revetlle

Maria Núria Revetlle Pipió

Redactora de Catalunya Ràdio especialitzada en tribunals

Durant quatre mesos, entre març i juny, ha estat cada dia en antena per retransmetre en directe el judici del procés des del Suprem. Amb una llarga trajectòria en mitjans de comunicació, fa la informació sobre tribunals per a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació des de fa 10 anys.

IMATGE > J. SERRA

· Quan et va entrar el cuquet pel periodisme?
Quan feia batxillerat ja m’agradava escriure. Però per caràcter no em veia fent d’escriptora, no tenia ni prou talent ni prou paciència per escriure llibres. Llavors vaig pensar que el periodisme era una bona opció. A mi, en definitiva, el que m’agrada és explicar històries i quines històries millor que les que et serveix l’actualitat.

· Quan vas entrar en contacte amb la ràdio?
Quan estava acabant la carrera, vaig tenir una beca per treballar a la Cadena Catalana. Tastar la ràdio em va agradar molt. La Cadena Catalana va ser una gran escola. Recordo que el meu primer dia com a becària la primera tasca que vaig fer va ser retallar els teletips i classificar-los en gavetes com a locals, nacional i internacional. Era un temps que s’escrivia amb màquina d’escriure, paper carbó per fer la còpia, i es gravava amb cinta oberta.

“El que m’agrada és explicar històries i quines històries millor que les que et serveix l’actualitat”

· On vas anar després de la Cadena Catalana?
Vaig fer oposicions a Ràdio Nacional d’Espanya. Després de les proves, em van dir que després de dos anys i mig, quedaria en plantilla. Però va haver-hi un ERO i de la redacció de Barcelona vam anar tres persones al carrer. En aquell moment, el panorama dels mitjans estava bastant saturat. Llavors vaig fer una suplència a l’Avui, vaig fer col·laboracions a l’estiu per Set dies, el suplement en català d’El Observador… Al final, vaig entrar al gabinet de comunicació de Sandoz i m’hi vaig estar uns cinc anys. També vaig passar per Onda Rambla, on vaig fer les unitats mòbils. Als quinze dies d’estar a Onda Rambla em van avisar que feien proves per una substitució a Catalunya Ràdio. Vaig fer les proves, em van agafar, vaig fer la substitució, que era de sis mesos i mentre estava allà van convocar places i les vaig passar.

· Vas entrar a l’àrea de societat quan vas entrar a Catalunya Ràdio?
No, jo substituïa la Sílvia Soler, que estava a cultura. Va ser espectacular perquè jo venia de treballar en empreses que no tenien tant potencial com la Catalunya Ràdio de fa vint anys. M’ho vaig passar molt bé i li deia al cap de cultura que allò no era treballar. Era l’època en què va aterrar per primera vegada el Cirque du Soleil a Barcelona i vaig cobrir moltes coses d’aquestes.

· Com recordes els primers judicis que et va tocar cobrir?
Va ser bastant fort. Vaig cobrir el judici de la dona que van cremar en un caixer, la inauguració de la presó de Lledoners, i a l’estiu es va destapar el cas Palau.

· Com és la teva rutina diària?
El que tenim nosaltres són els escrits d’acusació de la fiscalia de l’Audiència de Barcelona. Cada divendres s’ha de mirar si hi ha algun judici que estigui bé de cara a la setmana següent. Abans tenies l’Audiència de Barcelona, creuaves el passeig Lluís Companys i tenies els jutjats. Ara te l’has de jugar, o vas a l’Audiència de Barcelona o a la Ciutat de la Justícia. De vegades l’encertes i d’altres, no. De vegades també hem intentat estar als dos llocs el mateix dia, però és una mica complicat.

· La informació, però, no te la donen digerida…
Jo encara funciono amb una agenda escrita. Si hi ha molts casos d’instrucció, has d’intentar saber quan declara algú que interessa. Per exemple, el jutjat d’instrucció 13, que encara porta el tema del procés. Si declara algú en un dia concret, aquell dia de l’has de reservar, però també has de comprovar el dia abans que no s’hagin modificat les dates. De vegades, comences la setmana pensant que faràs unes determinades coses i n’acabes fent d’altres. A més de la programació que pots preveure de judicis i declaracions, hi ha les coses que surten sobre la marxa.

· La teva feina és com picar pedra?
Sí. El fet de dedicar-m’hi uns anys fa que tinguis algun advocat que se’n recordi de tu i que t’avisa quan hi ha alguna cosa. Costa molt. Abans podies pujar fins a Fiscalia a parlar amb els fiscals, però ara hi ha unes normes molt estrictes. La que va ser fiscal en cap de Barcelona entre el 2012 i el 2018, Ana María Magaldi, va atemorir molt els fiscals i va dir que tota la informació havia de passar pel fiscal portaveu. Els costa molt d’entendre els teus timings periodístics i fer-los quadrar amb els seus. Això és la Fiscalia Provincial de Barcelona, però la Fiscalia Superior de Catalunya no té ningú de premsa.

· Et va caldre molta preparació per immergir-te en el llenguatge judicial?
Vaig fer algun curset a l’Audiència de Barcelona sobre fases processals, el llenguatge, però és el dia a dia el que t’ensenya. També faig la secció “Lex legis” a Catalunya Informació amb l’afany d’aprendre jo també i divulgar una mica el llenguatge judicial.

· Aquest any has anat a Madrid al judici del procés. Com ho has viscut?
No sabia si retransmetríem tot el judici en directe, com finalment ha passat. Llevat dels tres dies que hi van haver els vídeos en què vam fer connexions cada mitja hora, la resta del judici l’hem fet tot en directe per Catalunya Informació. Per a mi ha estat un honor i un plaer perquè ha estat ràdio en estat pur. No havia vist mai un judici d’aquesta envergadura, en què era impossible saber què passaria la setmana següent. Observadors internacionals, familiars, periodistes, tots anàvem una mica venuts.

· S’ha retransmès tot per ràdio. Però tu podies veure coses que els altres no vèiem per la televisió…
El judici l’he vist tot per una pantalla perquè a l’haver d’intervenir per Catalunya Informació no podia entrar dins de la sala. Vaig entrar un dia que vam fer vaga i es va ajuntar l’antena de Catalunya Informació amb la de Catalunya Ràdio. El que veiem i la gent no veia però sí que ho explicaven després era el passadís. Per a Marchena era sagrat el descans de mig matí i mitja tarda i en aquesta estona podies parlar tranquil·lament amb els tres processats que no són a la presó.

· Periodísticament ha estat la cobertura del judici un dels moments més intensos?
Sí, sens dubte. Tota la retransmissió en directe t’obligava a reinventar-te cada dia. Com que ho canviaven tot en cada moment, tenies el nom del testimoni en el millor dels casos. Prèviament havies d’haver buscat qui era aquell testimoni. Si te’l canviaven aquell mateix matí, sort del Google.

· Recordes algun dia especialment dur?
Pensem que serà una de les notícies més importants de la història de Catalunya, però possiblement també serà una de les més dramàtiques, perquè hi ha nou persones que fa gairebé dos anys que són en presó preventiva que s’enfronten a penes de 25 i de 17 anys de presó. Tothom creu que el tribunal no posarà aquest ventall tan elevat de penes, però no serà una sentència tova. Per a mi va ser molt emotiu el torn final de paraula de tots els processats, alguns més que altres. També va ser dura la declaració de López de los Cobos o l’exministre Zoido.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss