aïda sampera touch

De novells a liderar el grup en només quatre temporades

> Ivette Hijano

Entrevista a Aïda Sampera, capitana del Rugby&Touch Caldes – Centre Democràtic i Progressista

IMATGE | Aïda Sampera, capitana del Touch Caldes, en una acció de joc en el Torneig Internacional de Touch Femení. > CEDIDA 

 

Després d’anys jugant al bàsquet, ara farà un any que l’Aïda Sampera va descobrir el touch amb l’equip calderí; un esport originari d’Austràlia que, tot i tenir poc recorregut a Catalunya, any rere any suma nous adeptes, tant masculins com femenins. A Caldes de Montbui, la disciplina mixta es practica des de fa quatre anys i, amb només un entrenament setmanal, els de la Flama Taronja amenacen, enguany, tancar la temporada líders de grup.

 

· Com valores la feina feta fins ara?
És molt complicat constituir un equip que comença de zero, en un esport minoritari i poc popular, i el Touch Caldes ho ha aconseguit en poc temps. Durant aquest any que porto a l’equip, crec que estem evolucionant amb bona projecció, arribant a jugar a la lliga nacional i amb equips que ens fan adonar de tot el que hem crescut.

· Com afronteu el que queda de temporada? Creus que podreu mantenir el lideratge?
Esperem que sí! La pròxima jornada del 24 d’abril serà clau, perquè ens cal guanyar per consolidar-nos com a líders de grup, i aquest és l’objectiu. Treballem per fer créixer l’equip, incorporant jugades estratègiques d’atac i, el més important, consolidar una bona defensa.

· Què és el que us ha impulsat amb tan bona projecció fins a assolir la posició actual?
El nostre tècnic, Marc Congost, és l’ànima de l’equip, tot i que ell no ho vulgui admetre. Sense ell i la seva empenta no hauria estat possible aquest recorregut, on hi afegeixo els jugadors i jugadores fundadors que van marcar els inicis, a més del suport i escalf de l’afició. Ara tenim un equip molt cohesionat, motivat i disposat a aprendre, a superar-se a cada jornada, i això és el que fa possible que continuem avançant amb resultats tan notables.

· De la competició catalana al gran salt a 2a Divisió Nacional. Com ha estat l’experiència del debut a la categoria estatal?
Ara, en la Segona Divisió Nacional ens trobem que hem fer front a partits on juguem contra equips més experimentats, que ens fan estar més concentrats en el joc i, alhora, aprendre molt d’ells. Fins i tot, tan sols sent espectador de la competició t’adones de jugades o moviments de joc que són absolutament inspiradors. Valorem molt l’oportunitat de jugar en l’escala nacional i poder competir amb equips que d’altra manera no en tindríem l’ocasió.

· Com ha sorgit l’oportunitat de participar en aquesta altra lliga?
Gràcies al nivell que hem presentat a la Lliga Catalana de Touch, la Federació de Rugbi va considerar oportú que hi poguéssim participar, i no ens ho vam pensar!

· Parlant de debuts, al març vas participar en el Torneig Internacional de Touch Femení, assolint la 3a posició. Com valores l’experiència?
Vam jugar amb un equip mixt creat a partir de components del Caldes, del Montseny i del Touch Rugbi Barcelona. Personalment, va ser una gran oportunitat, ja que em va permetre jugar de la mà de jugadores d’altres equips tècnicament superiors, gràcies a les quals he après moltíssim, i en temps rècord. A més, el torneig femení et permet jugar en altres posicions de les habituals en un torneig mixt, on el joc acostuma a ser més ràpid.

· A llarg termini, quin és l’objectiu del Caldes?
En primer lloc, reforçar i consolidar l’equip sènior amb el qual estem competint. Tanmateix, a llarg termini seria molt interessant comptar amb altres equips més joves, com un de júnior i l’escola per als nens i nenes. Tot i que aquí, a Catalunya, no hi ha massa cultura de touch, és un esport molt competitiu i amb molt bon ambient; una bona alternativa als esports clàssicament federats.

· Quants jugadors i jugadores sou a la plantilla? Sou suficients per seguir mantenint el bon ritme de les darreres jornades?
Ara som 15 persones: sis noies i nou nois. Realment, convidem a tothom que vulgui incorporar-se per poder consolidar l’equip i aconseguir més canvis. L’ideal seria poder jugar 12 persones a cada partit i així poder fer canvis ràpids que ens permetin ser més competitius.

· Una de les particularitats del Touch és el caràcter mix dels vestidors, un aspecte poc habitual en la majoria de disciplines esportives, que segreguen per sexe. Noteu diferències quan sou en el camp de joc?

A mi m’agrada molt el caràcter mixt dels esports, perquè et dona un plus d’intensitat i d’accions, un conjunt d’actuacions i aspectes que són molt positius. També crec que, en termes de cohesió d’equip, la simbiosi és molt bona i interessant. Pel que fa a la diferència en el camp de joc, crec que es basa en el fet que els nois solen ser més ràpids. De moment, estem jugant en un joc més aviat ràpid, tot i que estem treballant en la tàctica amb noves jugades.

· Per normativa, en el Touch s’exigeix un mínim de jugadores a l’equip, sense les quals no podríeu competir. Ha estat fàcil aconseguir quòrum femení?
És quelcom complicat, i t’adones que és extensiu a la resta d’equips que competeixen. Jo, per exemple, a vegades he hagut de jugar els tres partits d’una mateixa jornada per falta de noies al camp. Aleshores, és inevitable jugar amb menys intensitat, no pots donar-ho tot, i per l’equip és un problema. Aprofito per fer una crida a totes les noies que s’animin a sumar-s’hi! Jo fa relativament poc que he descobert aquest esport i estic molt contenta de participar-hi.

· Quan creus que deixaran d’existir les diferències entre l’esport masculí i el femení pel que fa a la professionalització?
El recent èxit del Barça femení és un exemple del que estem aconseguint de mica en mica com a societat. Crec que la conscienciació i l’autocrítica també s’ha de treballar molt des de les generacions adolescents, que són el pilar de la societat. Però sí, crec que la desitjable paritat s’està assolint progressivament, tot i ser més difícil en les altes esferes.

· El Touch és un esport encara minoritari a Catalunya i Espanya. Creus que té projecció d’expansió a curt termini?
Sí, el Touch és originari d’Austràlia, per això en molts equips hi ha moltes persones estrangeres, on tenen més cultura pel que fa a la pràctica d’aquest esport. Jo vinc de jugar tota la vida a bàsquet, i el touch em cridava molt l’atenció per ser una disciplina on sempre s’hi suma gent nova, a més del caràcter de solidaritat entre companys i companyes, i l’aprenentatge col·lectiu constant. És un esport molt bonic que recomano a tothom, però necessitem el suport de les administracions per poder seguir creixent en l’àmbit català.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss