Esther Garcés Pieres

Esther Garcés Pieres

Biòloga marina i  investigadora del CSIC a l’Institut  de Ciències del Mar

Acaba de publicar amb el biòleg Daniel Closa el llibre ‘100 secrets dels oceans’ (Cossetània Edicions) que intenta explicar al lector de manera planera però sense perdre rigor científic moltes de les curiositats dels nostres oceans. És de Caldes, però viu a Barcelona, és clar, a prop del mar.

IMATGE | Esther Garcés, durant l’entrevista cedida al Calderí.> Q. PASCUAL

· Es pot dir que és el teu primer llibre?
Sí. Com a investigadora acostumo a publicar els treballs de recerca que fem. De fet, és com si ens ho expliquéssim entre els científics i fem servir un tipus de llenguatge molt tècnic, amb molts detalls, i expliquem com fem les coses. No és una lectura per a la gent del carrer. Quan volem explicar alguna cosa fora d’aquest àmbit, el llenguatge és diferent.

· Heu hagut, tu i en Daniel, de fer un esforç per explicar els temes al públic en general?
Els científics ens enrotllem molt i ens agrada molt parlar de tots els detalls. Al final, al llibre, amb el format que té, es dona un missatge molt concret i molt curt, sense avorrir i sense perdre el lector amb coses paral·leles. El nivell, quan escrius divulgació, es molt difícil perquè no vols perdre la gent amb conceptes abstractes i que no s’entenen, però tampoc la pots tractar de ximple. És complicat de trobar.

· És un llibre eminentment pràctic?
Sí. Pots agafar el llibre i obrir-lo per qualsevol pàgina. Són històries independents que pots llegir. Pots llegir el llibre del principi fins al final, però no et cal. Està organitzat per blocs temàtics. Tant en Daniel com jo som biòlegs i se’ns acudien moltes preguntes de biologia, però tractem oceanografia, química, física, lingüística, altres mars fora de la terra, temes històrics… Vam fer un esforç per tractar-ho tot una mica.

 

“El mar és un gran desconegut per als humans perquè és hostil”

 
· Dels 100 secrets que hi ha al llibre, quin diries que és el més sorprenent?
Per mi, hi ha algunes preguntes sorprenents i algunes que pensava que no sorprendrien tant i que sorprenen molt. N’hi ha una sobre les gambes que sorprèn molt. Els pescadors de Palamós sempre diuen que pesquen més gambes els divendres. Els investigadors de l’Institut van pensar que si la saviesa popular ho diu és que hi ha alguna cosa al darrere i que calia esbrinar-ho. No t’ho explico del tot per no fer-te un espòiler, però hi ha un rerefons científic. També hi ha coses concretes de biologia. Per exemple, hi ha peixos que produeixen electricitat. La pregunta seria com aquest peix es protegeix a si mateix per no electrocutar-se. També hi ha una raó biològica.

· Quan et va començar a interessar el món del mar?
De petita. De fet, ja em mirava els documentals de Jacques Cousteau a casa. A batxillerat vaig tenir un professor de Ciències que em va motivar molt i em va despertar el cuquet de la biologia. Una altra cosa molt rellevant que em va passar a batxillerat és que la Generalitat tenia un programa que posava en contacte els estudiants amb investigadors. A l’estiu vaig agafar un campus científic i vaig anar al Delta de l’Ebre i allà vaig conèixer el que seria el meu futur director de tesi. Allà em vaig adonar que volia fer Biologia i els vaig dir que quan acabés la carrera els aniria a veure. I així ho vaig fer. Jo volia seguir fent ciència, vam aconseguir una beca predoctoral i vaig fer un doctorat en biologia marina.

· El mar és molt desconegut per als humans?
Sí, ens és desconegut perquè és hostil. Com que no es fàcil d’estudiar i d’observar, hi ha moltes coses que no sabem.

· Tot i així descobrirem nous planetes, sense conèixer del tot els nostres oceans?
Això és la dificultat del coneixement, accedir-hi i mostrejar. La fossa de les Mariannes té uns 10.000 metres de profunditat i hi ha moltes dificultats tècniques amb el medi aquós, els humans no hi estem preparats. Hem de fer ginys per estar al fons, per mostrejar, per mesurar el que està passant…

· Però bé se’n fan d’artefactes per anar a l’espai?
Sí, sí. Potser hauríem de destinar més diners a la recerca marina que a l’espai.

· Acabem de celebrar justament ara la Setmana de la Ciència. Hi ha moltes dones científiques?
Hi ha un biaix molt important. Soc molt sensible en aquest tema. Als joves, al batxillerat, no sé si es transmeten prou bé les vocacions científiques. A la universitat, la proporció entre homes i dones és del 50% en carreres científiques com matemàtiques, biologia o física. Hi ha carreres més femenines com biologia. En els estudiants de doctorat de biologia també hi ha una proporció del 50%. Arriba un moment, quan has acabat el doctorat, que has acabat aquesta carrera científica i has de començar a competir i és quan la part femenina va disminuint. A Espanya les dones científiques som un 30% i en posicions molt més altres aquesta proporció baixa a un 25%. Això passa a tot Europa. Hi ha moltes raons que ho expliquen: potser a les dones no ens agrada tant competir, ens fixem en altres coses; a l’hora de formar família la dona hi dedica més temps que no pas a la carrera professional…

· També has estat en el projecte divulgatiu ‘Sea dance’.
Sí. La manera de finançar públicament la divulgació és a través de la ‘Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología’. Vam demanar un projecte i el ‘Sea dance’ era per explicar la xarxa tròfica dins del mar. A través d’un joc de cantar i ballar expliquem que els ecosistemes marins tenen diferents organismes que interaccionen entre ells, uns depenen dels altres, uns es mengen als altres.

· Estàs especialitzada en el plàncton i concretament en el fitoplàncton nociu i tòxic.
Les microalgues tenen una part positiva, que són la base de totes les cadenes alimentàries del mar. Però hi ha una part negativa, que hi ha molta part d’aquestes espècies que són nocives o tòxiques des del punt de vista humà. Els musclos filtren aquestes microalgues i aquest musclo pot resultar tòxic. Intentem evitar que aquesta toxicitat arribi als humans.

· També ets una gran viatgera. Has visitat molts mars?
Sí. Al Mediterrani hem fet moltes campanyes a nivell professional, he treballat al Bàltic o a l’Atlàntic. Ara més recentment i a nivell personal, he creuat l’Atlàntic des d’Irlanda fins a Espanya. Tot i anar-hi de vacances, els ulls d’investigadora sempre hi són perquè la curiositat sempre hi és.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss