> Jordi Solé i Ferrando. Diputat al Parlament Europeu – Grup Verds/Aliança Lliure Europea
IMATGE | Jordi Solé, en les dependències municipals de Caldes, quan encara n’era l’alcalde, l’any 2018.> J. SERRA
Jean Monet, considerat un dels pares fundadors de la Unió Europea (UE), tenia tota la raó quan va escriure a les seves memòries que “Europa es forjarà en les crisis”. La resposta de la UE a la terrible crisi provocada per la criminal invasió d’Ucraïna per part de la Federació Russa ha estat ràpida, unitària i contundent, i ha forjat una mica més Europa.
És una resposta que, malgrat les contradiccions morals que a molts ens poden suposar algunes de les decisions (enviar armes? prohibir mitjans de comunicació?) fins ara ha estat a l’altura de la gravetat del moment, la pitjor crisi de seguretat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.
I ens ha permès als ciutadans de la UE sentir-nos convençuts que, ajudant Ucraïna de gairebé totes les maneres possibles, estem defensant també els pilars de la nostra casa comuna europea.
Si aquesta determinació portarà la UE a esdevenir finalment un actor geopolític a tenir en compte, això encara està per veure, malgrat que alguns polítics europeus, con l’Alt Representant Josep Borrell, fa dies que estan celebrant ja el seu adveniment. És cert que hem avançat molt en pocs dies, més que en anys, però encara queda molt per fer, molta més convergència i coherència a assolir en política exterior i de seguretat, on massa sovint els interessos contraposats dels estats membre ens han impedit actuar amb una sola veu.
El que és segur és que la resposta de la UE ha estat un dels molts errors de càlcul de Putin. Esperava la desunió habitual i l’argot diplomàtic típic dels comunicats europeus, però en canvi s’ha trobat amb sancions sense precedents per al seu règim i una solidaritat sense precedents amb Ucraïna.
Ara és de la màxima importància que la unitat i la solidaritat de la UE es mantingui fins i tot en cas d’una guerra prolongada, i fins i tot quan les repercussions econòmiques de la guerra comencin a colpejar les nostres economies, com de fet ja està passant. La nostra unitat serà clau perquè Putin acabi amb la seva sagnant i folla guerra. Però les dificultats per decidir noves sancions o per acordar una estratègia per desvincular-nos el més aviat possible dels combustibles fòssils russos no presagien que això sigui fàcil.
I encara que en els propers mesos s’esperen avenços decisius en la re-configuració de la política de seguretat i defensa europees, que apunta cap a una acceleració de la Unió Europea de defensa i a més despesa militar, no hem d’oblidar ni renunciar al paper que la diplomàcia real haurà de recuperar en algun moment d’aquest dolorós conflicte, com més aviat millor, per posar-hi fi. I en la via diplomàtica la UE hi hauria de jugar un paper clau. Perquè al capdavall els actors geopolítics rellevants actuen amb determinació quan cal, però no abandonen mai la diplomàcia.
![Jordi Solé]({"full":{"0":"2022\/03\/26_jordi_sole_6.jpg","1":980,"2":650,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/26_jordi_sole_6.jpg"}})
