Cor infantil Amics de la Unió
- 05/06/2018
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Domènec Sánchez Riera
Tal com ressenyen els flyers de la programació del Casino d’abril a juny d’enguany, ahir va ser el torn d’aquesta formació que, si bé en aquests flyers ja es fa un esbós de la classe d’espectacle de què gaudirem, m’ha semblat convenient, sobretot per als qui no hi vàreu assistir, explicar-vos què “fa” aquest cor, perquè no és un cor convencional; més que un cor on solament treballaria el sentit de l’oïda, el qual fruiria amb el timbre i conjunció de les veus, va molt més lluny.
Ací ens trobem amb quelcom radicalment diferent; ens trobem al davant d’un espectacle on cada cançó ve acompanyada per la seva coreografia, quan no també amb percussió, amb el que aquest element suposa per al ritme, i d’altres elements: flors, ventalls, garlandes, etc., i que fa que la resta de sentits celebrin una estètica refinada, on a part del descrit són els mateixos cantants els artífexs de la coreografia citada.
L’espectacle va ser d’un nivell artístic tan alt que a aquest modest redactor li era peremptori redactar aquest escrit al més aviat possible, quan encara estava “tocat” per tanta bellesa i no volia que el temps pogués “refredar” el que queda dit.
Ací m’haureu de permetre una petita llicència per reivindicar quelcom que, quasi sense voler, fem servir quan parlem del jovent en general i que sempre he trobat molt poc afortunat. Parlant de qualsevol afer (pel que ens ocupa és indiferent)…, “és que aquesta joventut!”, com si aquesta fos la causant de tots els mals. Em puc ventar que per motius culturals comparteixo (encara) afers amb molt de jovent, i un cop sabut que “de todo hay en la viña del señor”. La joventut ho és perquè és jove (tot es cura), però n’hi ha amb uns valors que no se’ls acaben…; per aquesta, chapeau! (xapó).
Si bé al públic no ens va arribar programa de mà, el cant és tan sublim que és indiferent la llengua en què es canta. Sí que vull i crec que els que vàrem fruir amb l’espectacle voldran compartir, és agrair la feina ben feta del director, Josep Vila Jover, i per descomptat a tots els nois i noies que ens van deparar una tarda deliciosa. Doneu per bo la quantitat d’hores d’assaig que heu emprat. Eh, que paga la pena? ENDAVANT