Assumpció Ros Florenza
- 07/11/2017
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Entrevista a la Directora de la Fundació Santa Susanna
IMATGE | Assumpció Ros Florenza, directora del Santa Susanna durant l’entrevista pel Calderí.> J.SERRA
Psicòloga de professió, fa quasi 30 anys que va assumir la direcció de la Fundació Santa Susanna i és des de llavors una calderina més. Venia de treballar per a l’Ajuntament de Sabadell en un projecte sobre animació sociocultural per a gent gran. No pararia mai de parlar de la gent gran, un tema que sempre li ha agradat
· La Fundació, una institució amb més de 630 anys d’història, com s’ha adaptat als nous temps?
La nostra missió és anar acollint i acompanyant les persones al voltant del seu envelliment i cicle vital. Estem al costat de les necessitats que vagin sorgint. I aquestes han canviat molt per la longevitat i la diversitat per l’arribada a aquest envelliment. La jubilació no és ja una fita als 65 anys, sinó que veiem gent que treballa més enllà d’aquests anys i persones que amb menys anys ja estan en període de prejubilació. Nosaltres activament anem acompanyant aquest envelliment.
· Per què la gent gran ha fet aquest canvi de xip i entén que no ha d’estar tancada en una residència?
Primer, la qualitat de vida, evidentment. Quan vaig arribar aquí, el 1988, hi havia persones ingressades que estaven bé de salut però que havien decidit viure a la residència amb el pensament que si algun dia els passava alguna cosa, ja estaven aquí. Això ara és impensable, perquè a ningú se l’hi acudeix. També hi ha augment de benestar econòmic. Un veu que encara que envelleixi té un temps de vida molt ampli per endavant, amb moltes oportunitats, i és important que l’aprofitem i el dissenyem. No podem oblidar, però, que en un moment o altre podem tenir algun tipus de necessitat d’atenció, d’autonomia o de salut o fins i tot social. De nou apareixen persones grans amb problemes econòmics i d’habitatge, de xarxa social, que pot ser que sigui un risc en un futur. Pensa que tenim persones amb 70 anys que poden tenir el seu pare o mare i potser les estan cuidant.
“És molt important que les persones de Caldes trobin algun motiu per entrar a la residència”
· La Fundació des dels seus orígens està molt arrelada a Caldes…
Oi tant. Nosaltres treballem per a la gent de Caldes. Evidentment, no estem aïllats i tenim recursos que depenen de les dues àrees bàsiques de salut a les quals pertanyem o al Vallès. És a dir, també atenem persones del nostre entorn, però el nostre fort és Caldes, evidentment.
· Aquest 2017 se celebra el centenari de la col·locació de la primera pedra de l’actual edifici. Des del 1978, que es va obrir, suposo que hi hagut moltes reformes…
Ha canviat molt la manera de viure la vellesa i, per tant, en aquell moment es va pensar com un hotel on la gent estigués molt còmoda, però l’edifici no es va pensar pel fet que tindríem moltes persones en cadira de rodes, grues o lliteres i que hi hauria unes dificultats de mobilitat que no es van intuir en aquell moment, perquè penso que era impossible de fer.
· També feu moltes activitats obertes de cara a la població?
Pensem que és molt important que els residents puguin sortir fora lliurement, l’Ajuntament hi ha ajudat molt amb els seus plans urbanístics, tenim molt a prop Les Cases dels Mestres, l’església… És fàcil que el mateix resident o acompanyat dels seus familiars pugui sortir i formar part de Caldes, però sobretot és molt important que les persones de Caldes trobin algun motiu per entrar a la residència. Aquelles imatges que tothom té al subconscient d’una residència amb la gent tancada en un lloc fosc on s’hi va a morir, és important combatre-les. Aquí venim a viure i a gaudir.
· Per què de vegades a la gent gran la deixem de banda?
De vegades els donem aquest caràcter pejoratiu, que són una càrrega o que no podrem pagar la seva cura. Jo no hi estic d’acord. Hi ha molts estudis sobre gent gran socialment productiva. No podem quantificar moltes vegades tot el que significa que la gent estigui cuidant els seus familiars, els seus nets o persones grans malaltes o en situació de dependència, persones grans que fan de voluntaris… No tan sols no són una càrrega, sinó que la gent gran és una aportació molt positiva.
· Quins projectes de futur té la Fundació?
En aquests moments ens preocupa el present perquè tenim un cert punt de complexitat organitzativa al tenir molts serveis. L’any passat no vam tenir uns resultats econòmics bons i, per tant, ens preocupa tenir millors resultats enguany. Respecte al futur, aquest edifici el tenim absolutament ple i fa poc s’ha aprovat un Pla Especial que ocupa el terreny que tenim al costat i les Hortes i aspirem a abordar projectes que ja fa temps que ens fa molta il·lusió com són els habitatges per a persones grans.
· El 1953 la Fundació ja prestava serveis funeraris. Des del juny passat, els ha tornat a reprendre. Com està anant l’experiència?
Fa molts anys que tenim sales de vetlla. Va haver-hi un moment que vam voler prestar els serveis de manera directa per poder integrar aquesta atenció amb la resta. Ens va semblar que acompanyar les famílies en aquest procés, que ha de ser humanitzador i de qualitat, era tot un repte poder-lo oferir.
· Caldes és una vila amable per a la gent gran?
Esperem que sí. Fa uns anys vam iniciar amb l’Ajuntament el programa ‘Ciutats amigues de la gent gran’ de la Diputació de Barcelona. Vam col·laborar amb l’Ajuntament sobre la diagnosi de l’”amigabilitat” de Caldes amb la seva gent gran i hem tingut la sort d’escoltar les opinions de més de 100 persones. La diagnosi diu que sí, que Caldes és amiga de la gent gran. Tenim un grup de gent gran molt activa i que fa moltes coses i que col·labora amb nosaltres.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.