Josep Artigas Berenguer

Pare escolapi

Es pot dir que ha viscut més anys al Senegal que a Caldes. El 1977 va començar a treballar en aquell país de l’Àfrica Occidental. Aproximadament cada dos anys, ve a Caldes i s’hi està un parell de mesos. Amable i bromista, de tant en tant se li escapa alguna expressió en francès.

 

IMATGE > Q. PASCUAL

 

· De formació és enginyer tècnic agrícola. Això li ha servit per desenvolupar la seva tasca al Senegal?
De fet vaig treure’m la carrera de pèrit pagès, que en deien abans, per poder anar al Senegal. Un company escolapi que ja era allà va veure la necessitat que els joves es quedessin a la regió. Ell va tenir la idea de crear una institució per arrelar la gent, sobretot el jovent. Com que jo era a la llista dels escolapis que havien donat el nom per anar al Senegal em van cridar per anar-hi. Em vaig sentir vocacionalment molt realitzat. Això de missioner… jo vaig anar a fer patates i mongetes!

· Des del 1977 fins ara ha canviat molt el país?
Déu n’hi do! Però així com aquí veiem que la societat evoluciona, allà tenim com una sèrie d’alts i baixos. En un moment donat, sembla que hi hagi un gran rebombori social i que la gent s’entusiasma, però en altres moments veus que tot està en calma. De fet, les ciutats evolucionen molt però el camp està molt deixat i la gent es queda com sempre. Ets a M’Lomp i fas una activitat que funciona. T’envien a un altre lloc, que és el que em passa ara, i tornes a la mateixa situació que fa 40 anys, quan vaig arribar a Oussouye.

 

“Pràcticament tot el que he fet al Senegal és gràcies a Caldes”

· Vostè ha fomentat que els senegalesos treballin pels seus propis mitjans i amb autonomia…
Quan vaig arribar a Oussouye, em van dir de muntar un centre agrícola. Al centre tenia una vintena de nanos que treballaven per conrear patates i mongetes. Fèiem diners perquè anàvem amb la furgoneta i ho veníem a la ciutat. Al segon any em vaig adonar que no es tractava de crear una empresa o una escola per a mi. De seguida vaig dir als nanos que organitzessin els pobles, que fessin grups i jo hi aniria i faria l’hort a cada poble. Actualment no hi ha cap poble on els xicots o les dones no es dediquin a l’horticultura. Tant a Oussouye com a Sokone, on vaig fer el centre social Centre Catalunya, la primera cosa que vaig fer va ser una associació de joves perquè se n’encarregués. Es tracta d’intentar que ells mateixos s’autopromocionin, estant al darrere. Quan vam arribar érem quatre escolapis catalans, ara en som 100.

· I ara està embrancat en un nou centre a Mampatim.
En principi era un centre agrícola. La gent d’allà està molt aferrada a la tradició, és molt gandula, no hi ha educació de base a les cases, els nanos s’espavilen sols. No pots fer un centre de formació professional si no tens el jovent mentalitzat. Hi ha un institut i la gent hi va perquè s’hi ha d’anar… Es tracta de mobilitzar la gent amb un centre social. D’aquí uns quants anys farem un centre de formació professional.

· Gràcies a la col·laboració de Caldes Solidària i a les aportacions municipals, què s’ha pogut fer al Senegal?
A partir dels anys 90, les institucions eclesiàstiques anar desapareixent i van començar les ajudes al Tercer Món. Van començar les entitats i després van venir els ajuntaments. L’ajut anava directament a les autoritats senegaleses fins que les ONG es van establir directament al territori. Pràcticament tot el que he fet al Senegal és gràcies a Caldes. Vaig ser durant 12 anys cap dels escolapis al Senegal. Després de substituir-me, em van portar a M’Lomp, on vaig veure que s’havia de transformar el centre, no com a centre d’animació rural, sinó per formar professionals. Caldes Solidària em va ajudar a arreglar classes, fetes una porqueria, comprar un terreny més gran per fer pasturatge… A Sokone és on han col·laborat més amb el Centre Catalunya i amb la granja escola. Em van tornar a portar a Dakar amb una escola comunitària de base i  centre social. Caldes ha continuat la seva cooperació amb la residència d’estudiants de granja escola de Karang, el Kër Caldes.

· Quin tipus d’activitats es fan en aquests centres socials?
Si volem que els nanos es quedin a casa, han de trobar-hi el que trobarien a fora. El centre social vol que els joves es reuneixin per estar bé i perquè ells mateixos comencin a fer activitats per als altres. En aquests centres hi ha una gran sala per fer activitats. Per exemple, vam veure amb una gran pantalla el campionat del món de futbol en què participava el Senegal. També fem balls. Hi ha pistes per fer esports, una aula d’informàtica…

· L’administració senegalesa aboca diners propis a aquests projectes?
No. L’administració senegalesa més aviat en demana. L’alcalde de Mampatim m’envia aquí perquè demani a l’Ajuntament de Barcelona que els faci la parcel·lació del poble. No tenen diners i ho han de demanar a un o un altre. La regió on som nosaltres, al sud del Senegal, a l’interior de la Casamance, és la més pobra del país. Hi ha molta sabana arbustiva, però no hi ha recursos per explotar-la. L’aigua és a molta profunditat, plou molt poc, fa molta calor i es necessita una gran inversió i una gran formació de jovent per poder explotar bé i treure’n rendiment. La regió de Kolda, on som nosaltres, és on hi ha més entitats i ONG de cooperació. Els resultats no es veuen perquè fa falta que hi hagi algú al lloc per treballar.

· Aquests dos mesos que ara s’està a Caldes li serveixen per relaxar-se?
Serveixen per engreixar-me. Les meves germanes em cuiden. Hi ha anys que arribes més bé i hi ha d’altres que arribes més cansat. Es pot dir que, després d’aquests dos mesos, torno carregat de piles. La meva estada aquí també serveix per veure els escolapis, veure la família i fer un seguit de contactes.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss