Anna Puig

Anna Puig Delgado

Jugadora de rugbi i Guardó Especial de la Nit  de l’Esport

Cada dilluns, dimecres i divendres es desplaça a Sant Boi, a uns 50 quilòmetres de Caldes, per assistir als entrenaments de la UE Santboiana. Al febrer, amb la selecció espanyola, va aconseguir la medalla d’or a l’europeu que es va celebrar a Brussel·les. Ambició, tenacitat i superació són tres trets que caracteritzen la jove calderina, que acaba de complir 19 anys.

IMATGE | Anna Puig, jugadora de rugbi i guanyadora del Guardó Especial de la Nit de l’Esport 2018, durant l’entrevista cedida al Calderí.> Q. PASCUAL

 

· Quan vas començar en el rugbi?
Vaig començar quan tenia 5 anys. Tot va ser pel meu germà gran, que té 24 anys, i que ha estat convocat per la selecció catalana i espanyola.  Quan érem petits, jo anava a veure els seus partits, on també hi havia altres germanes. Ens van posar amb els nois a jugar. Des de petita he fet tots els equips de tota l’escola. Va arribar un moment en què no podia jugar més amb els nois i vaig passar al femení.

· Per què vas triar Sant Boi?
El meu pare és infermer i treballava a l’Hospital de Sant Boi i per això ens va apuntar a la Santboiana.

· Fas rugbi o rugbi XV?
Durant la temporada fins al febrer, faig rugbi XV. Després ja venen els seven, amb set jugadores. És més físic i es tracta de córrer, som menys gent al mateix camp.

· A la gent li espanta el rugbi perquè és un esport de contacte i potser poden haver-hi moltes lesions?
Jo encara no m’he trencat res. Toquem fusta, però. Potser m’he torçat el turmell. Tothom pensa en el futbol americà amb totes les proteccions. Però aquí és totalment diferent. Vaig així tal qual, em poso una protecció bucal i ja està.

 

“M’agrada molt el rugbi, però sé que no en viuré”

· En quina lliga competeix l’equip femení de la Santboiana?
El nostre equip juga a la catalana, no és a la divisió d’honor.  Dins de les lligues regionals, nosaltres estem a primera catalana, on som vuit equips. Després hi ha la segona catalana, on hi ha dos grups en els quals militen els equips en desenvolupament o que no tenen prou fitxes per tenir quinze persones.

· Et requereix molt sacrifici personal la pràctica d’aquest esport?
Sí. Vaig a l’Hospital Clínic a fer pràctiques i d’allà me’n vaig a Sant Boi. Una hora en transport públic. Quan acaba l’entrenament, em venen a buscar els pares. També m’aixeco d’hora al matí, vaig al gimnàs i faig el físic que em passen… perquè, per exemple, hi ha entrenaments de la selecció que són un dimarts a les 17.30 h i no puc anar-hi. M’agrada molt el rugbi i sé que no en viuré. Si estigués becada, però el XV no és olímpic i només rebem dietes quan estem convocades. Hi ha gent que té la beca ADO, que són en el rugbi set, són a World Series, però esclar, si et paguen, has de rendir.

· El rugbi és un esport molt masculí o les coses estan canviant?
Crec que les coses estan canviant força. També és veritat que quan vam guanyar a Brussel·les vam sortir al diari Marca, però me’n recordo que els nois estaven a punt de classificar-se pel Mundial i els van dedicar mitja plana com nosaltres. Sí que estan canviant les coses i les noies hem guanyat més títols que els nois i hem anat a més mundials, però vaja…

· Es poden veure a la televisió partits vostres?
No. Ara amb La Xarxa, que està força pel rugbi, l’any passat van gravar les finals de nois i noies. A Teledeporte sí que es pot veure la jornada de divisió d’honor dels nois, però de les noies, no.

· A Perpinyà hi ha la USAP, amb un gran seguiment. Diries que la Santboaiana té un seguiment semblant?
El rugbi a França és com aquí el futbol. A Sant Boi l’equip és molt seguit, però el seguiment no és comparable a França. Recordo que quan jo també he anat a França a jugar i dormíem a residències estudiantils i els camps eren de rugbi.

· Què t’aporta el rugbi?
M’emporto força bones amistats. És una manera de desfogar-se perquè vaig tot el dia amb estrés. Arribo a l’entrenament i m’ho passo molt bé. M’agrada el que faig.

· També feu el tercer temps?
Sí. Quan sortim de l’entrenament  o d’un partit, ens quedem allà i xerrem. De vegades, si per exemple fem un placatge superfort després també es parla al tercer temps.

· Fins quan et vols dedicar al rugbi?
Uns 10 anys més. La setmana passada desitjava que acabés perquè estava molt cansada. Tampoc vull arribar a la situació de gent a la selecció que ha esperat als 35 anys per arribar al mundial.

· Quines articulacions pateixen més amb el rugbi?
Les espatlles i els creuats. Si fas un mal gest i et plaquen, doncs adéu al genoll. Els entrenaments del principi són més físics i de contacte per no arribar tan cansades.

· Cada entrenament és diferent?
Quan arriba el final de la setmana, es fa mes moviment general de joc.

Per què recomanaries la pràctica del rugbi?
És un esport diferent, perquè tens de tot: contacte, companyonia… No es tracta d’estavellar-se, és molt de pensar sobre la marxa i d’entendre molt bé el joc i veure els forats per on colar-te.

· T’agrada el futbol americà?
No. A més, es molt diferent. Allà, si la pilota cau al terra, el joc s’atura i tornes a jugar. Aquí has d’avançar i guanyar metres tirant la pilota cap enrere. Tot al contrari que al futbol americà on tu has de tirar la pilota cap endavant.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss