Luis Robisco

Luis Robisco Pérez

Músic que toca la guitarra

Se’l coneix per ser un dels virtuosos de la guitarra a casa nostra, però també és productor, fa arranjaments per a un quartet de corda i sempre li ha agradat molt estar al darrere dels entrevins de la música, vetllant per l’harmonia i la composició. Podeu veure’l el pròxim dia 28 al Festival Molí de l’Esclop.

 

· Quants germans Robisco us dediqueu a la música?
Som cinc germans i tres ens dediquem a la música. El Tomàs té l’estudi Bucbonera Records, el José és baixista i jo.

· Qui us va infondre aquest amor per la música?
El meu germà Tomàs, que és el segon gran. Va començar amb grups quan tenia 14 o 15 anys a l’Escola Pia. Tocava fent versions de The Beatles. A mi em va apassionar el tema de la guitarra.

· Quan vas començar a formar-te?
La veritat és que els primers anys vaig estar jo sol. Des dels 8 o 10 anys fins als 16 tocava a casa. Sempre deia en broma que el meu primer professor va ser Mark Knopfler perquè m’agradaven molt els Dire Straits i em passava hores escoltant cançons i intentant treure-les per a la guitarra. Llavors, als 16 anys, em vaig apuntar a l’Escola Municipal de Música Joan Valls amb el Rafel Sala. Vaig estar-hi un parell d’anys però llavors vaig començar una carrera que no tenia res a veure amb la música, enginyeria electrònica industrial.

· Per què vas fer aquesta carrera?
Vaig fer un pacte amb els meus pares. Tenia clar que volia ser músic. Llavors em van dir que, per si de cas, tingués una carrera. Com que el meu germà, el José, estava estudiant també vaig decidir apuntar-me amb ell i estudiar junts. Quan vaig acabar la carrera, vaig tornar a estudiar de forma més seriosa. Vaig anar al Centre d’Arts Musicals Luthier de Barcelona, segurament la millor escola de guitarra de tot l’Estat, al Taller de Músics amb el guitarrista Chicuelo, vaig fer coses d’harmonia, de guitarra elèctrica, clàssic, flamenc…

· Quan toques la guitarra en quin estil et sents més còmode?
Crec que el que em defineix millor és la fusió d’estils. Possiblement amb l’instrument amb el que millor em sento és amb la guitarra espanyola. Per exemple, amb l’Edu Quindós, a qui aquests dies li estic produint el seu nou treball, gairebé tot el que faig és guitarra elèctrica i acústica. Pel que fa a l’estil, estic entre el flamenc i el clàssic espanyol.

· Vas conèixer Mark Knopfler?
No, vaig estar a punt. The Chieftains van voler fer un concert espectacular pel seu 40è aniversari. Com que jo havia tocat amb el gaiter Carlos Núñez, buscaven un guitarrista flamenc que dominés una mica la música celta. Em va trucar el Paddy Moloney i vaig fer un mini assaig amb ell a l’Hotel Ritz de Barcelona. Va anar molt bé i el concert s’havia de fer a la tardor a Nova York. Però no es va fer perquè va haver-hi l’atac a les torres bessones. Es va haver d’anul·lar tot i mai més es va reprendre. Va ser una llàstima perquè el concert hagués estat brutal, hi havia l’Sting, la Sinéad O’Connor, el Mark Knopfler i un munt de gent espectacular.

 

“Crec que el que em defineix millor és la fusió d’estils”

· Has col·laborat també amb Paul Carrack, David Bisbal o molts artistes sorgits d’Operación Triunfo. Et sents còmode en aquests papers?
La veritat és que sí. Hi ha gent que critica molt aquests programes de televisió però a mi m’agrada tot el que sigui música. Sí que és veritat que dins d’alguns estils no m’hi sento còmode però si a mi em donen la llibertat d’expressar com sento la música, no tinc cap problema.

· Espanya és un lloc que té molts guitarristes?
Dins de la guitarra espanyola, hi ha hagut, hi ha i hi haurà molts guitarristes. Estan apareixent molts joves que toquen d’una manera espectacular.

· Sempre t’has declarat un fervent admirador de Paco de Lucía. Has arribat a tocar mai amb ell?
L’he conegut però mai he tocat amb ell. Ell també em va sentir i que li va agradar, també ho sé. I això per a mi ja és molt. Sempre és molt especial conèixer algú a qui admires molt. També és veritat que no he estat molt de tenir ídols. Segueixo també Vicente Amigo, Diego del Morao i altres com el Pat Metheny o el Mark Knopfler en el seu moment.

· Quin repertori ens oferiràs en el concert que faràs d’aquí onze dies al Festival Molí de l’Esclop?
Tocaré peces dels tres discos que he tret  –‘Unexpected evolution’, ‘Tiempos’ i ‘Camino’– i a més faré un petit homenatge a Paco de Lucía. Per aquest homenatge cridaré a un company del Barcelona Guitar Trio, en Xavier Coll, que farem al final.

· Quantes guitarres tens? En tens alguna d’especial?
Potser una dotzena, que tampoc és una barbaritat. Tinc guitarres molt diversificades, per dir-ho d’alguna forma. La que toco habitualment al Palau de la Música o amb la que he fet una gira amb el Barcelona Guitar Trio a Corea del Sud i que faré servir a Caldes és per a mi la guitarra en majúscules. És la guitarra d’un lutier de Granada que, a més de ser el millor que tenim a tot l’Estat, me la va fer expressament per a mi. Jo li vaig dir com la volia, quines característiques i sonoritat hauria de tenir i, és clar, me la va fer per a mi. Jo toco aquella guitarra i per a mi és insubstituïble. Jo li vaig dir que tenia un estil eclèctic i volia que quan toqués amb la sensibilitat i sonoritat tan fina del clàssic la pogués treure amb la guitarra, però que també pogués treure la ‘garra’ i el toc més desgarrat del flamenc. Va ser tot un repte per al lutier però ho va aconseguir.

· Què portes amb la teva guitarra quan fas ‘bolos’?
Cordes, ungles de recanvi –no utilitzem pues per a la guitarra espanyola-, alguns suports, piles per als afinadors…

· Davant d’una actuació, s’ha de ser molt rigorós amb les proves de so i els micròfons que es poden davant dels instruments?
Sí. Tenim la gran sort que des de fa poc tenim de tècnic de so el Pepe Cervera, que va estar 27 anys amb Paco de Lucía. Sempre va amb nosaltres a tots els concerts.

· La teva posada en escena es molt sòbria?
Deu n’hi do, no és massa informal. Quan anem al Palau, anem amb americana, pantalons i camisa negres. Però el concert no ho és, tenim els nostres moments de distensió i de fer bromes amb el públic.

· Què t’agrada més, fer els teus propis discos o fer composicions o produint discos per altres?
Són coses molt diferents. Evidentment quan compons les teves cançons són com les teves nenes. Això té un valor però també és veritat que quan estàs amb altra gent i veus com viu amb passió la seva manera de compondre i les seves cançons, al final també t’imbueixes d’aquesta passió.

· Veurem aviat el teu quart disc?
Aviat no. Tinc molta feina. Ara mateix estic produint el disc de l’Edu Quindós però n’haig de produir quatre més fins a l’octubre. Hem d’esperar encara que ja tinc bastants cançons. Això és un bon senyal.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss