Uniraid: l’aventura al desert
- 05/03/2024
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Esports
- 0
> Albert San Andrés
El calderí Roger Ferrer i el seu amic Àlex Gallostre han participat al raid del Marroc amb un Seat Ibiza del 1.992
IMATGE | Roger Ferrer i Àlex Gallostre a l’arribada de la Uniraid, juntament amb el seu Seat Ibiza.> CEDIDA
Viure una aventura al desert amb només 19 anys ha de marcar per sempre. La Uniraid és una més de les proves low cost que s’han creat en l’última dècada amb un rere fons solidari, on els participants estan obligats a portar un percentatge del seu equipatge per a repartir entre els autòctons. El calderí Roger Ferrer i el seu amic Àlex Gallostre ho van completar amb un Seat Ibiza del 1992, un model dels mítics ‘olímpics’.
La Uniraid és una cursa que en sis etapes recorre el Marroc, amb diferents desafiaments i proves i on és obligatori l’entrega de, com a mínim, 40 kg d’ajuda. Etapes de navegació amb roadbook que creuen el desert al més pur estil dels raids més famosos com el Dakar o l’Africa Eco Race, amb l’afegit que s’ha de fer amb un cotxe de tracció davantera amb més de 20 anys.
Ferrer, estudiant d’enginyeria aeroespacial i Gallostre, d’administració i direcció d’empreses, es coneixen des de la infància i van decidir participar. “Farà un any, un amic es va apuntar a un ral·li i vaig anar amb ell a la reunió. Una setmana després vaig proposar als amics formar part d’aquesta prova, que era la Uniraid i el Roger es va apuntar el primer” explica l’Àlex. Amb la decisió presa, es van tirar de cap a l’aventura.
“Primer vam buscar un cotxe i l’Àlex va començar a mirar a Wallapop, enfocant-nos una mica en el Seat Ibiza, un cotxe resistent i de bona potència. Ens va sortir una mica car, però en 7.000 km no ens ha donat cap problema de motor després de preparar-lo” remarquen. És un dels famosos models Ibiza Olímpic que va servir de vehicle per les Olimpíades del 1992 a Barcelona i que, a més compleix 40 anys d’història aquest 2024 d’ençà que es va començar a fabricar. “Estèticament, no estava gaire bé, però vam tenir la sort de trobar el taller Xavi Xapa i Pintura de Moià, que ens va ajudar amb el patrocini i ens va fer un molt bon preu. També li vam canviar les llantes, per unes d’un Lancia Delta que el mateix mecànic ens va trobar i que eren més grans que les de sèrie. Un altre taller, cotxes Rovira de Sant Feliu de Codines ens va ajustar el motor, els frens, bugies, etc. per a tenir-lo ben preparat”.
Però viatjar pel desert amb un cotxe gairebé d’origen és molt complicat. El pols i la sorra, les dunes o l’exigència al motor necessita una mínima preparació i això són diners. La suspensió va ser una de les parts més complicades de solucionar: “És el que més maldecaps ens van donar, ja que el cotxe era molt baix. Vam contactar amb un altre pilot d’Albacete que havia participat amb el mateix model, muntant uns amortidors de Seat Inca amb un tac per a fer-los pujar. Després es van haver d’adaptar les fixacions per a poder-los muntar i afegir fulles a la ballesta del darrere. Aquest és un aspecte molt important, ja que arrossegues molt pes entre menjar, roba i material solidari. La resta de preparació va ser força més senzilla amb un nou volant, snòrquel, faldilles, etc.” coincideixen els dos pilots.
Poc després el van provar en petits viatges i un més llarg fins a la Cerdanya, on van tocar una mica de neu, però encara eren neòfits en terrenys polsegosos i els ensurts per les dunes quedaven per a més endavant. L’inici del viatge fins a la sortida de la cursa els va portar fins Algesires, fent nit a Múrcia, on els va ploure durant tot el viatge, a més “un cotxe amb el qual viatjàvem va tenir problemes de motor, el que ens va endarrerir i ens va fer arribar justos a la sortida”.
Els coneixements de mecànica no són obligatoris en aquesta mena de proves, però sí que són molt recomanables. Els dos amics no en tenien ni idea, però es van salvar aprenent sobre la marxa, ajudant a la resta de participants. Una vegada a Tànger, l’organització fa grups de quatre cotxes amb els quals has de viatjar junts per a poder ajudar-te en cas d’avaria.
Una part molt important d’aquesta aventura és l’ajuda solidària que es demana per a poder fer la inscripció. Obligats a carregar un mínim de 40 kg, ells van portar gairebé 100 de material escolar, que van aportar alguns dels patrocinadors com RCM Advocats, Il·lusions Solidàries, Derypol, Cotxes Rovira i Chupa Chups. “Hi havia moments que obries el maleter i et veies rodejat de molts nens i nenes. Suposo que estan acostumats a veure passar raids d’aquesta mena i ja saben de què va. Són molt intensos: ho volen tot, ja que no tenen res. Els nens demanaven sobretot pilotes de futbol i les mares et demanaven els Chupa Chups. Coneixes molt de prop la misèria que es viu pel món i la sort que tenim nosaltres” afirmen.
La zona del Marroc per on passen aquests raids és més o menys sempre la mateixa, en aquest cas separat per sis etapes. En la Uniraid no guanya el més ràpid, ja que es valoren altres tasques com l’assistència a altres participants o l’ajuda solidària. Ells van quedar en 57 posició d’un total de 160 participants, gens malament sent la primera vegada que trepitjaven la sorra africana.
Allà van tenir diversos ensurts, com quedar-se encallats en una duna -per no mirar abans- o problemes per avaries amb els seus companys d’equip, que van haver de resoldre in situ. A les dunes, el Seat Ibiza ho va donar tot, suportant un tracte exigent i una utilització al màxim.
“És una experiència vital. Abans, durant i després. En un projecte com el d’aquest raid, t’has d’espavilar en tot. Des de la recerca de patrocinis, a la del cotxe, la reparació i la preparació, el viatge, trobar el material solidari i sobreviure a l’aventura com sigui” exclamen, en una aventura on sense els patrocinadors i els col·laboradors, no podrien haver fet front a la quantitat total del cost. De Caldes, “ens van ajudar Recam Làser, Pixel·la, que ens va fer tota el vinilat del cotxe, la casa rural La Cria de Caldes o Pro-Optim, fins a tenir un total de 15 patrocinadors als quals estem molt agraïts”.