Fina Soley càmping El Pasqualet

Fina Soley Rimblas

Gerent del càmping El Pasqualet

El seu cap barrina i barrina per millorar el càmping que va crear, juntament amb el seu marit, ara fa 25 anys a la finca d’El Pasqualet. Campista en el seu dia, defensa el gran atractiu dels càmpings per la proximitat amb la natura. I vol acabar amb la falsa idea que un càmping és fer un turisme de segona. No en va, és secretària de l’Associació de Càmpings de Barcelona.

IMATGE | Fina Soley, gerent del Càmpig El Pasqualet de Caldes de Montbui.> Q. PASCUAL

 

· Sembla que el càmping va ser un projecte de parella…
Sí, va néixer com un projecte comú de negoci de la parella. Com que vaig fer empresarials i vam visitar el balneari d’Arnedillo, em vaig adonar que hi havia un petit càmping al costat. Al fer el projecte de carrera d’empresarials, vaig fer un estudi per posar un càmping a Caldes perquè hi havia balneari. Vaig descobrir que un càmping petit com el que havia vist a Arnedillo no era viable. Com a parella havíem conegut el món del càmping ja des del viatge de noces, que vam marxar amb una canadenca perquè no teníem diners… Sempre m’ha agradat pel contacte amb l’aire lliure.

· Quin és el càmping més a prop que teniu?
Aquesta informació em va costar molt d’obtenir. Va ser precisament perquè no hi havia càmpings d’interior, o eren a la muntanya o a la platja. L’únic càmping d’interior que hi havia era el de Palau-solità, que va plegar el 1994. Vam veure la finca d’El Pasqualet i vam començar a negociar amb la propietat cap al 1988 i vam començar a tramitar-ho amb l’Ajuntament. Va costar una mica perquè es tenia la impressió que el turisme de càmping era una mica agitanat i que amb un càmping a Caldes, ves a saber qui vindria. El 1992 vam obrir oficialment.

· Com era el càmping al principi?
Vam començar amb tres fases. L’avantatge que teníem és que ja hi havia el pla d’empresa fet. Va ser una mica difícil. Acabava de tenir dos fills que es porten un any i mig. Van ser uns anys molt estressants, però teníem la il·lusió del projecte. En total tenim 172 parcel·les i vam començar amb una primera fase de 50 parcel·les, que són els tres primers sectors de l’entrada. La segona fase l’havíem de fer el 1992, però amb les Olimpíades hi havia una mancança de càmpings a prop de Barcelona.

 

“Tenim quasi tots els requisits per ser càmping de primera”

 
· Van arribar molts turistes?
Sí, aquell any vam omplir. Fins i tot, vam haver de córrer per fer la segona fase i vam fer unes 60 parcel·les més per donar entrada a totes les reserves que ens venien de les Olimpíades. Vam fer també la piscina, tot i que vam tenir problemes perquè va ploure molt. Al final vam obrir la piscina, 50% gespa i 50% per acabar. La següent fase la vam fer el 1995 amb ampliació dels serveis. Vam poder consolidar el projecte, encara que això no s’acaba mai.

· En què esteu pensant per millorar les instal·lacions?
Primer calia veure si el negoci tenia continuïtat, cosa que ja ha quedat assegurada amb el nostre fill petit, que fins i tot ha estudiat direcció i administració d’empreses. Aquest any farem una aposta pel càmping per intentar aconseguir millorar la categoria. Tenim quasi tots els requisits per ser càmping de primera, cuidem molt el tema del medi ambient per a les escoles i la proximitat amb la natura.

· Quina tipologia de client teniu al Pasqualet?
Principalment és client familiar. Ens ve gent de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Badalona… Tenim un 60% de la capacitat del càmping que el dediquem a la família tot l’any i el 40% restant a bungalous i zones d’acampada amb una àrea per a les autocaravanes, una altra zona per a tendes i acampada lliure per a grups de joves. Treballem molt el tema del cicloturisme, tenim una zona de trial… Segmentem molt el client.

· Ser campista és tota una filosofia de vida?
Sí, hi ha gent que busca el món del càmping perquè econòmicament sembla que és més rendible sortir de casa el cap de setmana. Però sempre dic que el càmping no és econòmic. Mantenir una caravana aquí són uns 3.500 euros tot l’any, s’ha de tenir una bona caravana ja que ha d’estar preparada de cara a l’hivern i a més s’ha de tenir un cotxe per poder moure-la. Sí que és una solució perquè les famílies puguin començar a sortir de casa el cap de setmana i que potser econòmicament poden arribar aquí i no allà, però com a mínim han de mantenir una quota fixa mensual d’entre 300 i 400 euros. I a part fan les seves vacances. Han de tenir una mica de poder adquisitiu.

· S’ha de treballar contínuament per millorar la imatge del càmping?
Sempre, potser per economia, he apostat molt pel tema online. La primera web del càmping va ser el 1995, quan ningú sabia què era Internet. Una pàgina dins una guia de càmpings em costava 1 milió de pessetes. Em va venir un noi i em va dir que em podia fer una web per 500 pessetes. I em va dir que em veurien des de tot el món. Vist que el 1992 va venir tanta gent, però en canvi el 1993 i 1994 vam tenir uns estius penosos amb pocs turistes. El 1995 ens van començar a venir turistes.

· També teniu turisme termal?
Sí. Fer un reclam del termalisme per posar el client a Caldes ens va molt bé, però et tires les pedres a sobre perquè els balnearis se te l’emporten. No fugíem del termalisme perquè tenim clients que venen amb caravana o autocaravana i van a fer els seus serveis, però era més difícil tenir-los. Ens ha anat molt bé l’oferta dels banys termals d’El Safareig, perquè podem captar aquest turisme, sobretot en temporades mitjanes.

· I la relació amb els balnearis és bona?
Totalment. Crec que hem de fer tàndems perquè tenim el client molt segmentat. També amb els apartaments, jo tenia un problema d’overbooking i vaig estar en contacte amb ells per poder reubicar els clients. Els uns ens enviem els altres.

· Té transport públic el càmping?
Aquest és el problema greu que tenim. Quan vam començar teníem la parada del Segalés que venia de Barcelona al passeig del Remei. Van reestructurar el servei a tot el nucli antic amb microbusos i ens van deixar sense servei. És molt trist que a Caldes tinguem la millor empresa de transports de Catalunya i que nosaltres tinguem una mancança de transport públic.

· Com s’ha de posicionar el món del càmping per ser competitiu?
Amb l’associació, vam visitar una seixantena de càmpings de tot Catalunya amb l’objectiu de millorar-ne la imatge, treure els enanitos i vendre’ls com un lloc d’oci i no com una segona residència barata. També hem promocionat les rutes de càmping a càmping perquè hi arribi més gent. En l’àmbit de les fires, anem a moltes fires d’Europa.

· Com està el vostre càmping de reserves de cara a l’estiu?
Crec que és el primer any, després de la crisi, que tindrem un bon estiu. El 2009 vam començar a baixar amb una pèrdua del 40% del negoci, però ara ja tenim les perspectives del 2010 o el 2011. El càmping d’estades llargues el tenim gairebé al 100%. Pel que fa al turisme que ve de pas, no cal oblidar que estem en un mercat competitiu. Treballem molt les xarxes socials, tenim 15.000 seguidors a Facebook, treballem amb una base de dades de 24.000 correus electrònics. El fet d’arribar a la tauleta de nit dels clients és molt important.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss