Es diu, que el fet de viatjar transforma la manera d’observar. I també, que el punt important és la trajectòria. Així mateix, pren força i valor el fet de caminar més que no pas, està pendent del punt d’arribada. Tot i això, és obvi, que no s’ha d’ignorar l’objectiu final. Doncs, us diria que és amb el transcurs d’una ruta, quan es pren consciència de com l’espai d’un camí, dispersa la mateixa quotidianitat. És a l’hora d’encetar paratges i indrets des de la llunyania de la llar, quan s’alimenten i es reforcen les subtileses de la imaginació i s’eixampla l’experiència obtinguda. L’acció d’instal·lar-se en un entorn natural, destinat a cultivar el benestar mental i corporal, s’esdevé segons com, un notable fil conductor pel creixement personal. Ho serien així, els balnearis o semblants, que duen a terme i inclouen una lúdica funció i que va encaminada a propiciar i afavorir, tot un reguitzell de sensacions saludables, balsàmiques i purificadores. Aprofitant aquesta redundància, inscriuria en majúscules a les persones que s’han dedicat a la botànica a fi de preservar l’entorn natural. I en paral·lel, a totes aquelles que han projectat i adaptat escenaris florals, situats en indrets tan inhòspits com en un penya-segat de la Mediterrània. M’avinc així, a anomenar un punt de referència destacable i personificat en Carl Faust. Aquest últim, va dedicar bona part del seu temps, a elaborar un acurat estudi previ per a modelar un terreny; a fi de donar cabuda a la diversitat d’espècies vegetals, pertanyents a altres zones del món i les quals, es van suplantar esglaonadament, en un espai anomenat: Murimurtra. Al voltant d’aquesta idea lúdica, es va configurar tota una ambientació botànica farcida i acolorida i que dona alè a una bellesa que es conjuga amb la marinada. En definitiva, es tracta d’un racó del mapa, on pren cos la textura d’un espai enjardinat, que convida a reflexionar a partir d’una petita ruta i d’un intricat mostrari de plantes i de flors. I és en aquest marc tan peculiar i a flor de pell, quan en plena joventut en C. Faust, es va apassionar per tot un univers orgànic arran de nedar de jove, per als vorals del penya-segat. Fins als darrers dies de la seva vida, va abocar tot un ideal filosòfic i el qual, va fer constar; construint unes escales en homenatge i memòria a Epicuri. I és en aquest aspecte, on queden patents les passes i les empremtes d’un trajecte vital i incommensurable i on la qualitat de la idea, continua donant fruits en els camins del jardí.
