Quina festa més simpàtica! Es reivindica l’amor, la joventut, les coses que no et deixen reivindicar; la gent practica les relacions personals i socials, se saluda a qui molts cops per mandra no saludem, i tot aquest garbuix de coses estan representades per una flor bella, galana i, com a tal, catalana, que fa olor (quan en fa) i no fa cap nosa, ans al contrari, com a rosa, l’amor s’hi posa. També, i això ja és una opinió personal, és la Festa del Llibre. Aquí hi afegiria que per a segons qui: per als llibreters, de ben segur; per als autors, sobretot novells, quin dubte hi ha; per als comerciants, en general, molt serà que entre tant brogit de gent alguna “cosa” no caigui; per a la cultura, en general, i perquè els nostres infants la vagin assimilant, per descomptat. Ah! I no ens deixéssim el polític local, el que ens és igual que com a tal hi sigui o no; hi anirà, oh i tant, que hi anirà. Ves a saber els vots que poden aportar les persones com cal. Ara, per als que som lectors recalcitrants i que tenim arrelat el vici de tota la vida, si exceptuem alguna rara avis, poc ens aporta aquest tipus de fira, per no dir res. Si deixem de banda els best-sellers, les novel·les que han servit per fer-ne sèries televisives, l’esoterisme i d’altres subespècies semblants, arribem a la conclusió que on ens ho passem “pipa” és a la fira del llibre d’ocasió. Allà hi podeu trobar “troballes” per quatre xavalles (ho dic per experiència) i que ja t’havies fet a la idea que no arribaries mai a aconseguir. No cal pas dir que aquest paràgraf només l’entendreu els que penseu com el firmant. Seguint amb la meva tònica d’escriure sense atipar-vos, veureu que celebro la festa com el primer, però a la vegada la condiciono per als que, com deia abans, pensin com jo. Per sobre de tot, però: VISCA SANT JORDI!
