Des de 1992 fent ballar els gegants de la vila termal
- 19/12/2023
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Cultura
- 0
> Mireia Clapers
La tradició popular té sentit quan es manté viva i es fa propera, això és el que pretén, des de ja fa més de trenta anys, la Colla Gegantera de Caldes de Montbui
IMATGE | Durant la Festa Major 2023 la Colla de Geganters de Caldes de Montbui van celebrar 30 anys de Fal·lera Gegantera. > CEDIDA
Quan parlem de cultura i tradicions populars els gegants tenen una presència destacada i indiscutible en les festes majors de la majoria dels pobles catalans. Caldes de Montbui pot presumir de tenir una arrelada tradició gegantera que es remonta a l’any 1964 amb el naixement d’en Falleràs i la Guisla. Aquestes figures van ser construïdes, a càrrec del senyor Codina, prenent com a model dues fotografies de l’arxiu històric de la vila. En Falleràs és l’hereu de Can Farell i una figura mítica de la història de la vila i és un dels gegants més populars de la cultura catalana i és que, en Farellàs, no és ni més ni menys que el Gegant del Pi. D’altra banda, la Guisla és la primera baronessa del Castell de Montbui. Amb els anys, la família de gegants ha anat incorporant nous membres com el Lleó de Caldes, en Guillàs i, més recentment, la parella de dos gegants romans, la Cornèlia Flora i el Luci Caecili. Durant la Festa Major d’aquest any la Colla Gegantera de Caldes ha celebrat els trenta anys de la colla, per això hem volgut parlar sobre la tradició gegantera de la vila amb la Núria Gómez, cap de la colla des de l’any 2018 i fins al 2023.
– Quan i per què es crea la Colla de Geganters de Caldes?
La colla es crea l’any 1992 fruit de la inquietud d’un col·lectiu de joves de la vila i de la proposta que en va fer el tècnic de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Caldes, Josep Palacios. La vila ja comptava amb una parella de gegants, el Falleràs i la Guisla, que només sortien un cop l’any. El gran interès d’aquests joves per tot el món geganter va ser un impuls per crear la colla i començar a participar en les trobades d’arreu del país.
– Quina particularitat us fa especials com a colla?
La nostra peculiaritat allà on anem està en el vestuari. Som la colla de les faldilles i tothom que vol es pot posar les faldilles escoceses que ens diferencien de la resta de colles geganteres. Hi ha diferents versions sobre com i per què es va prendre la decisió de portar faldilles, però l’oficial és que els geganters porten faldilles perquè els gegants també en porten.
– Quants membres sou?
En aquests moments la colla compta amb uns 50 membres, però tot i que sembla un número ampli, les persones que són portadores no arriben a la desena i també estem faltats de músics. Hi ha un gran potencial de petits portadors de capgrossos i gegantons que són el futur de la colla. La resta són familiars dels petits que col·laboren en altres tasques importants per tirar la colla endavant.
– Els gegants vells es troben a la sala de plens de l’Ajuntament i només surten per Festa Major, per què?
Fa uns anys, quan els portadors s’anaven fent grans, es va considerar la necessitat de fer unes rèpliques per poder fer les sortides a altres poblacions, ja que el pes feia que cada vegada hi hagués menys persones per poder-los portar. Actualment, els gegants antics estan sempre a l’Ajuntament perquè es va considerar que era el lloc idoni per ser exposats i estiguessin ben guardats. Aquest any amb motiu dels trenta anys i la retrobada dels portadors que sempre havien fet ballar els gegants antics han sortit per Festa Major però com un fet excepcional.
– Qualsevol persona pot ser ballador de gegants?
Sí, tothom amb una mínima condició física pot ser portador de gegants, només falta il·lusió i ganes d’aprendre’n per poder fer ballar els gegants. Els nens són els primers que volen ser portadors, per això es van construir l’Olleta i el Guillàs perquè poguessin anar adquirint la consciència que implica ser portador i el què s’ha de tenir en compte perquè no es tombin.
– D’aquests trenta anys, quina ha estat la cercavila més especial?
Hi ha moltes cercaviles i anècdotes importants o especials, però cal ressaltar la dels cinquanta anys dels nostres gegants i la dels trenta anys de la colla d’aquest any. Són importants perquè han estat multitudinàries i han acollit a molts gegants d’arreu de Catalunya. Veure els carrers fins a l’horitzó de gegants és una passada i una estampa preciosa. Un moment molt emotiu també va ser la presentació del nostre capgròs Guillem. Veure al Guillem en persona plorant, tocant al capgròs, va ser molt bonic i ell sempre ens acompanya.
– En quin moment es troba la colla?
Actualment, s’ha fet un canvi de junta i qualsevol canvi implica aires nous i noves maneres de fer les coses. Crec que la nova junta aportarà aire fresc i això també pot implicar que noves famílies que se sentin identificades entrin a formar part de la colla.
– Hi ha gent suficient a la colla per tirar endavant les sortides?
Normalment, es poden fer totes les sortides que es tenen programades, però algunes s’han pogut fer amb molta gent i de forma lluïda i d’altres amb les mínimes persones per poder realitzar-la.
– Com creieu que serà el futur del món geganter?
El futur del món geganter és delicat, en general de les entitats culturals, sí que és cert que algunes tenen més tirada com diables, i altres com sardanes sembla que s’estiguin apagant molt, els gegants estem entremig, hi ha gent, les viles s’omplen i els gegants són la diada que fa sortir més gent al carrer perquè sobretot els infants en gaudeixen, però la manca de portadors fa perillar el seguiment de moltes colles, no cal esperar el futur, en aquests moments ja hi ha colles que han de guardar els gegants perquè no tenen qui els faci ballar, i altres colles busquen ajuda desesperadament per no haver de fer-ho.
Tot el que implica compromís i unió social està una mica delicat, ja que vivim en una societat cada vegada més individualista i que costa fer front comú. Però hem de confiar que els gegants continuaran vius perquè forma part de la nostra identitat com a país.