isidre pineda

Isidre Pineda Moncusí

> Mireia Clapers

Alcalde de Caldes de Montbui

Apassionat i enamorat de la vila de Caldes, ja de jove tenia inquietuds polítiques. La música i passar temps de qualitat amb la seva família l’ajuden a desconnectar per tornar a connectar. Pulp Ficction de Quentin Tarantino és la seva pel·lícula preferida i una de les cançons de la banda sonora, va obrir el ball del seu casament.

IMATGE | J.SERRA

 

 

“Treballar per al teu poble és dels honors més grans que pot tenir un ciutadà que estima la seva vila”

 

– Com recordes la teva infància i adolescència a Caldes?
Tinc records de la meva infància molt feliços, de l’Escola Pia, dels equips de bàsquet… Per mi el bàsquet ha estat una de les meves passions, recordo els partits al pati de l’Escola Pia amb un fred que pelava, amb els pares portant cafès, mantes… També tinc records molt bonics de les activitats socials, culturals, festives; de gaudir d’un poble que té una bona qualitat de vida; un poble que fa que les famílies puguem ser molt felices, i això m’agradaria transmetre-li a la meva filla. No imagino haver nascut/crescut a un lloc millor.

– D’estudiant ja tenies inquietuds polítiques?
Sí, sempre m’ha agradat molt la política. A casa sempre se n’ha parlat molt. Tenia la doble vessant, perquè els esports m’agradaven molt i tenia el dubte si volia dedicar-me més al periodisme esportiu i, paral·lelament, també m’agradava la política. Com no ho tenia clar, vaig estudiar les dues carreres, que m’han anat molt bé pel que faig avui dia. La vida m’ha portat a dedicar-me més a la política, perquè de mica en mica vas descobrint quines són les teves passions, i treballar per al teu poble és absolutament increïble; és dels honors més grans que pot tenir un ciutadà que s’estima la seva vila.

– Com et definiries a tu mateix?
Costa autodefinir-se, però puc dir que sóc més emocional del que a vegades sembla. Els nervis i la pressió van per dins i la càrrega política implica molta pressió, en els pobles especialment. Crec que un regidor/a o alcalde/sa té probablement més pressió de la que es té al Parlament o al Congrés per la proximitat. Això és bonic, perquè estàs treballant per a la teva gent, per al teu poble, però també genera més pressió i fa que aquesta emoció que vius i sents pel teu poble es porti per dins.

– Quines van ser les teves motivacions per entrar activament en la política municipal?
Vaig acabar la llicenciatura de Ciències Polítiques i aleshores vaig decidir fer-me militant. Tenia clar que primer volia formar-me, però sempre havia tingut una empatia molt gran per qui era en aquell moment l’alcalde de Caldes, una persona jove amb la qual em sentia molt identificat. El fet d’haver-lo conegut, ja que en Jordi Solé va ser entrenador meu de bàsquet, va fer que m’hi acostés. i a final, una cosa va portar a l’altra. M’hi vaig implicar perquè em sentia amb la il·lusió de poder sumar en un projecte que liderava una persona jove i amb idees fresques, en aquell moment, per Caldes.

– Aleshores, va ser un referent per a tu quan vas entrar a l’Ajuntament l’any 2011?
Absolutament. Va ser la persona amb qui m’emmirallava, li tenia una estima especial. En aquell moment no hi havia moltes persones joves en política, i menys en política local. Era una política molt encorbatada i de gent gran i el Jordi tenia un perfil més jove i fresc, estava capgirant la política local i m’hi vaig sentir molt proper. Però també tinc altres referents polítics com l’Oriol Junqueras, la Marta Rovira, i en l’àmbit de política global, sempre m’ha agradat molt el que representava Barack Obama, era el moment en què jo estudiava a la facultat, era un moment de canvi, d’explosió també de noves tecnologies i de noves tendències polítiques.

– Què creus que ha de tenir un bon polític?
Ha de tenir una estima enorme per allò que fa. No puc imaginar-me un sol alcalde o alcaldessa que no cregui que el seu poble és el millor del món. És un amor molt natural el fet d’estimar el teu poble, la teva gent, els teus veïns i veïnes, el teu equip de bàsquet, l’escola on van els teus fills i filles… És un amor molt proper i, per tant, ha de tenir molta estima per allò que fa. També ha de ser honest, honrat i ha de tenir visió, no hem de pensar només en el dia d’avui, sinó que hem de tenir visió cap a on volem anar, quines són les polítiques que vols implementar, tenir estratègia i profunditat en el que farà.

– Va ser difícil prendre la decisió de presentar-te com a alcalde?
Jo respecto molt a la gent que es presenta a qualsevol candidatura. S’ha de ser valent per fer el pas a la política local per la proximitat amb la gent. Per mi no va ser difícil, ja que feia vuit anys que era regidor i tinent d’alcalde. Vaig fer el pas amb molta responsabilitat. Moltes accions o polítiques dependran del que tu decideixis.

