Pau León López

IMATGE | Pau León, presindent de l’Associació Amics d’Europa > J. SERRA

 

President de l’Associació Amics d’Europa

“Els organismes europeus són uns grans desconeguts”

 

Coneix Caldes com si fos a casa seva, ja que en va ser cap de la policia local durant quasi 12 anys. Ara és president de l’Associació d’Amics d’Europa, entitat que vetlla per l’agermanament amb la ciutat francesa de Saint-Paul-lès-Dax, del qual aquesta setmana es compleix cinc anys amb una celebració a la ciutat francesa que s’allargarà de divendres a diumenge. Ferm europeista, es declara fan de les pel·lícules en versió original.

 

  • Avui dimarts se celebra el Dia d’Europa. Caldes és una vila molt europeista?

A nivell d’associacions et diria que sí, tant pel que fa al Cercle d’Amics de Taunusstein com a l’Associació Amics d’Europa. Fins ara, no s’havia celebrat mai el Dia d’Europa a Caldes amb aquest acte institucional que fem avui. Ho havíem intentat altres anys de muntar un acte semblant però no havíem tingut gaire seguiment al poble. Ara l’acte l’organitza l’Ajuntament i hi haurà la presència de l’alcalde de Caldes i europarlamentari, Jordi Solé, i les dues entitats que intentem representar el pensament europeu de la comunitat.

 

  • És curiós que els dos agermanaments que té Caldes tinguin una entitat al darrere…

Les dues entitats neixen de l’interès d’agermanar-se dos pobles. En el cas de Taunusstein fa 25 anys i nosaltres, amb Saint Paul-lès-Dax, en fa cinc. Ens diem Associació Amics d’Europa perquè volem obrir el ventall més enllà de l’agermanament. La idea és aquesta encara que hàgim nascut com a entitat gestora de l’agermanament.

 

  • Justament aquest cap de setmana se celebra a la ciutat francesa el cinquè aniversari de l’agermanament. Què es farà?

Farem solemnement la celebració del cinquè aniversari amb la presència de l’alcalde i la colla de Diables.

 

  • Quins punts en comú tenen Caldes i Saint-Paul-lès-Dax?

Allà hi ha una xarxa associativa increïble, igual que aquí a Caldes, però a França funciona d’una altra manera. L’associació que promou l’agermanament a Saint Paul està formada per particulars, entitats i polítics, a parts iguals. Van decidir que es volien agermanar amb un poble d’unes dimensions semblants a la nostra, amb el mateix nombre d’habitants i que fos un poble balneari.

 

  • Què comporta l’agermanament?

L’objectiu que hem de complir és que hem de ser una mena de potenciadors en tots els nivells i fomentar els intercanvis de tota mena. Per posar-te un exemple, han vingut dos anys uns productors de productes derivats de l’ànec amb la intenció de poder vendre’ls aquí, a Caldes hem intentar importar kiwis de la zona on està Saint-Paul – al departament de Les Landes- i també espàrrecs blancs. Hem intentat posar en contacte productors d’allà amb gent d’aquí que estigués interessada.

 

  • Saint-Paul és també una població turística?

És una població molt balneària. Tenen tres balnearis, un centre termal tipus Caldea però en petit, quatre o cinc hotels i després a Dax, que està a tres quilòmetres, no sé si hi ha 13 0 14 balnearis. Tot el que són els tractaments de balneoteràpia estan subvencionats per la Seguretat Social francesa. Al voltant de tot això, hi ha un negoci molt gran.

 

  • Hi ha una relació fluïda amb els responsables francesos de l’agermanament?

Sí. Nosaltres intentem, sempre que anem a Saint-Paul, allotjar-nos a cases de famílies. Aleshores, s’ha creat un vincle d’amistat. Acostumem a anar-hi dos o tres cops l’any de manera oficial però llavors es produeixen altres visites. Fa unes setmanes unes noies que venien de França a Catalunya de vacances van passar uns dies amb nosaltres.

 

  • Els companys francesos, quan arriben a Caldes, què els hi sembla?

Els encanta primer el poble perquè Saint-Paul és un poble afegit a Dax. És com si fos una gran urbanització, tot són cases aïllades amb jardí i tres carrers que fan de casc antic. I la resta són hotels i balnearis. El curiós és que una activitat econòmica que han portat a terme aquests darrers 30 anys. Vam buscar petroli i van trobar aigua calenta.

 

  • I et defenses bé amb l’idioma francès?

No em defenso gaire bé. A la que porto dos dies ja ens entenem. Jo els entenc perfectament però em costa molt parlar-lo. Em passa el mateix amb l’anglès.

 

  • Hi ha preocupació pel que pot passar a França després de les eleccions?

Amb la gent que he parlat, tenen certa preocupació.

 

  • El Brexit, l’auge de les forces d’extrema dreta pot afectar a la idea d’una Europa unida?

No crec que hi hagi una ruptura o la Unió Europea es desfaci. Tot és política. Ara hi ha molt soroll d’aigües, tots els problemes de l’Europa de l’Est la Unió Europea els anirà calmant i tampoc hi haurà tants problemes. I els moviments ultradretans a Holanda i Bèlgica els veig molt minoritaris. Crec que la mentalitat de la Unió Europea està canviant i s’ha adonat que ha estat un fracàs les polítiques que han fet fins ara.

 

  • Creus que fa falta una pedagogia per part de la Unió Europea perquè els ciutadans coneguem els seus organismes i institucions?

Són un grans desconeguts. I hem de tenir clar que el 80% de la legislació es fa allà i es decideix a Brusel·les. Nosaltres simplement adaptem la legislació. A l’hora d’anar a votar les europees hauríem de ser més conscients però el que passa és que està tan lluny i realment no expliquen les seves accions i estan molt tancats. A més, tu només pots votar els eurodiputats però no pots escollir el president. Tot això fa que potser ho vegis molt lluny.

 

  • Si Catalunya esdevé independent, què farà Europa?

Europa no és tonta i el que vol és que països que aportin. S’inventaran alguna cosa perquè puguem entrar. Si es produeix el Brexit, també hauran d’enginyar alguna cosa per a Escòcia. És el que penso jo personalment, com a entitat no ens podem ni en política ni en religió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss