Emma Garcia Patsi
- 20/06/2017
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 1
Presidenta del Cercle d’Amics de Taunusstein
Curiositats
No parla alemany, però quan viatja a Alemanya l’entenen parlant francès. En alguna cosa deu haver influït perquè la seva filla estigui estudiant traducció i interpretació d’alemany. xConfessa que li agrada part de la gastronomia alemanya i ha intentat adaptar aquí l’estil de vida germànic fent una mena d’adaptació dels horaris centreeuropeus avançant l’hora de sopar.
· Com és el caràcter alemany?
Són molt directes i molt pràctics. El seu posat davant d’una persona que no coneixen o a la feina és molt formal i molt correcte. De vegades no tenen la ironia del llenguatge i les bromes del doble sentit els costa molt de seguir. Quan fem intercanvis, a la gent d’aquí els dic: “No vulgueu quedar bé perquè no menjareu”. I la gent se’n riu. Aquí quan et diuen si tens gana i els contestes que no, ens surt dir que no es molesti perquè saps que insistiran. A Alemanya t’ho pregunten un cop i si els dius que no, t’has quedat sense sopar.
· Quan venen a Caldes canvien una mica el caràcter?
A ells els fascina la vida que fem al carrer. Allà no hi ha vida al carrer. Sí que s’adapten quan venen aquí.
· Per què es va escollir Taunusstein ara fa 28 anys per fer l’agermanament amb Caldes de Montbui?
Resulta que tot va començar amb una casualitat. Va venir una família alemanya a viure a Caldes i havien de demanar permisos per construir coses i era un moment en què hi havia molts agermanaments. Eren de Wiesbaden, una ciutat que és a uns 13 quilòmetres de Taunusstein i que està agermanada amb Sant Sebastià. Van començar a parlar de l’agermanament amb Taunusstein, l’Ajuntament va interessar-s’hi i van començar els contactes; primer va ser la Creu Roja i els Bombers i després ja va ser l’entitat.
· Qui va ser Rosita Macau?
Va ser una sòcia que va estar casada amb un alemany, que va venir cap aquí. Va ser una gran impulsora i una gran coneixedora del que és Alemanya. Va aportar una gran energia a l’entitat, va proposar classes d’alemany, va fer moltíssima feina.
“Als alemanys els fascina la vida que fem al carrer”
· En homenatge seu veu crear la beca d’estudis…
Sí, es convoca una beca des d’aquí per aprendre alemany i a Alemanya una beca per aprendre castellà. Enguany, hem concedit la beca a la Mariona Tura i ens arriba també una estudiant d’allà. Oferim juliol i agost per fer la beca.
· També hi ha hagut intercanvis esportius…
Sí, sobretot en el futbol i en el bàsquet. La gràcia de l’entitat és que no ens hem quedat amb els nostres socis sinó que s’ha ofert a totes les entitats culturals i esportives del poble. Hi han pujat diables, bastoners, gegants, sardanistes…
· A l’Escaldàrium, sembla que vindrà una nodrida representació de la ciutat alemanya…
Sí, vindran 24 persones durant sis dies, farem una sortida cultural i l’Escaldàrium. Els encanta el foc, hi hem portat els diables, allà, però fa riure quan cremem allà. La primera vegada van actuar al camp de futbol amb tot de gent a les grades. Deu fer tres anys, vam demanar permís per fer un correfoc i la gent estava en una part i els diables sols, cremant lluny. Es va haver de demanar una invitació especial d’alcaldia per traslladar tota la pirotècnia, es va haver de buscar un lloc amb condicions específiques per guardar tot el material, van fer un cordó de servei de policia i protecció civil envoltant els diables, bombers preparats per si de cas…
· Taunusstein és una zona ideal per anar-hi de vacances?
Si t’agrada molt la tranquil·litat, sí. Trobes un seguit de pobles petits amb encant que m’agraden molt. A Taunusstein hi ha la frontera d’on fins van arribar els romans. Es pot dir que compartim restes romanes.
· On s’allotgen els alemanys quan venen a Caldes?
L’esperit és que s’allotgin a cases per fer l’intercanvi de la persona, per això som amics, per obrir les portes de casa, cosa a què potser estan més acostumats a Alemanya.
- El problema dels refugiats que afecta el continent en aquests darrers temps, com el viuen els vostres companys alemanys?
Alemanya ha passat per un procés anterior que és la caiguda del mur de Berlín. Qualsevol persona que hagués tingut relació o antecedents de família a Alemanya de tot el que era Europa de l’Est va poder entrar cap al país. I aquests potser van ser els seus primers refugiats. Es va haver de fer un gran esforç per rebre aquesta gent. Hi ha una part d’alemanys russos que han estat molt afavorits i després va venir gent de Turquia. I ara es troben amb els refugiats de Síria. Aleshores ells tenen clar que si algú ve de fora el primer que han de fer és ocupar-lo i donar-li les eines. Per exemple, a Taunusstein han tingut un petit camp de refugiats ja que ha estat una de les ciutats acollidores i han col·lapsat les escoles d’idiomes perquè l’estat ha obligat a tothom a aprendre l’alemany i ha pagat les classes als refugiats. Són més pràctics, s’intenta que no visquin d’aquesta beneficència i es converteixin en ciutadans actius el més ràpid possible.
- Hi ha por als atemptats?
Sí que n’hi ha evidentment. A més, n’han tingut algun a Alemanya però tenim molt clar, quan ho parlem, que hem de crear una Europa diferent. L’única forma de fer-ho és coneixent-nos.
- Parles amb ells del passat nazi del seu país?
Primer et fa molt respecte i penses que d’això no se’n pot parlar. Quan hi ha una mica més de confiança, jo n’he parlat. El que se m’ha transmès és que la història s’ha de conèixer per tal que no torni a passar. El nazisme, el Tercer Reich s’estudia a les escoles amb molta més profunditat que aquí, tenen molts edificis que són memorials i tot està molt obert a conèixer la realitat. De vegades percebo en alguna gent que estan farts que els maltractin perquè no han estat nazis. M’han explicat aquesta sensació de passejar per Europa i que se sentin menyspreats o fins i tot els escupin.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.