– La feina d’alcalde és de 24/7 o et permets algun moment per desconnectar?
És imprescindible. La feina d’alcalde requereix un compromís absolut i permanentment connectat, jo ja hi estic acostumat i m’agrada perquè visc amb molta passió el que faig. A casa ja ho saben i em fan costat, però és imprescindible trobar els espais per desconnectar, que et permetin reflexionar, pensar. Un sopar amb la parella o una cervesa amb els amics pot ser molt oxigenador.

– Què t’agrada fer quan no fas d’alcalde?
M’agrada molt escoltar música, veure sèries o alguna pel·lícula. També faig de pare, una feina també a temps complet que m’agradaria fer molt més sovint. Estar amb la meva filla i la meva família és increïble, molt bonic.

– Com es gestiona la vida privada i l’exposició pública en el municipi on es viu?
És difícil trobar la separació, perquè ets l’alcalde les 24 hores al dia i n’has de ser conscient. Qualsevol ciutadà o ciutadana et pot fer una consulta un dissabte o mentre fas el vermut amb la família, perquè és la seva oportunitat de parlar amb el seu alcalde o alcaldessa, i és bonic que sigui així. Per mi és un orgull poder-los atendre en el moment que sigui, és la meva feina i n’estic encantat.

– El fet de ser president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament t’ha permès conèixer i viatjar a llocs en conflicte o veure de primera mà la realitat des d’un altre prisma. És més necessària que mai la cooperació?
Absolutament. Per mi ha estat una experiència increïble per l’impuls que hem desenvolupat per exemple en països com el Senegal, on Caldes, de la mà de Josep Artigas, té projectes molt bonics. Aquests últims anys també han estat marcats per la guerra d’Ucraïna, mai hauria imaginat visitar un país en guerra, va ser molt colpidor veure a famílies que fugien de la guerra, que no tenien a on anar. Amb els Fons Català el que fèiem era reconvertir escoles com a espai d’allotjament temporal de desplaçats interns, van ser moment molt colpidors, però, per contra, també donava sentit al fet que estiguéssim allà. He descobert una vocació que potser el dia que deixi la política serà un camí a seguir, perquè em motiva molt. Cada viatge de cooperació que he tingut la sort de poder fer, et fa canviar la manera de veure el món, d’enfocar el teu dia a dia. Has de tenir molta més empatia, sentir-te molt afortunat de viure en un municipi com Caldes. A Europa, som uns autèntics privilegiats. El món, per desgràcia, és un lloc desigual i des de Caldes podem fer coses per millorar certes realitats; podem fer coses petites que, com fa Josep Artigas al Senegal, tenen un impacte molt gran en les seves comunitats.

– Amb totes les dificultats que t’has anat trobant durant aquesta legislatura (que no han estat poques) com valoraries la teva gestió?
Aquest ha estat un mandat difícil. Una legislatura complicada, però també és cert que tendim a oblidar el que ha estat dolent o un punt traumàtic, com la Covid-19, però el que m’agradaria és poder mirar endavant i que Clades funcioni el millor possible, que deixem enrere uns anys molt complicats sense oblidar a les persones que ens han deixat i sense oblidar els aprenentatges que hem hagut d’aprendre. Crec que no hauria estat excusa no haver avançat com a poble per moltes dificultats que haguéssim tingut aquesta legislatura. Malgrat tot, hem pogut avançar com a poble.

– Què és el més emocionant que t’ha passat en política?
Han passat moltes coses emocionants. Emocionant ha estat conèixer a Josep Artigas al Senegal, fa relativament poc, una de les persones que més m’han impactat al llarg d’aquests dotze anys. Emocionant també va ser el primer dia que vaig agafar l’acte de regidor amb vint-i-quatre anys, també assolir la vara d’alcalde o la inauguració del Casal de la Gent Gran. Recordar a la Pilar Aznar, una persona que ha tingut un compromís molt gran pel seu poble, fer-li un homenatge i que el poble la reconegués com un referent per la gent gran. La política no et deixa de sorprendre i les emocions són gairebé diàries.

– Quin llegat t’agradaria deixar com a alcalde de Caldes?
M’agradaria que Caldes fes un pas imparable en les polítiques de transició energètica i d’Acció Climàtica. Caldes ha de continuar sent un referent en les polítiques verdes, un referent que contagi als altres ajuntaments a continuar fent bé la feina en l’àmbit d’Acció Climàtica. També el llegat com a Vila Termal, és la identitat, la nostra singularitat, ens dona caràcter i carisma. Promocionar el termalisme com a manera d’entendre el nostre poble, és el que ens fa diferents i també ens identifica com a poble.

– Amb l’esclat de la pandèmia com vas gestionar la por i la incertesa?
Recordo els dies previs, amb una reunió de govern on vam haver de decidir suspendre el Mercat de l’Olla; un debat amb l’equip de govern molt intens perquè ens mancava informació i la convocatòria posterior del Comitè de Crisi. Recordo haver de prendre decisions importants. En aquell moment encara no havia nascut la meva filla i recordo l’embaràs confinats, gestionant una situació extraordinària que prefereixo pensar que mai més es repetirà.

– Si només poguessis triar una pel·lícula de Quentin Tarantino, quina seria? Per què?
Pulp Fiction, sense cap dubte. És molt dinàmica, eclèctica, en podria dir d’altres, però em quedo amb aquesta, sobretot per la música.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss