Angoixa

> Jaume Baigual i Rusiñol

 

Fora torbament mesquí,

dissipat, ves-te’n lluny de mi.

T’he deixat ben arraconat

d’aquest patir, ja n’estic fart.

 

Enrere, deixo l’angoixa maleïda

i l’amenaça d’un temps tempestiu

amb el neguit de l’ànima dolorida

d’un tarannà poruc i suggestiu.

 

Ara, gallejo i tanco la ferida

i faig, de la por, un procés abortiu.

Què la llum d’alba m’il·lumini

i em tregui del tarannà inquisitiu!

 

He apartat la llosa que m’aplacava

omplo de fresc aire tot el pit,

allibero el cor de l’amenaça

i el distrec d’estar tan oprimit!

 

Ombra sorneguera i maleïda,

per què de tanta por m’has fet patir?

Quan la teva amenaça induïda

mai s’ha arribat a complir!

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss