xalabarder

Albert Xalabarder Miramanda

Enginyer industrial i conseller d’Electra Caldense

“A l’entrar a l’Electra em vaig imbuir molt de l’esperit de servei de la companyia”

 

IMATGE | Albert Xalabarder durant l’entrevista amb el Calderí.> J. SERRA

El passat 8 de juny el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va concedir-li el Premi Trajectòria Professional per la seva tasca al front de l’Electra Caldense. El cert és que el cap d’aquest enginyer industrial de 75 anys no para de barrinar i és tot un exemple de com fer front a les grans companyies elèctriques que dominen el sector.

 

  • Sembla ser que quan va entrar a l’Electra el 1967 ja l’esperaven?

Sí, una mica sí. Els anys 60 eren anys difícils, no hi havia restriccions però hi havia un sèrie de normes estatals que ens treien molts diners del que captàvem dels clients. Calia dimensionar i modernitzar la xarxa i fer noves inversions elèctriques. Em vaig imbuir molt de l’esperit de servei de la companyia per donar electricitat a les cases.

 

  • El mercat elèctric estava dominat per grans companyies com passa ara actualment?

Sí, potser no hi havia tanta concentració. Aleshores hi havia unes 1.500 empreses distribuïdores petites i ara en queden unes 300. En el sector elèctric, les que manen són les grans empreses. Per què? Perquè nosaltres som els petits i sempre ens han tractat amb menyspreu, de revenedors i altres coses despectives. Nosaltres som distribuïdors i l’Electra es va constituir el 1917 per donar un servei de qualitat, quantitat i continuïtat. Abans de l’Electra, ja hi havia una companyia que es deia Alumbrado de Poblaciones que explotava el salt d’aigua de Sant Miquel del Fai. Quan hi havia aigua turbinava i quan no n’hi havia, s’aturava. Això era un problema per a les indústries tèxtils de la zona. Aleshores, alguns empresaris tèxtils juntament amb el meu avi i molta gent del poble van decidir constituir aquesta societat.

 

  • L’empresa sempre ha crescut al ritme de la mateixa Caldes?

Sí. Ha crescut a Caldes per les normes que hi havia. A partir de 1997 hi va haver la Llei de liberalització del sector elèctric. Vaig formar part de la comissió de redacció en les parts de generació i de distribució.

 

  • Una companyia com la vostra té relació amb les grans empreses?

Sí. Aquí a Caldes vam conviure, juntament amb Alumbrado de Poblaciones, amb FECSA. Com et pots imaginar, quan va néixer l’Electra, hi va haver ja una oferta de compra per part de FECSA. En aquell moment l’Electra va aguantar. El 1994 vam tenir una OPA forta en el sentit que o veníem o ens feien tancar. Això va motivar que desmanéssim a Indústria una subestació, que finalment vam poder fer al Sot de Rubió, al polígon de La Borda. El 1998 van intentar una altra vegada comprar-nos, aquesta vegada atacant el consell d’administració. Els petits accionistes s’han de defensar perquè no saben l’entrellat de l’empresa.

 

  • Com es va fer el salt a Sant Feliu de Codines?

Ens van venir els de Sant Feliu dient que, quan ve la gent de cap de setmana, mig poble es queda a les fosques i l’altra en té. No hi havia prou capacitat. Vam presentar un projecte a l’Ajuntament dient on volien que féssim la connexió. Va ser al polígon del Pla de la Costa i vam fer arribar una línia fins allà. Els de la FECSA no s’ho creien, es van mirar amb lupa la instal·lació i això va motivar una denúncia a Indústria que va acabar en una multa. Això, segons ells, perquè vam posar un pal de més.

 

  • El 2004 veu inaugurar la subestació de Can Vinyals. Com va anar tot plegat?

Després de tots els embolics que vaig tenir amb Hidruña i ENHER, me’n vaig anar a Red Eléctrica Española (REE), que actua com operador del sistema elèctric i al transport d’electricitat. Les dues escomeses d’Hidruña i d’ENHER tenien mal servei. Vam aconseguir construir una subestació al costat de les instal·lacions de REE a Can Vinyals. A tot l’Estat, de petits distribuïdors que estiguem connectats a les xarxes de transport només n’hi ha dos, Estabanell de Granollers i nosaltres. Hi ha doble línia de 220.000 Kv, dos transformadors i des d’allà cap a Caldes venen sis circuits de 25.000 i a més estan soterrats des del 2012. Aleshores vam poder prescindir de Sot de Rubió.

 

  • La relació de l’Electra amb les grans empreses és una mica la lluita de David contra Goliat?

Sí, ho és bastant. Ens anem sortint. I et diré més, els propis d’Endesa em diuen que no saben com n’he pogut sortir de tot allò que m’han fet. Una mica la política dels grans és a aquells que es queixen els hi arregles i als que no els mires de perjudicar. Però mira, nosaltres estem a Caldes, Sant Feliu, Gallifa, Santa Eulàlia de Ronçana, Parets, fins al circuit de Montmeló, Palau-solità i Plegamans, Sentmenat i al polígon de Can Roqueta de Sabadell. Al 2004 vam comprar a Endesa tota la xarxa elèctrica de Caldes tret d’una línia que deien que necessitaven, la de Sant Feliu i la de

Gallifa. Jo volia arribar fins a Castellterçol però no em van deixar.

 

  • Teniu moltes incidències?

No, no moltes. Em van tenir una pels volts de Nadal de l’any passat per culpa d’una avaria informàtica i vam estar unes hores a les fosques. Ho hem de tenir-ho tot duplicat perquè no torni a passar.

 

  • A més, fora de la zona del Vallès, també teniu presència a altres punts de Catalunya…

La llei de liberalització de 1997 també permetia fer distribucions fora de Caldes no connectades aquí. Vam crear dues distribuïdores, una a Sallent – Electra Llobregat Energia- i una altra a Lleida, que es diu Electra Red Energia. Les vam crear amb socis locals.

 

  • També ha afavorit l’associacionisme de les petites empreses del sector per tal de defensar-se.

El 1986 vam crear l’Asociación de Pequeños Productores y Autogeneradores Hidroeléctricos de la qual en vaig ser durant 18 anys el president. El 1967 vam constituir l’associació de petits distribuïdors (ASEME). També en el conjunt d’Europa hi ha Geode que agrupa petits distribuïdors d’electricitat i gas.

 

  • I a casa és dels primers a canviar un endoll si li demanen?

Oi, i tant. Jo no soc dels de llançar res. Jo sí ho puc arreglar, ho arreglo. T’ho poden dir els meus nets que sempre em diuen d’arreglar-los coses.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss