jaume pieres

Jaume Pieres i Garcés

President del Centre Democràtic i Progressista

Parla sense embuts. Diu les coses pel seu nom, encara que a més d’un no li agradi. Mirada curiosa sobre el seu voltant, és un dels grans coneixedors de la realitat dels ateneus lliurepensadors i de l’associacionisme en general. En els moments difícils pels quals passa la cultura, reconeix que no tot el pes ha de recaure en les administracions.

IMATGE | Jaume Pieres i Garcés, president del Centre Democràtic i Progressista, durant l’entrevista pel Calderí.> Q. PASQUAL

· Des de sempre t’ha interessat el món dels ateneus, l’associacionisme i el cooperativisme?
Conceptualment és la mare de tot. En algun moment o altre en aquest país ens movem en el fet associatiu, encara que sigui una associació de veïns per qüestions puntuals o ara potser una certa militància en les plataformes d’afectats per les hipoteques, un cau, un esplai… Tothom en algun moment s’acosta per necessitat a un determinant ambient i a partir d’aquí construeixes o no unes realitats que són les teves.

· La gent del carrer tenim la visió que un ateneu és una cosa antiga, que no s’ha posat al dia?
Trobo que cada cop menys. Quan se’t dispara en cinc anys el creixement de cooperatives de treball i de consum, és un indicador. Però a nivell associatiu també passa això. Això vol dir que hem deixat d’anar a La Maquinista dissabte a la tarda per anar al cau? No, però hi ha unes necessitats d’anar més enllà que consumir. A l’Ateneu sí que teníem aquesta visió una mica carca, i de vegades encara hi és. I a sobre la no-renovació de junta, la no-eficàcia, el no bon treball, la no-excel·lència comporta que les juntes s’eternitzin ad eternum. A diferència d’altres moviments, aquest és una mica més lent i potser per la idiosincràcia. Si només féssim educació en valors, seríem molt més àgils, però és que a sobre arrosseguem una creu que se’n diu patrimoni.

 

“Aquí no consumim cultura, la dèria és que la fem”

· Trobes a faltar a Caldes una programació estable de cultura?
Què vol dir estable? Professional, organitzada des de l’Ajuntament? El problema que té Caldes és que no tenim una perspectiva global o general. Un dels titulars és que “que bé que estem, cadascú a casa seva fent la nostra”. Aquí no consumim cultura, la dèria és que la fem. Estem més per l’activisme. Quan fem el concurs de teatre del TACA’M, els organitzadors i el jurat ja sabem que si poséssim un Josep Maria de Sagarra vindrien 200 persones, però que et vingui un experiment de primer any de cursos de teatre de la Sala Cabanyes de Mataró amb una obra que s’han escrit i dirigit ells, ja sé que vindran les seves 20 tietes, però també hem d’estar per allò.

· D’entitats com el Centre Democràtic n’hi ha moltes escampades pel territori?
Segons les dades de la Federació d’Ateneus, més de 400 entitats es podrien considerar ateneus. Un dels avantatges dels ateneus respecte a altres fets associatius és que són molt verticals, molt arrelats al territori. A l’Ateneu de Caldes, malgrat que hi ha una fraternitat més que demostrada amb el de Lliçà d’Amunt, tenim una sistemàtica de funcionar, una realitat i uns àmbits sobre els quals actuem diferent.

· Justament ara enceteu el projecte de la Universitat Popular de Caldes. Això entronca amb l’esperit crític i lliurepensador que defineix i fomenta un ateneu?
Em torno a remuntar a la història. A mitjan segle XIX, quan comencen a sorgir aquestes formes d’organització popular, surten per cobrir les mancances de no tenir Estat ni estructures d’Estat. Quan Max Weber va entrar a la universitat, aquí ja hi havia ateneus. Som més antics que el concepte d’Estat-nació. La gent s’associa per cobrir les seves necessitats, que en el seu moment eren d’ensenyament i d’un consum a preus raonables. De l’ensenyament sorgeixen els ateneus i les escoles cooperatives. A finals del segle XIX, l’ateneu és un cafè, un espai de socialització, un espai d’esbarjo i una biblioteca, quan no una escola. És a dir, el saber, compartir i passar-s’ho bé. Surten experiències reeixides com l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que encara mantenen les escoles o entitats que no han reeixit com les escoles cooperatives i l’Ateneu de Lleida. A Sabadell, el Círcol Republicà Federal  feia classes nocturnes per a treballadors tant de tècnica com de cultura general. És a dir, en algun moment o altre, qualsevol ateneu ha estat per l’ensenyament.

· I aquí a Caldes, què ha passat?
Quan un grup principalment de professors s’articula i vol transgredir l’educació no reglada, diem que això s’ha d’articular d’alguna manera. Hem estat capaços de no tancar-nos aquí a fer classe tots. Hem involucrat l’Institut Manolo Hugué i la Cooperativa 70 i a partir d’aquí el temari l’aniran decidint entre alumnes i professors. És un projecte lliure i és engrescador veure com la gent hi participa.

· L’aplicació de l’article 155 de la Constitució afecta el Centre d’alguna forma?
De facto estem intervingudes totes les entitats culturals del país. Sí que ens hem queixat, i això és una crítica que ens hauríem de fer totes. Potser no tenim diners perquè els nostres gegants facin una sortida, però que faltin places públiques o no s’estiguin pagant les residències és terrible. Recordo un Consell de la Cultura Popular que encara va presidir el conseller Lluís Puig el 8 d’octubre i és quan s’anuncia que la Coordinadora de Colles Geganteres està directament intervinguda, a l’igual que la Fundació Cinema Fantàstic de Sitges. Això abans que sortís el 155.

· l ara que la intervenció ja és un fet?
Es nota i ho hem parlat amb altres realitats associatives culturals. Tenim subvencions sense pagar, d’altres que estan atorgades i amb paper i que no et saben dir el què; els tècnics no saben què dir-nos.

· En quin estat d’execució es troben les obres de rehabilitació del Centre?
Hem acabat l’estructura i ja no cal tocar res més, potser algunes finestres. Falta posar una sala de teatre en condicions, ja que manquen mesures de climatització, d’acústiques i d’aïllament, el pati de butaques, un vestidor… Però, si més no, la fase estructural l’hem acabada.

· També ets secretari de XarxAteneu, que ha impulsat una campanya de les entitats afectades pel règim franquista. El Centre de quina manera hi està afectat?
Som una part afectada. Una de les virtuts que podem arribar a tenir és que som una entitat que ha sobreviscut, n’han quedat moltes pel camí, sobretot als dos Vallès. I un dels problemes amb què ens trobem és que no sabem quines. Com que hi ha hagut una anorreació sistemàtica de la documentació, dels testimonis o de l’essència, ens queda un gran camp enorme per recórrer a l’hora de fer recerca.

· I realment no saps on buscar-la, la documentació?
No, no saps on buscar-la. Ja ens ha passat amb el treball sobre els 150 anys del Centre, en què hem trobat arxius notarials arrencats. Ens centrem molt en l’etapa franquista, però en les anteriors dictadures també hi ha hagut aquesta anorreació sistemàtica. En aquests períodes s’han produït polítiques en contra del fet associatiu català. El concepte ateneu, o el que podem arribar a entendre conceptualment, és un fet bastant català. Els altres territoris de l’Estat espanyol s’organitzen d’una altra manera. Les funcions que aquí pot fer un ateneu seria el que fan, per exemple, les bandes de música al País Valencià.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss