Raimundo Garcia Carrera
- 16/09/2019
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Historiador
És un pou de saviesa. Arracona a casa seva publicacions antigues, llibres, plaques de cava, caixes metàl·liques, monedes, llibres. Sort que la casa és prou gran, fa uns 170 metres quadrats. Ara mira de posar ordre a tot el material que atresora i està classificant tot el seu arxiu, que és la història viva de Caldes
IMATGE > J. SERRA
· Vas néixer en un balneari que ja no existeix, les Termes la Salut…
A l’habitació número 16, el 29 de febrer de 1944. El balneari ocupava l’espai de la meitat del que és actualment l’Ajuntament i l’actual plaça Onze de Setembre. L’establiment era el negoci de la família. Vaig ser hoteler fins el 1998 i em vaig dedicar al negoci de casa.
· D’on et va venir aquest interès per la història local?
El tema va començar com una tonteria. Un dia de fa quasi fa quaranta anys, perquè són els anys que fa que em dedico a la història local, em trobava a l’Ajuntament per demanar un permís d’obres. A la cua, darrere meu, hi havia dues dones més grans que jo que venien a demanar informació sobre el tren de Caldes perquè els seus avis hi havien treballat. Vaig pensar com era possible que no en sabessin res, quan Caldes va tenir el segon tren d’Espanya després de la línia Barcelona-Mataró, que datava del 1880. Va durar fins al 1932 i durant la Guerra Civil va funcionar durant un temps. Vaig tardar nou mesos a fer el llibre sobre el Calderí, la història del ferrocarril Mollet-Caldes de Montbui.
· I així fins a divuit llibres que has publicat…
Sí, he publicat llibres sobre els carrers de Caldes, les bruixes de Caldes, les esglésies i capelles romàniques del poble, el Llibre de Privilegis de Caldes, els primers agricultors del neolític, la història del barri de La Bolera, he escrit la part de Caldes del diccionari biogràfic Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental i les llegendes de Caldes de Montbui.
· I amb quina periodicitat publiques?
Depèn. Estic escrivint un llibre i, de cop, m’apareix un altre tema que m’apunto. Pot ser que treballi en dos temes alhora. Ara estic posant en ordre tot el meu arxiu.
· A més de llibres, ets col·leccionista.
Sí. Tinc plaques de cava, monedes. Fins feia ara segells, però no tinc paciència per ordenar-los. He fet de tot en aquesta vida: he fet de professor de karate, he restaurat durant molt de temps mobles antics…
· Però en quin moment descanses?
Descanso molt poc. Soc una persona que no para mai quieta. Ara mateix estic parlant amb tu i ja estic barrinant què haig de fer. M’haig de moure, sinó explotaria. I segurament moriré explotant.
· Però potser contagies aquesta manera de fer?
Costa molt de contagiar. Si vas als bars, els joves parlen de futbol, dones o cotxes. Però no els parlis de llibres. Em trobo molt sol perquè dona molta feina, la recerca. Un dels darrers llibres que vaig escriure, sobre les llegendes de Caldes de Montbui, va portar molta feina. I quan el llibre ja estava imprès, encara em va sortir una altra llegenda.
· A més, la història local de Caldes és un terreny encara per explotar…
Ara potser hi ha 50 o 60 llibres sobre Caldes. Sense anar més lluny, el nom dels carrers de Caldes. Quan passeges pels carrers del poble, de vegades no saps el perquè del nom. I jo vaig fer un llibre sobre els noms dels carrers. Una curiositat, el carrer Homs. El rètol està equivocat i hauria de dir-se Oms en honor a Agustí Oms i Novau, que va portar el tren a Caldes. Algú que feia el nomenclàtor es deuria equivocar a l’hora de posar el nom del carrer.
· Mai t’has interessat per estudiar la carrera d’Història?
Soc massa gran per estudiar. Reconec que era un mal estudiant però tinc un gran avantatge: m’agrada molt llegir i hi ha setmanes que em llegeixo dos o tres llibres. També llegeixo diàriament La Vanguardia o El Periódico.
· Pel que fa a la premsa calderina, tens totes les publicacions que han sortit des de 1887?
El 1885 apareix la premsa local a nivell mundial i dos anys després Caldes ja comptava amb un diari, El caldense. Després ja va aparèixer El eco caldense, La veu de Caldes, La veu de la comarca calderina, La verdad, L’esbarjo, El jorn, El Farell. El 1935 s’acaba tot amb l’arribada de la guerra. Acabada la guerra, apareix el setmanari Montbui de 1944, encara que va tenir una primera època el 1925.
· A part de posar ordre en el teu arxiu, quines obres prepares?
En podria fer algun sobre les eines de camp o les fonts d’aigua calenta o freda, la riera de Caldes i els seus diferents torrents, ja que fins a Palau n’hi ha set.
· Deus tenir moltes visites de persones que et consulten temes.
L’altre dia em va venir una persona que em va preguntar si el Reial Madrid havia estat a Caldes. Havia fet una juguesca amb un altre. Per esbrinar-ho va anar a l’Ajuntament i des d’allà li van recomanar que anés a veure el Raimundo. I sí, el Reial Madrid va venir a Caldes el 1969 i es va allotjar al Balneari Broquetas. Sembla una tonteria, però no t’imagines quant pot arribar a costar saber aquestes dades.
· A part de la història, quins altres temes t’interessen?
Soc un tot terreny. Quan surto, m’agrada veure museus i esglésies perquè tots els monuments són als museus i a les esglésies. Tots els tresors són allà dins. El dia 26 faig una conferència a la Sala Noble de Can Rius sobre els 320 anys del trasllat de la Santa Majestat al nou temple parroquial. Em van dir que només hi havia tres majestats a Catalunya. En només un mes, n’he trobat 21!
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.