esther condal per jordi serra

Esther Condal Congost

Cantant i escriptora de cançons

Amb les cançons expliques el què et passa per dins

 

Té tres formes d’investigar i apuntar-se noves cançons: les notes d’àudio del seu mòbil, una agenda Moleskine amb partitura i la música que sona a iCat.cat. I no deixa d’escoltar Spotify on ja ha creat la seva tercera llista de reproducció. Està a l’aguait de l’oferta musical a Barcelona tot i que el seu fill no li deixa massa temps lliure. Un dels darrers concerts que recorda haver anat és el de Rufus Wainwright.

IMATGE | Esther Condal durant l’entrevista > J.SERRA
  • La música et va començar a bullir a partir dels 7 anys?

Feia música des de molt petita, però el que se’n diu bullir, bullir no va ser fins més tard. Vaig començar una formació clàssica i instrumental aquí a Caldes, amb el piano. El 2002 és quan va començar a bullir la cosa.

 

  • A l’Escola Superior de Música de Catalunya?

Abans del 2002 vaig entrar al Taller de Músics a fer veu. Un any abans es va inaugurar l’ESMUC i llavors em vaig preparar per fer les proves d’accés amb la veu i el jazz, que no és cap dels instruments que havia fet abans.

 

  • Per què vas decidir provar coses noves?

La veritat és que per casualitat. Una amiga meva cantant lírica em va dir que tenia moltes ganes de fer un curs de veu de modern i em va dir si volia apuntar-me perquè no hi volia anar sola, tot i que jo no havia fet res de modern. Vaig pensar que era divertit i quan vaig entrar-hi vaig descobrir que no tan sols era divertit sinó que al darrere hi bullia alguna cosa. Em vaig decidir posar-m’hi més seriosament i vaig interessar-me per les proves d’accés a l’ESMUC.

 

  • Tens dos discos, ‘Home’ i ‘Bird’, però abans vas formar part d’un grup, Mondo Aereo?

Sí, de fet va ser un experiment de veus de moltes de les persones que ens van conèixer a l’ESMUC. I a través d’una cantant italiana que vam conèixer, l’Alessandra Patrucco, vam fer tot un treball del qual va sortir un estatge, un DVD i uns concerts d’improvisació vocal.

 

  • Quan vas decidir fer el teu primer disc en solitari?

Vaig acabar l’ESMUC el 2007 i el ‘Home’ és del 2012. Entremig va haver-hi l’experiència de Mondo Aereo. De fet, si t’haig de ser sincera, un dia que em vaig llevar havia tingut un somni. En aquell somni apareixia una persona desconeguda i m’ensenyava un disc dient-me que era meu disc i que em deia que m’hi posés ja. I ho vaig interpretar com un senyal i vaig començar a fer ‘Home’.

 

  • I a ‘Bird’ vas seguir un procés semblant?

En el segon no però he de dir que faig una picada d’ulls al primer disc perquè a l’últim tema de ‘Bird’ que s’anomena ‘Après le déluge’ -Després del diluvi- perquè el personatge desconegut del somni de què et parlava em deia: ‘Té, el disc i es diu ‘Després del diluvi’’.

 

  • Se’t continua apareixent aquest personatge desconegut?

No, i això que el tinc molt present amb la seva pinta de roquer jubilat.

 

  • Es parlava que a ‘Home’ revelaves el teu món interior, a ’Bird’ passa el mateix?

Sí. D’alguna manera, crec que totes les cançons tenen alguna cosa d’autobiogràfic i d’alguna manera expliques el que a un li passa per dins que de vegades és més difícil d’explicar i entendre, si més no per mi, i que a través de les cançons m’ajuda a veure-ho més clar.

 

  • T’atreveixes molt amb els idiomes, el francès i l’anglès…

El tema del francès és podria dir una gosadia però ho vaig fer que m’agradava molt la cançó original i la lletra era en francès. I l’anglès l’utilitzo jo crec que és per la música que escolto, que d’alguna manera m’agrada i que vull reproduir en les meves cançons i que són d’arrels britàniques i americanes. Llavors és com si la musicalitat de l’idioma m’ajudés en les melodies que tinc a dins.

 

  • És evident que escoltes molta música. En el ‘playlist’ del teu Spotify que hi ha?

He de dir que obro una llista per cada disc. Com els dissenyadors que pengen unes fotos que els inspiren per cada col·lecció que treuen, jo obro una llista a Spotify on hi vaig posant cançons que em diuen alguna cosa.

 

  • I recorres a aquesta ‘playlist’ per inspirar-te?

De vegades sí, perquè puc escoltar música i ja la poso a la ‘playlist’. He vist alguna cosa que més endavant em servirà per tornar-ho a escoltar i potser veuré alguna altra cosa. He de dir que ja he obert una tercera ‘playlist’.

 

  • Quan escrius, en quin moment del dia t’inspires més?

Va com va. Després de ‘Home’ la cosa ha canviat molt perquè he tingut un nen. Ara es fa quan es pot.

 

  • Caldes també et serveix d’inspiració?

‘Bird’ va sortir d’una cosa que va passar en un carrer de Caldes. Vull dir que, per exemple, no és que el Parc de Can Rius m’hagi inspirat un tema, sinó que m’hi hagi trobat una persona. I al primer disc vaig fer servir moltes imatges de Caldes com el safareig, el Casino… i potser sí que formen part d’un paisatge meu interior.

 

  • Quan vas a actuar als llocs, dius que ets de Caldes?

Sí, i molt orgullosa a més. L’altre dia vam fer el videoclip de ‘Bird’ i la protagonista és una noi calderina, l’equip audiovisual és de Caldes i jo soc d’aquí. Alguna cosa passa aquí perquè hi hagi tant de talent a Caldes.

 

  • Vas veure el festival d’Eurovisió? Què et sembla el triomf del portugués Salvador Sobral?

Vaig veure un trosset. Respecte a la victòria de Sobral, estic molt contenta perquè va guanyar una cançó amb una melodia bonica, una harmonia preciosa i uns arranjaments finíssims. Era un tema allunyat del consum ràpid i d’aquelles melodies enganxoses que al final t’acaben cansant.

 

  • Què caldria canviar del certamen perquè fos més atractiu?

 

Per mi que fos més real com va fer aquest noi de Portugal i que hi hagués més veritat. I em va agradar molt el que va dir Salvador Sobral quan va guanyar que va dir que la cançó parla dels sentiments que a un li passen de veritat i que no es tractava de fer focs artificials.

 

  • T’agrades quan t’escoltes?

No. He de dir que aquesta sensació de ‘no, que calli ja’ la vaig tenir amb ‘Home’ perquè suposo que va ser l’estrena. És com aquella persona que ha estat vivint a la selva i no s’ha vist en un mirall haurà de passar una bona estona mirant-se fins que es reconegui. A ‘Bird’ ja no em costa tant. Després de gravar el meu primer disc vaig trigar dos mesos a posar-me’l a casa i ara el segon ja me l’he posat.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss