

Davant l’explosió de contagis per òmicron, els dubtes i la preocupació que rodegen la nova soca són cada vegada més evidents. Tant és així, que òmicron ha capgirat el relat sobre el final de pandèmia, i hem passat d’escoltar històries sobre el final de la pandèmia a escoltar-les sobre la convivència amb el coronavirus. Un terme que guanya terreny és la gripalització, referent a la transició del virus de malaltia pandèmica (tal i com la coneixem avui dia) a endèmica (que afecta habitualment a una regió). Ara bé, què sabem d’òmicron? Per què es pensa que mai no eliminarem del tot el coronavirus?
“Òmicron ha capgirat el relat de la pandèmia: d’eliminar el virus a conviure-hi”
És òmicron menys perillosa que les anteriors soques? La resposta correcta és clara: encara no ho sabem. Falta temps i informació per fer una valoració definitiva sobre la mortalitat associada a òmicron i l’amenaça que representa, doncs les morts tarden en presentar-se. Tot i així, els resultats preliminars semblen indicar que òmicron genera més contagis però símptomes més lleus.
Quin sentit té que el coronavirus perdi virulència? La observació que la soca més recent de SARS-CoV-2 és més contagiosa però menys patogènica obra la porta a la justificació per atenuació. Aquesta teoria, que no és aplicable a tots els virus, es basa en que els virus es tornen menys agressius per millorar la seva capacitat de contagi. Així doncs, es proposa que els virus que provoquin símptomes més greus, com la mort del hoste, tendirien a desaparèixer: si l’hoste es mor, el virus també (recordem que el virus requereix de cèl·lules vives per sobreviure). D’aquesta manera, el virus més patogènic no es podria transmetre, mentre que el virus més tènue sí. De nou, aquest fenomen no es manifesta en tots els virus, però es contempla que pugui ser una explicació per la tendència decreixent de la gravetat de la malaltia i l’augment de transmissió d’òmicron.
Quina s’espera que sigui la tendència del COVID? Si la teoria de l’atenuació apliqués a la pandèmia de SARS-CoV-2, s’espera una coexistència amb el virus i, per tant, no es preveu la possibilitat de poder eliminar el virus de la població. Es creu que tindria un comportament estacional que requeriria de vacunació anual (escenari actual de la grip).