L’amor de mare
> Jaume Baigual i Rusiñol*
Un do del cel joiosament es dilueix
amb l’estima que encén les flames d’or,
l’amor de mare que m’embogeix
el portaré sempre dintre el meu cor.
Acaronat em sento ara pels fills i néts,
que de tal bellesa m’envolta d’encís,
sou vós Mare, l’alba que el cel reverbera
i m’heu traçat el camí d’aquest paradís.
Com l’abella, que amb el seu brunzir
emplena de mel la bresca,
vós mare, d’amor veu omplir
el nostre cor fins a sobreeixir.
Si ara fóssiu a l’indret on jo voldria,
a la vora del foc de la nostra casa pairal,
joiosament amb vós mare reviuria
els antics costums d’un vespre fraternal.
* El poeta de Sentmenat
![comuns]({"jaw_blog-16_9-small":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-170x95.jpg","width":170,"filesize":5989},"jaw_blog-16_9-middle":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-270x152.jpg","width":270,"filesize":13716},"jaw_blog-16_9":{"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/164953ad726a42e7aed7bb50cc03001c000060-475x267.jpg","width":475,"filesize":37780}})
