El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona a gran part del món. Els orígens d’aquesta celebració no són gaire clars, però sembla que es va iniciar l’any 1857 a Cotton (EUA). Centenars de dones que treballaven a una industria tèxtil i que reclamaven millores en les condicions de treball van tancar-se a la fàbrica i, en resposta, el propietari va calar-hi foc i va provocar la mort de 129 treballadores (font: ADPC). Des d’aleshores, la lluita per la igualtat de gènere ha estat constant, però 162 anys després encara no l’hem aconseguit. El dossier estadístic Les dones a Catalunya 2018 de l’Institut Català de les Dones (dones.gencat.cat) dona dades fefaents que demostren que a la nostra societat no hi ha igualtat.
Per citar alguns exemples:
– La taxa d’ocupació de les dones (48,7%) és un 10% inferior que la dels homes.
– Només el 31,4% dels càrrecs de direcció són ocupats per dones.
– La taxa d’atur és un 2% superior en dones que en homes.
– La bretxa salarial se situa a Catalunya en un 14,7%; és a dir, un home cobra un 14,7% més de mitjana que una dona per fer exactament la mateixa feina.
– El salari brut mitjà per a un home és de 28.541 € i de 21.446 € per una dona.
– Les dones són majoria en totes les titulacions universitàries (56,6%).
– Les dones dediquen de mitjana 4 hores al dia a la llar i a la família, els homes, 2 hores.
D’altra banda, l’Observatori de la Igualtat de Gènere va realitzar una enquesta el 2018 que indica que el 7,1% de les dones catalanes han declarat que han estat violades i un 48,7% han patit violència masclista d’algun tipus.
Per tots aquests motius, divendres cal sortir al carrer (classe política inclosa) per acabar amb aquesta realitat intolerable que llastra de forma vergonyosa la nostra societat. La llista de delictes, greuges i desigualtats és immensa i cal que, a la societat madura que pretenem ser, aquestes injustícies no existeixin.
