Ferran Jurado Valderrama
- 05/03/2019
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Autor del conte ‘El ladrón de miedos’
Nascut a Barcelona fa 34 anys, en fa set que viu a Caldes. De més jove, la seva passió era el futbol. De fet, el comparaven amb Iniesta. Ara la seva gran passió és ser pare, una tasca a la que es dedica en cos i ànima. A la dedicatòria del conte que ha escrit ens diu que “tant de bo el lladre us pugui robar un somriure aquesta nit”.
· Jugaves bé al futbol?
La veritat és que jugava bé. Pel que em diu la gent m’hi podria haver dedicat.
· Tot es va truncar quan va morir la teva parella d’aleshores?
Si, era la meva primera xicota. Em va deixar molt marcat. Em vaig abandonar per complet, vaig deixar de banda el meu pla d’estudis. Vaig estar dos anys i mig que em vaig abandonar completament.
· En aquest temps et vas començar a refugiar en l’escriptura?
Sí. A la nit em costava molt agafar el son i vaig escriure llibres sobre ella, la seva vida i la nostra història. Vaig escriure poesia i molts escrits.
“Aquest conte significa superar una mica la por al fracàs”
· També vas estar com a voluntari a l’associació d’acompanyament social Azinnia. Com va anar l’experiència ?
Va ser a l’Hospital del Mar. Hi vaig anar perquè no em sentia gaire orgullós amb el que estava fent. La que és actualment la meva dona va venir una mica més tard a l’associació i de seguida vam connectar. Per primer cop en dos anys i mig, em sentia útil i orgullós amb el que estava fent.
· El teu conte, ‘El ladrón de miedos’, va sorgir per alguna cosa relacionada amb el teu fill gran?
Sí. Les pors del nen del conte són les del meu fill, a qui li fa por la foscor. Aquest conte significa una mica superar la por al fracàs. Sempre n’he tingut. Amb les noies tenia por al fracàs, amb el futbol sempre em deien de fer proves per entrar al Barça o l’Espanyol però el sol fet que et diguessin que no, era com si m’hagués enfonsat. I aquest conte, només pel fet de treure’l, ja és un èxit. Si es ven o no es ven ja serà secundari, però l’he tret i amb això ja estic orgullós.
· Al llibre hi apareix alguna por teva en particular?
Tinc por d’estar sol, com l’os polar del conte. No ho deia a ningú, perquè no m’agradava mostrar les meves debilitats.
· Tu ets el lladre de les pors que surt al conte?
Sí. És el que jo faria pel meu fill. No sé si sona una mica cursi, però de vegades, a la nit, quan el poso a dormir, me’l quedo mirant i penso que me l’estimo tant que m’agradaria poder-li explicar d’alguna manera amb aquest conte. Què faria jo? Aniria a la lluna i faria l’impossible per ell.
· Què et diu del conte la gent que l’ha llegit?
Abans que ningú el llegís la gent em deia que les pors eren un tema interessant i a veure si ajudava el seu fill. Pensava que les pors eren un fil conductor, però el conte tampoc és que parli de les pors com a emoció. Tothom que l’ha llegit (la veritat és que està tenint molt bona acollida), diu que li ha agradat i emocionat molt. Una nena de la classe del meu fill el va portar al col·legi, el van llegir. Per Sant Jordi seré en una parada de l’escola del meu fill, El Farell… Voldria que aquest conte donés pas a altres contes amb coses que vull explicar. Jo, com a pare, voldria que fossin contes que entretinguessin els nens, però que també em fessin pensar.
· Els teus escrits els fas llegir per algú proper?
La meva dona llegeix el que faig. De fet, a ‘El ladrón de miedos’ ella se’l va llegir i va fer algunes propostes d’orientació. La meva dona és una gran lectora.
· Amb dos fills petits, d’on treus temps per escriure?
Apunto els textos per exemple a les notes del meu mòbil. En el trajecte cap a la meva feina, a Gelida, tinc molt temps per pensar. Després traspasso aquestes notes del mòbil a l’ordinador. És més fàcil fer-ho així i no perdo el temps engegant i apagant l’ordinador. Així puc concentrar-me en altres coses i tenir els textos sempre a punt.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.