat espanyol, sabem que aquell nostre magnífic exemple de decència democràtica no haurà estat en va. Però també sabem que necessitem més força. Deia Oriol Junqueres: “La formidable aliança conservadora que s’alça contra els anhels majoritaris de la societat catalana dibuixa un mur de formigó. I estan disposats a perpetrar tot el que calgui per evitar, no ja la República catalana, sinó un referèndum. La nostra força rau en la cohesió del país i s’ha d’assentar damunt una majoria social a tot el territori…”.
Entenc que alguns ciutadans hagin pogut estar desanimats o que els hagi costat entendre certes decisions, però hem de pensar que mentre nosaltres seguim amb les nostres vides, ells estan pagant un preu altíssim exiliats o tancats a la presó. Si ells no han defallit, nosaltres no ens ho podem permetre! Cal que deixem de banda certs recels entre nosaltres. I què farem quan surti la sentència del judici farsa? Deia la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de l’exili: “La resposta hauria de ser un acord entre totes les institucions democràtiques del país, hauria de ser pactada, la que sumi més, la que ens enforteixi”.
En definitiva, ens hem de preguntar: Avui em rendiré? No, no em rendiré. Avui persistiré? Sí, persistiré per l’amor a aquest país i a la seva gent, els d’aquí i la nova ciutadania. Avui intentaré sumar? Sí, avui abraçaré tots els demòcrates que creguin en un poble sobirà. Avui seguiré lluitant pacíficament per la República? Sí, perquè tenim dret a ser el que vulguem ser, perquè ens permetrà tenir una societat més justa per a totes i tots i ens donarà la llibertat! Feliç Diada Nacional i visca Catalunya! (Lliure)».
