Necessitem avançar en la transició energètica. Però això no vol dir acceptar un model que converteixi el nostre territori en un gran parc solar al servei d’Europa, mentre camps, paisatge i pagesia assumeixen bona part del cost. La solidaritat territorial també ha de ser recíproca: nosaltres ja produïm i transportem energia; també necessitem garanties sobre recursos tan essencials com l’aigua.
A Caldes ja tenim una CEL que pot ser exemplar i que ha permès aprofitar cobertes i espais públics. Però és una inversió feta amb recursos públics i que també requerirà manteniment. Alhora, les ajudes perquè les famílies puguin instal·lar plaques a casa seva han estat més limitades. I aquí hi ha una contradicció: no podem dir que primer s’han d’omplir les teulades i, al mateix temps, facilitar que grans empreses energètiques o fons d’inversió trobin més rendible produir energia ocupant sòl agrari.
Abans d’ocupar una sola hectàrea més, cal mobilitzar les cobertes d’habitatges, naus, aparcaments i equipaments, amb finançament assequible, menys traves i suport real a l’autoconsum. I només després, si encara és imprescindible, estudiar ubicacions que no comprometin el nostre paisatge.
A Caldes, el sòl agrari i forestal no és un espai buit. És territori productiu, activitat econòmica, paisatge i biodiversitat. Els boscos contribueixen a moderar les temperatures i hem de mantenir-los nets i ben gestionats, aprofitant la nostra biomassa en lloc de comprar-la de fora. I darrere de cada camp hi ha explotacions que necessiten terra per continuar vives. Defensar-ho és també defensar la sobirania alimentària i energètica catalana i garantir que es pugui continuar vivint de pagès.
Per això diem no al PLATER tal com està plantejat: abans de decidir des de fora on han d’anar les instal·lacions cal escoltar municipis, propietaris i pagesia, justificar les quotes i esgotar les alternatives.
L’Onze de Setembre recordem una defensa de la terra i de les llibertats que ve de lluny, com la revolta dels Segadors de 1640. Avui aquesta defensa passa també per decidir com volem produir energia i quin país volem deixar.
Renovables sí, però amb la pagesia i el món rural, i no a costa seva.