Ester Ventura Falsina

Ester Ventura Falsina

Responsable de L’Espiga d’Or

És juntament amb la seva germana Meritxell l’ànima de l’Espiga d’Or, un negoci fundat el 1947 per l’avi de les dues germanes.  Guardonada l’any passat com una de les 80 fleques TOP d’Espanya, les dues germanes innoven constantment en nous productes i noves farines. I encara els queda temps per presentar-se a nous concursos.

 

· Ets fisioterapeuta i osteòpata i vas exercir fins fa poc aquest ofici. Quan vas decidir dedicar-te totalment al negoci familiar?
Vaig tancar la consulta el gener d’aquest any. Fins ara combinava la consulta amb el forn fins que va arribar el moment de triar una cosa o altra.  El negoci el portem la meva germana Meritxell, que està a l’obrador, i jo que faig tota la resta. Porto la gestió dels forns però a les sis del matí ja estava a la botiga. Estic a la botiga de l’avinguda Fontcuberta des de les 6 i fins a les 2 i llavors durant quatre tardes estic al carrer Major.

· El negoci el va encetar el teu avi, Pere Falsina…
Sí, ell ja era forner. Durant la Guerra Civil, ja feia pa. Durant el servei militar, feia el pa per als militars que era el més bo ja que estava fet amb farina blanca i la resta de la població pa integral que no volia ningú. El meu avi, dins de cabàs, s’emportava el pa bo i quan arribava a La Garriga el repartia entre la família. Quan es va veure amb ganes i ja tenia els primers diners perquè no feia res fins que tenia alguna pesseta, va comprar un forn. Podia triar entre tres llocs – un lloc de platja, Palau i Caldes- . Al final, els va agradar Caldes i van venir a viure aquí.

 

“La gent té més cultura de pa i això a nosaltres ens enriqueix”

 

· Sempre heu tingut aquest afany pel pa artesà?
El  meu pare sempre ha fet el pa com li va ensenyar el meu avi, que el feia com es feia abans. No havia anat a cap escola com tampoc el meu pare. La meva germana sí que hi ha anat, a l’escola de forners. En el meu cas, al fer osteopatia, vam parlar de moltes coses de nutrició. Allà em va sorgir una mica la inquietud de fer pa amb farines ecològiques, d’espelta i de blat kamut. Avui mateix hem fet el pa Tritorderum, amb farina amb poc gluten, i ha estat gràcies a que he insistit  en fer-lo i la implicació de la meva germana per aconseguir-ho.

· Cada dia feu pans diferents. Fins i tot, a la botiga del carrer Major hi ha una pissarra amb l’agenda del pa amb tots els pans que es fan al llarg de la setmana…
En un dia no podem fer tots els pans. Tenim un obrador petit, encara que deu n’hi do els forners que tenim. La maquinària la tenim per servir a quatre forns, però el que és el temps i la infraestructura no la tenim per fer una gran producció perquè no som una panificadora. Cada dia no hi pot haver tot el pa perquè no hi cabríem ni els forners podrien coure-la perquè no tindrien temps de fer-lo. Si un dia hi ha espelta, no hi ha kamut o si un dia hi ha pa de cereals, no hi pa de llavors.

· Com es veu convertir en una de les fleques TOP d’Espanya?
Hi ha una plataforma que es diu Panatics i llavors tenen un jurat que actua com si fos la Guia Michelin dels restaurants però amb el pa. Atorguen estrelles DIR. Un dia ens van convocar a portar tipus de pa i vam portar un de blat de sègol i un altre de blat normal. Deixaves el pa i te n’anaves. Hi havia un jurat que feia la cata i valorava la textura, el gust, l’aspecte extern, la crosta… A part d’això fan visites als forns. Un dissabte es van presentar al forn sense avisar, van comprar i de passada van observar com t’atenia la dependenta, com anava vestida, si el pa tenia els cartells, si hi havia el preu o si estava tot ben posat. Després de pagar, s’identifiquen com a membres de Panatics i que han vingut a fer la inspecció del forn. Després van entrar a l’obrador per verificar que som un forn artesà. Per aquest any, ja som una de les fleques TOP de Catalunya i d’aquí es passarà a la final d’Espanya.

· Us motiva aquest reconeixement?
Crec que ara hi ha una generació de joves forners que ens està passant una mica com els nostres pares, que l’ofici en està absorbint. Estem el sant dia treballant i estem pensant contínuament en el que farem. Constantment, estem fent cursos al gremi. Crec que el pa està en un lloc que li toca, és un producte com de primera necessitat i se li està donant valor. Els restaurants comencen a tenir en compte a comprar pa que no sigui congelat i adquirir-lo de la fleca del poble. Els clients ja et pregunten  per aquella farina o aquella altra, la fermentació o el llevat… La gent té més cultura de pa i això a nosaltres ens enriqueix. Això fa que compris farines de proximitat o ecològiques.

· Aquella etapa de pa de gasolinera s’ha acabat?
Encara existeix. Per sort, aquest perfil de client no entra a la nostra botiga. Tu també et fas la teva clientela. Nosaltres estem lluitant perquè a la nostra fleca hi hagi un tipus de pa. El que va a la benzinera no cal que vingui a la nostra botiga perquè no valora allò que faig.

· Aviat vindran les jornades de les cireres. Fareu magdalenes i pa de cirera?
Aquest any tindrem les magdalenes, ja que tothom les espera, i farem una coca de crema amb cireres. Ara estem començant a buscar pagesos que tinguin cireres i a més han de ser de Caldes. I a més s’acaben ràpid.

· I amb l’aigua termal també veu fer una barra?
Vam patentar-la fins i tot, era la romana. Vam fer-la al 2012. La vam anar fent però va arribar un moment que la gent no la comprava. Ara  portem un temps que no en fem. Però ara resulta que ens en tornen a demanar, algú ho ha publicat en algun lloc.

· Com és la relació amb la clientela?
És gent molt maca. A la botiga de l’avinguda Fontcuberta tens potser més relació perquè la gent es queda a fer el cafè mentre que al carrer Major venen, agafen el pa i se’n van. Però, per exemple, veuen que dissabte a la tarda no hi ha gent i es pot dir que he muntat un club social. El meu fill un dia em va dir que tenia molta morra perquè anava a la feina i treballava amb les amigues. Ell veu la relació amb les dependentes com una relació d’amistat perquè riem, enraonem… Hem creat l’ambient una mica divertit ja que hem de passar tantes hores juntes.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss