Viure amb esperança i il·lusió
és molt més poderós que la por.
La il·lusió obre la consciència
i aïlla la melangia a un racó.
Tecles blanques, té un piano,
i negres també en té
totes en són necessàries
perquè juntes sonin bé.
Com en les tecles del piano
a la vida passa també,
amb fermesa i il·lusió
la compensació esdevé.
Plaers ens regala la vida,
més no sempre és així,
si ens manca la il·lusió
els remolins, ens fan patir.
En el llibre de la vida
girem full amb il·lusió
pensant que en el següent
tot anirà molt millor.
La sorpresa ens ve donada
i l’alegria és estroncada
quan el llibre s’ha esgotat,
la il·lusió de girar pàgina
amb molta pena s’ha esfumat.