Poema dedicat a Vicenta Pallarès Castelló, Creu de Sant Jordi 2015 06/07/2023 0 comments redacció Categoria: Opinió 0 > JAUME BAIGUAL I RUSIÑOL Caldes de Montbui El silenci de la nit s’ha trencat, l’oreig fa cruixir el fullatge, mentre jo des de casa contemplo les llums allunyades de la veïna, Vila de Caldes. És una nit de lluna plena, un raig de claror esmorteït entra per la finestra esbatanada, on assegut a la taula estic escrivint aquest poema a les dues de la matinada. Una colla d’estels brillen damunt de la serralada, on el Pic del Vent atalaia aquesta Vila Romana. Un degotall de paraules em flueixen de la màrfega dels records. Clavo encara més les arrels dins la terra tot sentint una complaent adoració, pel Casino de Caldes, l’aigua termal, el Remei i la Font del Lleó. Jaume Baigual i Rusiñol (El poeta de Sentmenat) Altres notícies 0 comments Opinió Què és realment el racisme (pista: no es troba ni en allò que es pensa ni en allò que es fa) 0 comments Opinió Torpes transportes públicos 0 comments Opinió Salut i protecció auditiva Comparteix Autor redacció Altres notícies 0 comments Opinió Què és realment el racisme (pista: no es troba ni en allò que es pensa ni en allò que es fa) 0 comments Opinió Torpes transportes públicos 0 comments Opinió Salut i protecció auditiva 0 comments Opinió Verbalitzar el futur Tags caldes de montbuiJaume Baigual i Rusiñolpoema Do not miss 0 comments Opinió Què és realment el racisme (pista: no es troba ni en allò que es pensa ni en allò que es fa)
0 comments Opinió Què és realment el racisme (pista: no es troba ni en allò que es pensa ni en allò que es fa)
0 comments Opinió Què és realment el racisme (pista: no es troba ni en allò que es pensa ni en allò que es fa)
0 comments Opinió Què és realment el racisme (pista: no es troba ni en allò que es pensa ni en allò que es fa)
