Poema dedicat a Vicenta Pallarès Castelló, Creu de Sant Jordi 2015 06/07/2023 0 comments redacció Categoria: Opinió 0 > JAUME BAIGUAL I RUSIÑOL Caldes de Montbui El silenci de la nit s’ha trencat, l’oreig fa cruixir el fullatge, mentre jo des de casa contemplo les llums allunyades de la veïna, Vila de Caldes. És una nit de lluna plena, un raig de claror esmorteït entra per la finestra esbatanada, on assegut a la taula estic escrivint aquest poema a les dues de la matinada. Una colla d’estels brillen damunt de la serralada, on el Pic del Vent atalaia aquesta Vila Romana. Un degotall de paraules em flueixen de la màrfega dels records. Clavo encara més les arrels dins la terra tot sentint una complaent adoració, pel Casino de Caldes, l’aigua termal, el Remei i la Font del Lleó. Jaume Baigual i Rusiñol (El poeta de Sentmenat) Altres notícies 0 comments Opinió El ejercito europeo 0 comments Opinió Els infants i els adolescents som el present 0 comments Opinió Persones nascudes el 1956 Comparteix Autor redacció Altres notícies 0 comments Opinió El ejercito europeo 0 comments Opinió Els infants i els adolescents som el present 0 comments Opinió Persones nascudes el 1956 0 comments Opinió La neuroplasticitat Tags caldes de montbuiJaume Baigual i Rusiñolpoema Do not miss 0 comments Opinió El ejercito europeo
